Bona tarda a tothom.
En nom nostre i dels nostres companys us volem agrair la vostra presencia en un dia tant important per nosaltres on es culmina un any molt intens i important en les nostres vides. Companys: Albert, Dani, Dídac, Ester, Ferran, Josep, Mireia, Nandu, Orlando, Pau, Sergi, Sergio i Toni.
Quant ens vau demanar que us representéssim per fer aquest discurs, ens vam sentir molt honrats i satisfets, però alhora ho vam entomar amb molt de respecte perquè per nosaltres això significava que (generosament) ens cedíeu la vostra confiança. I és per això que us ho volem agrair i us volem dir que intentarem estar a l’alçada de tots vosaltres amb les paraules que llegirem a continuació. No se si us hi heu fixat, però hem volgut iniciar aquest discurs amb un D4, que és una estructura dialèctica de feedback (que hem après al màster) i que serveix per expressar de manera assertiva sentiments i aclarir possibles malentesos.
I ho hem fet perquè volíem agrair-vos la confiança, però també perquè aquesta estructura pot simbolitzar els principals elements que n’hem extret d’aquest curs:
Per una banda, CONEIXEMENTS: En aquest curs hem aprés com es fa un D4 i moltes, moltíssimes altres coses noves que no sabíem. Ha estat un curs llarg, intens i molt ric on hem après conceptes com els elevator pitch, el DAFO, El mètode Canvas, les USP, l’anàlisi PESTEL, el procés AIDA, la matriu Boston Consulting Grup, les forces de Porter, el Model de Hersey-Blanchard, el big data, la Internet of Things, el Business intelligence, els MOOCs, l’externalitat de xarxa, els oceans blaus i vermells o be el ROA i el ROE entre molts d’altres conceptes nous. Coneixements que ens acompanyaran a partir d’ara en la nostre vida professional, i alguns d’ells també en la nostra vida personal.
Per l’altra banda, el D4 també simbolitza una ACTITUD. L’actitud de voler parlar les coses i aclarir els malentesos, l’actitud de voler encarar els problemes i la voluntat de trobar-ne una solució satisfactòria per a tothom. I a més fent-ho a partir del sentiment i de la sinceritat. Aquest aprenentatge (no tant tangible segurament) també ha format part del que hem après al llarg del curs. Quan a les classes hem parlat de lideratge, d’habilitats, d’aptituds i actituds, d’autoconeixement i autoavaluació i hem fet un viatge introspectiu cap a dins nostre, també hem transformat la nostra manera de ser, per ser millors.
I finalment, però el més important: de PERSONES perquè aquest D4 també parla de tots vosaltres: companys de classe, professors i tutors. I es que la vostra coneixença, la nostra coneixença mútua, també ens l’emportem cap a casa a dins la carpeta de l’actiu. Han passat 10 mesos des del dia que ens vam conèixer, però han passat ràpid perquè ens ho hem passat molt be i això ha estat gracies a tots vosaltres.
En primer lloc, ens agradaria felicitar als coordinadors d’aquest MBA: al Marc i al Cèsar, per la organització de cada una de les activitats que han tingut lloc durant aquest curs i la selecció dels millors professionals de cada una de les especialitats. Moltes gràcies Marc i Cèsar per la vostra feina, el vostre suport i la vostra professionalitat.
En segon lloc, agrair a tots i cadascun dels professors, que setmana rere setmana han sabut transmetre’ns no tan sols els coneixements bàsics de cada una de les matèries que han impartit, sinó també la passió amb la que han sabut fer-ho, motivant-nos a participar activament de totes les classes. Seria un discurs etern si parléssim de cada un d’ells però si que volem fer 4 pinzellades de les anècdotes més significatives:
El Jesús, ens va donar les claus per dissenyar una bona estratègia: stakeholders, objectius SMART, conjoint analysis… Coneixements que més enllà de poder-los aplicar a la nostra vida laboral, podrem utilitzar a la nostra vida personal, per exemple, si algú de nosaltres decideix realitzar una expedició per anar al pol sud. Això si, aneu-hi amb l’ American Express que no falla enlloc.
Amb el simulador, ell va treure el millor de tots nosaltres… i també el PITJOR. El primer dia, amb 65 pàgines de gràfiques per analitzar, pensàvem que seriem incapaços de interpretar ni un sol numero d’aquells estudis de mercat i al cap de poc temps, fèiem malabars amb el MOVE, el TONE, el ROCK i el SOLO. Durant el primer trimestre, els dijous a les 10 de la nit, van passar a formar part important de les nostres vides i de les vides de les nostres famílies.
Un cop a màrqueting…..si d’alguna cosa vam parlar va ser de les P’S. A hores d’ara encara no sabem si són: 4 P’s, 8, 12 o 16 P’s. De com n’era d’important els animals domèstics en el màrqueting! I és que havíem de recollir els productes VACA i els havíem de desinvertir en els productes GOS. Per entendre el concepte, el Marc ens va fer un segon màster sobre cremes ecològiques i sostenibles que fan meravelles (i que són de la marca Atàvica, of course!) (Marc, això és publicity!!!).
La Zaida ens va portar l’últim crit, no només en moda, sinó també amb comunicació 2.0 i amb Publicitat i relacions publiques. Ara, us hem de dir que va marxar profundament admirada del perquè del nom de ITACA a l’empresa del Dídac i el Ferran.
I el Fumanal? Un fenomenu. Vam posar en pràctica com demanar un augment de sou a la feina, com hem de dir que NO i també les nostres dots negociadores. Després de 40 minuts en un exemple pràctic, vam adonar-nos que no és tant fàcil negociar i que cal conèixer les estructures bàsiques. Ah! i si teniu aquest estiu, teniu alguna idea brillant per fer un article ja sabeu que hi podeu comptar. Per això som el millor grup del món!
