5. Estructura de la proteïna

La funció d’una proteïna no depèn només de la seva seqüència d’aminoàcids (estructura primària), sinó de la seva estructura tridimensional. L’estructura final d’una proteïna està formada per una combinació de subestructures que són comunes en totes les proteïnes: girs aleatoris, hèlixs-α (simbolitzades per una serpentina) i fulles-β (simbolitzades per una fletxa).

A continuació es mostra una il·lustració d’aquests conceptes.

 

Per tant, una pregunta natural que ens sorgeix ara és:

Quina és l’estructura del receptor del gust amarg PTC?

 Per trobar informació sobre aquest tema utilitzarem la principal base de dades de proteïnes:

UniProt:  http://www.uniprot.org/

  • Inspecciona les estructures secundàries de la proteïna T2R38 tot seguint el següent procediment:
  1. Ves a la base de dades Uniprot i posa el nom de la proteïna (TAS2R38 o, simplement, T2R38) a la finestra de cerca (query).
  2. T’apareixerà una llista amb diferents ortòlegs(3) de la proteïna T2R38, corresponents a diferents espècies (humà, rata, ratolí, ximpanzé, etc). Això vol dir que totes aquestes espècies tenen també el receptor del gust amarg del PTC? Després ho aprofundirem. De moment:
  3. Clica a l’entrada P59533 (sobre aquest número mateix) que correspon al receptor de PTC en humans.
  4. Baixa amb el cursor fins la secció“sequence”  i “subcellular location”. Respon les preguntes següents:
  • Quants aminoàcids té la T2R38?
  • Quantes hèlix alfa té aquesta proteïna?
  • On estan situades les hèlix alfa?
  • Quants aminoàcids de la T2R38 hi ha en contacte amb l’espai extracel·lular?
  • Quants aminoàcids de la T2R38 hi ha en contacte amb el citoplasma?
  • En quina regió està situat l’aminoàcid nº49, corresponent a la primera variant de la proteïna?
  • En quina regió està situat l’aminoàcid nº262, corresponent a la segona variant de la proteïna?
  • En quina regió està situat l’aminoàcid nº296, corresponent a la tercera variant de la proteïna?

(3) Què és una seqüència ortòloga?

A continuació s’adjunta un esquema de les diferents parts del receptor de PTC. En aquesta imatge podem veure la posició de les 3 variants o SNPs principals del gen TAS2R38 i el seu nom en la nomenclatura rs***. Segons quin sigui el genotip en cadascuna d’aquestes 3 variants el senyal del gust amarg no es podrà propagar al llarg del receptor i no podrem sentir el gust amarg.

Segueix l’activitat: 6. Variabilitat genètica de TAS2R38

o torna a la pàgina anterior