Una setantena d’alumnes de 13 centres educatius Magnet han protagonitzat la jornada “La recerca va a l’escola”, durant la qual van presentar els resultats de les investigacions fetes amb l’assessorament d’equips d’investigadors d’universitats catalanes i de centres de recerca.

Una representació d’alumnes de cada centre va fer una comunicació oral del projecte de recerca i van preparar un pòster científic, talment com ho fan els científics en el món de la recerca professional, exposant el procés d’investigació, la interpretació de dades i les conclusions obtingudes, ja que, com expliquen els professionals del món de la recerca, tota investigació ha d’acabar comunicant-se a la societat.

Es van presentar 14 recerques que tracten temes actuals i variats, i que neixen de la curiositat genuïna de l’alumnat, transformant preguntes en investigacions científiques. A cada presentació es va explicar la pregunta investigable que s’havien plantejat, com havien fet el procés d’investigació, la interpretació de dades i quines havien estat les conclusions obtingudes. A més, fruit dels aprenentatges, els grups havien plantejat una crida a l’acció per expressar com generar un canvi positiu en la seva comunitat i millorar el seu entorn immediat.

Han estat recerques fetes amb rigor i aplicant el mètode científic, acompanyades pels equips de científics i investigadors de centres de recerca que són partners en les aliances Magnet i algunes de les institucions i universitats catalanes que formen part del consorci que participa en el projecte europeu #NitRecercat2425.

La jornada ha estat un espai de celebració i de reconeixement dels aprenentatges dels infants i joves, i de la implicació dels docents, formadors i partners que participen en les aliances Magnet. Els projectes demostren com la curiositat dels infants és un motor per aprendre i descobrir el món que ens envolta i que, aplicant el mètode científic, es fomenta el pensament crític dels infants i joves.

Com a tancament pràctic de la jornada, tots els alumnes han participat en un taller maker on van poder construir enginys amb materials reciclats per observar de forma segura l’eclipsi solar del pròxim mes d’agost.

Els projectes:

  • ‘Totes les figures geomètriques enrajolen?’ Escola Rius i Taulet (Barcelona) amb el COAC

L’alumnat de 6è de primària ha realitzat una investigació matemàtica a partir de la pregunta “totes les figures geomètriques enrajolen?”, amb l’acompanyament de la Montse Fàbregas del COAC. Inspirant-se en els panots de Barcelona, han seguit el mètode científic formulant hipòtesis i realitzant comprovacions experimentals amb plantilles de cartró de diversos costats. Aquest procés rigorós els ha permès descobrir que només determinades figures, generalment amb eixos de simetria, permeten encaixar sense deixar espais. L’aprenentatge ha posat en valor la geometria aplicada a l’urbanisme i ha motivat a conèixer diferents materials i dissenys de mosaics d’altres cultures i èpoques.

  • ‘Hi ha microorganismes fora de l’escola?’ Escola Mas Falcó (Barcelona)amb l’IDAEA-CSIC

L’alumnat de 6è de primària ha realitzat una investigació a partir de la pregunta “hi ha microorganismes fora de l’escola?”, donant continuïtat a un projecte iniciat el curs anterior. Amb l’expertesa de la Natàlia i la Inés, investigadores de l’IDAEA-CSIC, els infants han planificat una recollida de dades científica en espais quotidians del barri de Vallcarca, com el metro o el parc infantil. Mitjançant l’ús de medis de cultiu i l’anàlisi posterior, han après amb rigor que els microorganismes són essencials per a la vida i es troben a tot arreu, tot i que calen mesures d’higiene i prevenció per evitar malalties. El procés ha inclòs també una part social de contrast amb les famílies i la creació de cartells divulgatius per conscienciar el veïnat sobre la diversitat i el funcionament d’aquests éssers microscòpics.

