El nou enfoc de la Direcció d’Operacions.

with No hi ha comentaris

Anna María Roma – Professora de l’MBA de la UVic-UCC

 

En un mon DINÀMIC només  hi ha un camí: ser AGILS, no és el mateix àgil, ràpid, lleuger… que flexible o adaptable a canvis. Ser AGIL és ser proactiu i ser FLEXIBLE es ser reactiu; la reacció implica pèrdua de temps. L’únic objectiu inqüestionable es la reducció de TEMPS.

Si la fabricació Lean busca eficiència en condicions de mercat estables, la fabricació àgil respon a condicions de mercat turbulentes on la norma es la VARIABILITAT. El Lean es basa en eliminar la variabilitat disfuncional, esperes, errors, cues … i el Agile prioritza explotar la variabilitat estratègica, patró d’arribada de comandes, variabilitat de quantitats demandes, de mix d’articles …, que és la particularitat del mercat actual. Saber gestionar, que no eliminar, la variabilitat estratègica serà el factor d’èxit de les empreses del futur.

Nomes serem àgils amb una integració entre tecnologia, recursos humans i organització, tal com expliquem al master en Direccio d’empreses MBA Universitat de VIC-UCC:

  1. La tecnologia cal utilitzar-la per reduir el temps de la gestió de la variabilitat.
  2. Els recursos humans cal orientar-los a ser multidisciplinars i retribuir-los en base a la seva aportació a la intel·ligència col·lectiva de l’empresa.
  3. La organització empresarial dins la filosofia del AGILE aflora errors de gestió, relacionats en buscar eficiències locals i no eficàcia global.
  • Maximitzar l’eficiència dels recursos. L’empresa factura horesamb valor afegit” i paga hores de presència; les empreses com més variabilitat, més excés de capacitat requereixen per tenir una reacció àgil als canvis.
  • Minimitzar els costos unitaris, ja que aquests tenen en consideració només el temps efectiu,…i la gestió àgil intenta eliminar el temps no efectiu, com esperes i cues que es reflecteix nomes en els costos totals.

Ser AGIL és gestiona unitats de temps, considera el cost i les unitats físiques com variables dependents del temps, i  utilitzar un sol indicador de gestió el MCT o Manufacturing Critical Path Time que valora única i exclusivament la reducció de temps total.

En definitiva hem evolucionat molt… però tornem a l’antiga creença que “el temps és or”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *