Narrar és explicar una història entreteixida amb els fils de molts relats,
no sempre compresos ni comprensibles. Acceptar l’incopsable és un repte
encara vigent per al conjunt de la comunitat acadèmica…

Anna Gómez (2022). Presentació de “Lugares de la narración”

Aquest taller vol promoure la creació de relats d’investigació narrativa basats en l’experiència dels investigadors i les investigadores des d’un paradigma interpretatiu crític.  En el taller s’entén la investigació narrativa com l’estudi de l’experiència pròpia i la dels altres en forma de relat tenint en compte la dimensió social, cultural i educativa dels fenòmens estudiats. Uns relats que pretenen comprendre i situar les vicissituds de les persones en el centre de la recerca.  

Els trets principals del paradigma en el qual volem situar el taller i guiar l’elaboració de textos escrits són els següents:  

  • Des del punt de vista ontològic, situem la realitat social des d’una concepció construccionista. No hi ha una realitat única, tangible i fragmentada sobre la qual la ciència hi pugui convergir. Les persones som actives en la construcció del coneixement.  
  • Des del punt de vista epistemològic entenem el coneixement com el resultat d’un procés interactiu amb el món, amb les altres persones i amb un mateix i té un caràcter personal, subjectiu i idiogràfic.   
  • Des del punt de vista metodològic és de caràcter hermenèutic – dialèctic. Les eines amb les quals construïm coneixement amb les persones participants són fonamentals a l’hora d’avançar en la investigació des d’una relació de màxima horitzontalitat. Els resultats de recerca estan lligats amb les eines de recollida d’informació que fem servir en el procés de recerca. 

Escriure una història pel taller 

Les històries del taller sempre han d’estar situades en un procés de recerca. És a dir, els relats presentats cal situar-los en una o varies de les fases del procés de recerca (la pregunta inicial o plantejament del problema, la recollida de dades, l’anàlisi i la interpretació de la informació i les conclusions).  

Per assegurar aquesta condició és necessari omplir una fitxa que asseguri que l’autor o l’autora de la història ha viscut i ha escrit el relat en el context d’un procés de recerca científica. Aquest procés de recerca es pot haver donat en l’elaboració d’una tesi doctoral o qualsevol altre investigació.  

Cal detallar els elements de la fitxa en una pàgina i en el següent format: VEURE FITXA 

La història és un relat escrit en primera persona per la persona investigadora en el context de la seva recerca. El que ha de pretendre l’autora en la història és mostrar situacions potencialment significatives en les quals expliqui què li passa com a investigadora i què els passa als participants en la recerca. Ha d’expressar en la seva escriptura una situació que consideri destacable per la seva emotivitat i/o reflexivitat  en el procés de recerca realitzat. Serà necessària la descripció detallada del context per ressaltar l’experiència viscuda per l’investigador o la investigadora.   

Les principals característiques del relat són les següents:  

  • Els investigadors i els participants amb qui s’investiga han d’interactuar en un context i en un temps determinat.  
  • S’ha de mostrar que l’experiència viscuda i relatada sempre es troba en una transició temporal.  
  • Acceptació clara i transparent de la subjectivitat de la investigadora o l’investigador i de la intersubjectivitat en la relació entre  investigadors – participants.  
  • L’escriptura ha d’obrir i generar preguntes. Les preguntes han de provocar la reflexió per aprofundir i repensar el procés.  

La història ha de tenir la intenció clara de captar l’atenció del possible lector o lectora. Per aquest motiu es valorarà la seva escriptura i la utilització d’estratègies narratives que potenciïn l’interès del lector. En aquest sentit l’investigador pot utilitzar elements de ficció sempre que potenciïn el seu relat i la seva comunicació.   

La història ha de tenir sentit per si mateixa i es valorarà la claredat del llenguatge i que el fil narratiu sigui entenedor. La combinació de la reflexió de l’autora, la descripció de situacions, el diàleg entre protagonistes i l’anàlisi i interpretació en el relat es valorarà positivament. És possible incloure algunes referències bibliogràfiques si l’autora ho considera pertinent. Aquestes cites no podrien ser més de 3 i haurien d’estar citades al final del text. No es recomana realitzar cites textuals d’altres autors.  

És interessant que la història tingui un títol atractiu que interpel·li al lector o lectora. A nivell formal la història ha de tenir unes 2000 paraules aproximadament, a mida 12 i interlineat de 1,5. 

Compartir la història des de l’oratòria  

La història ha de ser escrita per ser expressada en públic. L’investigador ha de comunicar amb la veu acompanyant-se de la mirada i els moviments la pròpia història i ha d’expressar-se tal com és, amb la confiança i la seguretat d’haver viscut l’experiència. Pot utilitzar qualsevol recurs audiovisual per acompanyar la història.  

El CRED realitzarà una convocatòria i l’autora o l’autor, en un temps de 10 minuts, relatarà la seva història buscant la connexió i la interpel·lació amb les persones assistents al taller. Un cop relatada la història els i les assistents podran preguntar i establir un debat amb l’autor o l’autora.