  • ‘Per què els rius porten aigua quan no plou?’ Escola Joan Maragall (Sant Cugat) amb el CREAF

L’alumnat de 5è de primària ha presentat els resultats d’una recerca feta a partir de la pregunta “per què els rius continuen portant aigua quan fa temps que no plou?”. En col·laboració amb els investigadors Eduard Pla i Eduard Caballol del CREAF, mitjançant l’experimentació amb diferents tipus de sòls i la construcció de maquetes, els infants han après a diferenciar conceptes com l’aigua verda i l’aigua blava, posant en valor la importància de preservar els aqüífers i evitar la contaminació per tenir cura dels rius.

  • ‘Com podem fer joguines sostenibles pel nostre pati?’ Escola José Echegaray (Martorell) amb l’ICMAB-CSIC

L’alumnat de 2n de primària ha investigat amb l’objectiu de donar resposta al repte de com poder fer joguines sostenibles pel pati de l’escola. Amb l’acompanyament dels científics Alejandro Goñi i Anna Crespi de l’ICMAB-CSIC, els infants han aplicat el mètode científic per estudiar el moviment, la fricció i la gravetat. El fruit d’aquest treball rigorós ha estat el disseny i creació de prototips funcionals de rampes i baldufes respectuoses amb el medi ambient.

  • ‘Vigilants de l’aire’ Escola Madorell (Molins de Rei) amb el CCiTUB i l’ISGlobal

L’alumnat de 3r de primària ha investigat com és la qualitat de l’aire que respiren a l’entorn del centre, relacionat amb l’ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles. Per fer-ho, han utilitzat sensors de precisió i programació amb plaques Micro:bit, comptant amb l’assessorament del Joan Mendoza i la Bet Beaumud (CCiTUB), i amb el suport expert de la Clàudia Fernández i el Raul Toran de l’ISGlobal. El mètode científic els ha permès recollir i interpretar dades reals, aprenent amb rigor els efectes de la contaminació en la salut i el benestar. Per sensibilitzar, han fet treballar artístics i han proposat solucions per millorar el seu entorn.

  • ‘L’aigua a les plantes’ Escola La Pau (Sant Sadurní) amb l’ICTA-UAB

L’alumnat de 2n de primària s’ha plantejat el repte d’entendre com viatge l’aigua a l’interior d’una planta. Mitjançant experiments a l’Hort-Lab de l’escola amb clavells i tiges d’api, els infants han pogut visualitzar com l’aigua puja a través dels xilemes. L’acompanyament de la científica Anna Petit Boix, de l’ICTA-UAB, ha estat clau per transformar la curiositat inicial en un coneixement científic sòlid sobre la capil·laritat, posant en valor el procés de recollida de dades i l’aprenentatge a partir de l’experimentació i l’observació.

  • ‘La roba ens escalfa?’ i ‘Com són els enllaços dels materials de construcció per aguantar l’energia que reben?’ Escola Tanit (Santa Coloma de Gramanet) amb la UB i el COAC

L’escola ha presentat dos projectes de recerca. Per una banda, l’alumnat de 3r de primària ha indagat a partir de la pregunta de si realment la roba abriga. Aplicant el mètode científic i amb l’acompanyament de l’Àngela Garcia Lladó (Universitat de Barcelona), han demostrat que materials com la llana actuen com a barreres aïllants. Per la seva banda, l’alumnat de 5è de primària, guiat per les científiques M. Elena Xuriguera, Mònica Martínez (UB) i en col·laboració amb Sònia Hernández-Montaño (COAC), ha investigat per què alguns materials resisteixen més el foc que d’altres, comprenent com l’elecció de materials és clau per a l’eficiència energètica.

  • ‘Què és ser ràpid?’ Escola Soriano-Montagut (Amposta) amb el CTE i EUSES-URV

L’alumnat de 4t de primària ha explorat la velocitat a partir de preguntar-se què és ser ràpid. Mitjançant l’ús de cèl·lules fotoelèctriques i radars facilitats per EUSES Amposta i el Centre de Tecnificació Esportiva (CTE), han mesurat la velocitat física, de reacció i mental. La comparativa de dades ha permès als alumnes demostrar científicament la pluralitat de la velocitat i comprendre que no existeix una única forma de ser ràpid, una idea que han transformat en un missatge per fomentar el respecte a la diversitat entre companys.

  • ‘Per què hi ha infants que porten ulleres i d’altres no?’ Escola Alfons I (Puigcerdà) i l’Hospital de Cerdanya

L’alumnat de 4t de primària ha dut a terme un procés d’indagació partint de la pregunta de per què alguns infants necessiten ulleres i altres no. Amb l’acompanyament de la Laia Vila de l’Hospital Transfronterer de Cerdanya, han experimentat amb la llum i han construït maquetes detallades de l’ull per comprendre la visió des d’un enfocament sistèmic. Aquest treball rigorós els ha permès arribar a conclusions sobre la biologia ocular, la importància de la cura de la vista i les desigualtats en l’accés als tractaments.

  • ‘Un pati ple de vida’ Escola Vic Centre (Vic) amb el Centre Tecnològic BETA

L’alumnat d’educació infantil va iniciar una investigació a partir de la pregunta “qui viu a la bassa del pati?”, després de descobrir-hi unes larves de el mosquit tigre. Amb l’assessorament dels investigadors de Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC), els més infants d’educació infantil han utilitzat microscopis per observar la bassa i descobrir processos com la metamorfosi. Seguint el mètode científic, han après a aplicar solucions naturals com la introducció de peixos i plantes per controlar el mosquit tigre, creant un ecosistema “ple de vida” i més resilient.

  • ‘El formiguer’ Institut Rocagrossa (Lloret de Mar) amb el CEAB-CSIC

L’alumnat de 3r de l’institut ha investigat sobre si les formigues prefereixen la llum o la foscor. Per trobar la resposta, han dissenyat un formiguer tecnològic i han realitzat una observació sistemàtica amb l’assessorament de Gemma Agell i Pol Fernández del CEAB-CSIC. El rigor en la recollida de dades ha confirmat la preferència d’aquests insectes per la foscor, permetent als joves investigadors reflexionar sobre l’impacte de la llum artificial en els ecosistemes i la importància de la tecnologia per entendre la vida natural.

  • ‘La qualitat de l’aigua del riu Ter’ Institut del Ter (Manlleu) amb el CERM de la UVic-UCC

Partint de la pregunta de fins a quin punt podria ser possible que ens bebessim el pipí dels veïns, l’alumnat de 3r de l’institut ha analitzat la qualitat de l’aigua del riu Ter i el nivell de contaminació real del seu entorn. A través dels projectes ‘Plastic Pirates’ i ‘RiuNet’ i amb l’assessorament d’Èlia Bretxa (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis CERM de la UVic) i en col·laboració amb el Museu del Ter, han realitzat anàlisis fisicoquímics i biològics, i han visitat instal·lacions que intervenen amb el cicle de l’aigua com la depuradora. El seu treball de camp rigorós ha identificat nivells crítics de nitrats i microplàstics, concloent que el tram està contaminat i fent una crida urgent a la corresponsabilitat per millorar la situació.

  • ‘El viatge de l’aigua’ Institut Lluís Vives (Barcelona) amb l’IBEC

L’alumnat de 3r d’ESO ha dut a terme una investigació que ha plantejat una comparativa entre el el viatge de l’aigua en el cos humà i el cicle de l’aigua en una ciutat. Han investigat de manera pràctica processos biològics amb la col·laboració amb l’IBEC, com la digestió, l’absorció i filtració per conèixer el funcionament del cos humà. En paral·lel, han visitat espai de la ciutat com el sistema de clavegueram i la depuradora. Les recerques han permès reconèixer paral·lelismes entre els tots dos sistemes, l’orgànic i l’urbà. Per compartir els aprenentatges, han creat jocs i maquetes per a l’alumnat de 6è de primària de les escoles del barri.

Aquesta jornada s’organitza en el marc del projecte europeu #NitRecerCat2426, cofinançat pel programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, del qual Equitat.org (fins ara Fundació Bofill), a través del programa Magnet, forma part del consorci d’universitats i entitats impulsores: la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona-Vallès; la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida; la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinadora del node de Tarragona, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), coordinadora del node de Catalunya Central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la comunicació.