UVic-life Entrevistem l’Olfat Khannous Lleiffe, Alumni del grau en Biotecnologia

“Darrere d’un STOP hi trobes un tu POTS”

Olfat Khannous, vigatana d’origen marroquí i ex-alumna de Biotecnologia de la promoció 2018, està fent actualment el doctorat en un grup de recerca en el que hi col·laboren l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).

Olfat, quin és el teu millor record de la teva etapa com a estudiant de Biotecnologia?

A banda de les estones que podia compartir amb la meva colla de la Universitat (per exemple: estudis acompanyats de riures i suport mutu, converses profundes al passadís de classe en classe, dinars i sopars de celebració, etc.), destacaria l’ oportunitat de treballar com a becària en el Programa Ciència i Societat de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT), liderat per la Dra. Julita Oliveras. En aquest programa, que té com a objectiu acostar la ciència i tecnologia a la societat i en concret als estudiants preuniversitaris, vaig poder aprendre moltíssim i conèixer investigadors/es reconeguts a escala internacional. També vaig aprendre a optimitzar el meu temps i a donar molta més importància al treball en equip i a l’ambient familiar com el que es respira a la FCT.

Tens algun lema que te l’hagis fet teu?

“Darrere d’un STOP hi trobes un tu POTS”. És un lema que ens repetim molt sovint amb una meva amiga, ja que en moltes ocasions quan veiem dificultats per assolir algun propòsit i el nostre entorn tampoc hi afavoreix tendim a posar-nos més barreres i en molts casos poden ser raó per defallir. “Hem de tenir present que darrere de totes les dificultats hi ha un aprenentatge molt valuós i que són font de fortalesa.”

Del teu pas per la UVic ens voldries compartir alguna anècdota?

Un dia vaig assistir a un congrés d’innovació docent amb l’equip del Programa Ciència i Societat i em va fer molta gràcia poder compartir trajecte i estones d’oci amb professors que havia tingut durant els primers cursos i a qui tinc molt d’afecte, com són la Julita Oliveras i en Josep Ayats. Poder acotar les distàncies que es puguin generar entre estudiants i professors és un luxe que he apreciat molt de la meva etapa a la UVic.

Amb quin professor/a aniries a sopar?

Realment guardo molta estima a moltíssims professors/es de la facultat, tant en l’àmbit professional com en l’humà em van demostrar molt durant tota l’etapa universitària… Però aniria amb el Dr. Joan Bertran; vaig poder fer dues assignatures amb ell i em va dirigir el TFG. Les seves assignatures són complexes, però de les que més em van agradar. En Joan sempre estava disposat a atendre consultes (fins i tot recordo de haver-ne fet en festius) per poder resoldre dubtes i ajudar-nos a entendre temes d’alta complexitat. És font d’inspiració i coneixement!