L’investigador Martín Floor acaba de tornar d’una estada de dos mesos a la Universitat de Hong Kong a Shenzheh, becat per Horitzó Àsia el curs passat. Martín Floor és màster en Bioquímica per la Universitat de Xile, especialista en bioquímica de proteïnes i biotecnologia i el seu focus d’interès actual és el modelatge i disseny de macromolècules biològiques. Des de l’any 2017 treballa al Laboratori de Bioquímica i Biofísica Computacional (CBBL) de la UVic i forma part del grup de recerca en Bioinformàtica i Estadística Mèdica. En aquesta entrevista ens explica com ha anat l’experiència.

Què t’ha aportat l’estada a nivell professional i a nivell personal?

L’experiència va ser força bona. La veritat és que cada vegada que tinc l’oportunitat de col·laborar amb nous grups de recerca hi ha un aprenentatge molt gran en molts aspectes. Acadèmicament, cada laboratori és un petit univers de nou coneixement i tècniques; l’intercanvi amb ells va resultar ser una experiència molt gratificant. He conegut gent molt capaç i talentosa i he guanyat també noves perspectives de com afrontar els meus problemes d’investigació actuals. Tot i considerant que només hi vaig anar per dos mesos, crec que va ser temps suficient per conèixer i vincular-me amb aquest nou grup de recerca. Generem la confiança necessària per continuar a distància el treball que vam començar a la Xina.

A nivell personal, hi ha moltes coses que s’aprecien quan es viatja lluny a un lloc tan diferent. L’idioma, la seva gent, els paisatges, el menjar, etc. La cultura en general és diferent i això et fa replantejar la manera com veus el món. Mai abans havia estat a Àsia i he valorat molt tenir aquesta oportunitat.

Què ha significat per a tu poder treballar amb els investigadors de la Universitat de Hong Kong a Shenzhen?

L’estada a la Universitat de Hong Kong la vaig fer amb un col·laborador proper al meu director de tesi, el professor Jenn-Kang Hwang, que és part del cercle d’investigadors relacionats amb el premi Nobel de química 2013, Arieh Warshel. La seva recerca se centra en l’estudi de la relació que hi ha entre dinàmica, funció i evolució de les proteïnes. El seu currículum és força extens, destacant que és el president de l’Associació de bioinformàtica de Taiwan i vicepresident executiu de l’Institut de biologia computacional “Arieh Warshel” a la universitat de Hong Kong. És una persona extraordinàriament capaç i d’idees molt clares. Les discussions que dúiem a terme em van ajudar molt a replantejar la manera com estic desenvolupant la meva proposta i crec que tindran un impacte important en el futur de la meva investigació. Així i tot, el dia a dia el vaig compartir amb els seus estudiants, al costat dels quals vaig treballar molt properament. Va ser bonic veure com vam congeniar amb el personal i l’acadèmic. Molts dels bons records que porto a casa tenen a veure amb ells.

Pots explicar molt breument el projecte que hi has portat a terme?

En el nostre laboratori a la UVic, el CBBL (Laboratori de bioquímica i biofísica computacional), estem interessats en el disseny i modelatge de proteïnes que tinguin possibilitats d’aplicació industrial, ambiental i/o terapèutica. Els mètodes que estem desenvolupant busquen ser generals per tal que puguem utilitzar-los per explorar noves solucions a problemes d’índole diversa. La meva tesi doctoral busca generar metodologies computacionals per dissenyar enzims. És a dir, utilitzem simulacions que aproximen la major part de la complexitat atòmica dels sistemes que estudiem, per entendre i plantejar noves variants millorades d’aquestes macromolècules. El meu projecte a Shenzhen va buscar incorporar noves perspectives i metodologies al que ja estàvem desenvolupant a Vic.

Quines noves perspectives se t’obren ara, després de l’experiència?

La veritat és que moltíssimes. Hi ha dues coses molt importants que es van gestar durant aquest viatge. D’una banda, el coneixement i les noves tècniques apreses em permetran potenciar molt la forma en què apliquem, generem i analitzem la informació al nostre laboratori. D’altra banda, els contactes que vaig aconseguir concretar m’ajudaran molt a potenciar les meves relacions científiques d’ara en endavant. Vaig conèixer bastants acadèmics durant reunions i xerrades, els quals es van mostrar molt oberts a col·laborar en projectes on podríem complementar les nostres habilitats. És més, alguns d’aquests ja s’han posat en contacte amb mi. D’altra banda, els estudiants amb qui em vaig relacionar es van mostrar molt interessats a aprendre del que jo sabia i a poder-me ensenyar el que ells fan. D’aquestes converses es van anar sortint idees i projectes que estem treballant actualment. És molt probable que d’aquesta experiència se’n derivin moltes coses bones, i resulta molt encoratjador veure que ja s’estan donant.