Un altre professor entranyable: el Joan Massons. Ens va sorprendre dient que combinava la seva passió per les finances amb la passió per la muntanya (inicialment vam pensar en els Pirineus) fins que ens va dir que havia format part de la primera expedició catalana que va conquerir l’EVEREST.
Tot i la complexitat del tema, va saber com fer-nos entendre conceptes summament complexes com ara discriminar entre solvència del circulant vs pornografia financera. Un gran paio amb un gran ROA!
Amb el Jose Miguel va arribar l’escàndol! Vàrem aprendre a fer pasta per un tubo! Fàcil, fàcil… Ja sigui muntant una pizzeria (Mamma meva!) o be comprant un pàrquing. I ens va ensenyar, que sovint les coses son més fàcils del què ens pensem si sabem com fer-les: Demanar un ENISA és tant senzill com agafar l’AVE; Parlar amb l’Amancio Ortega, està, simplement, a un toc de telèfon de les oficines centrals d’INDITEX a Galicia i fer compres a l’orient es soluciona amb un: Good morning Chino! I és que som uns: CAMPEONES!
A la classe d’ innovació, el Xavier Ferràs ens va parlar de com la intel·ligència artificial, la robòtica o les impressions 3D transformaran les empreses en els pròxims anys. Aquesta classe la vam compartir amb els nostres visitants argentins, que ens van deixar literalment sense paraules. I és que més que assemblar-se al Messi, s’assemblaven al Valdano; i la Valentina, ella tota sola, ja parlava més que nosaltres 15 junts!!!!
En aquest últim bloc, el d’habilitats directives, hem conegut molt bona gent (a banda de bons professors) que ens han fet adonar que tot és dins nostre. I és que hem fet un viatge cap al nostre interior per saber si som: verds, blaus, vermells o grocs. I ens hem adonat, gràcies a l’Àngels Paredes, que en el nostre grup hi ha les mateixes tonalitats cromàtiques que en una paleta de pintor.
L’Ismael Duran ens va fer conèixer el nostre cervell i d’aquesta manera sabem que el 85% de les decisions son límbiques, i que per tant en el 85% de les vegades reaccionem igual que ho faria un cuc de seda o un escarabat. La raó (o sigui el neo-cortex) sabem que hi és, però es veu que no té un bon bussines plan.
I finalment també hem après, gràcies a en Valentí, que tot no ho podem aprendre: La intuïció, el sentit comú i sobretot el carisma venen de fàbrica. No sabem si és una llamada del trueno, o una llamada del cielo, però ho haurem d’acceptar.
Val a dir que a la classe no estàvem sols. No érem només 15 estudiants i el professor. Durant tot aquest temps ens ha acompanyat un ecosistema de personatges i empreses que feien classe casi cada setmana amb nosaltres.
Encara que no hagin aparegut físicament tots coneixem el jefe de l’Albert i el de la Mireia, el soci de l’Orlando, el Gerent de la Gemma i també algunes de les parelles aquí presents, i que no direm el nom, però que ens han servit per exemplificar les diferents situacions plantejades a classe.
Empreses com ZARA, RYANAIR o MERCADONA han servit REPETIDAMENT per il·lustrar-nos i analitzar des de moltes perspectives el talent dels seus directius. Però si ens hem de quedar amb algun CEO, preferim els d’ ICTIVA o d’ITACA que ens han dit que son collonuts.
Abans d’acabar, no ens volem oblidar d’uns altres actors molt importants en aquesta història. No és veuen, però sense la seva comprensió tot hauria estat més complicat. I sí, estem parlant de les famílies: parelles, fills, pares que han aguantat els fills les hores de classe… som conscients que heu fet un gran i generós esforç perquè nosaltres podem ser avui aquí. Gràcies a tots i totes, per fer-nos-ho tant fàcil durant tot l’any.
I arribem al final, però no ens podem acomiadar sense dir res de vosaltres (i nosaltres), és a dir del grup classe. No sabíem com definir aquest magnífic grup amb qui ens ha tocat conviure al llarg d’aquest any, fins que ens ha vingut al cap la paraula màgica: SABONETES!
I és que aquest grup sou:
- Sociables
- Assertius
- Bromistes
- Organitzats
- Normals
- Emprenedors
- Treballadors
- Entusiastes
- I uns Somiatruites motivats.
Amb vosaltres hem viscut moments d’estrès: al intentar desactivar les maletes explosives del primer dissabte. Moments emotius: com quan l’Albert ens va parlar de la Mar en un discurs de veritat o mentida. Moments de pànic: sobretot sortint del primer examen. Moments d’eufòria: en algun èxit del simulador: Moments de nerviosisme: quan ens van gravar per fer un elevator pitch. I fins i tot moments de surrealisme: quan el dissabte passat la barra de ferro enlloc de baixar, pujava!!!!!
I a partir d’ara que? Alguns heu canviat de feina, altres us heu obert camí a la internacionalització amb grans perspectives de creixement, altres us heu aventurat a crear un negoci propi i la resta, utilitzarem les eines apreses per millorar en el nostre dia a dia, i qui sap, si en un futur proper, prendrem exemple dels nostres companys més emprenedors.
I fins aquí. La nostra MISSIÓ ha estat resumir tot aquest any, amb unes breus paraules amb la VISIÓ de pensar que seguirem trobant-nos per comentar els nostres èxits, i si mes no, les aventures que ens vagi descobrint la vida.
I és que, com deia Victor Küppers, per moltes aptituds i per moltes habilitats que tinguem, el què realment compta és l’actitud i la motivació, i d’això, en aquest grup, ens en sobra. Ole, ole i ole!
Moltes gràcies a tots.
Deixa un comentari