El LISD ha participat en el II Congrés Internacional de Capitalisme i Educació: Tecnologies Digitals i Extrema Dreta, celebrat a Barcelona.
Durant el congrés, el LISD ha presentat la comunicació «Acompanyament digital comunitari com a pràctica de resistència: impacte de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic (XFD) en la ciutadania i en l’administració pública», elaborada a partir dels Treballs de Fi de Grau de Yasmina Khatala-Azzayakh i Adrià Canadell-Segalés, sota la coordinació de la professora Mar Beneyto-Seoane. La Yasmina va participar al LISD durant el curs 2024-25 i l’Adrià durant el 2025-26.
La recerca analitza, d’una banda, les desigualtats generades pels processos de digitalització de l’administració pública i, de l’altra, l’impacte socioeducatiu de la XFD en persones que necessiten suport per accedir a tràmits, serveis i recursos digitals.
Els resultats presentats evidencien que la digitalització institucional pot generar noves formes d’exclusió per a les persones amb menys recursos o competències digitals, però també mostren com iniciatives comunitàries com la XFD contribueixen a reduir barreres, afavorir l’autonomia digital i garantir l’accés efectiu als drets de la ciutadania.
Més enllà dels resultats, les recerques presentades aporten elements per pensar l’acompanyament digital comunitari com una pràctica de resistència davant les formes contemporànies de capitalisme digital. Els treballs evidencien que la digitalització de serveis i tràmits no és un procés neutre, sinó que pot traslladar a la ciutadania responsabilitats, costos i competències que abans assumien les institucions. Davant d’aquest escenari, la XFD mostra el potencial de les respostes comunitàries per garantir l’accés als drets, generar suports col·lectius i reduir les desigualtats digitals. En aquest sentit, les investigacions suggereixen que experiències com la XFD poden entendre’s com a espais emergents de sobirania digital comunitària. No es tracta només d’ajudar les persones a utilitzar eines digitals, sinó de construir capacitats col·lectives per comprendre, negociar i transformar les condicions d’accés als entorns digitals. Des d’aquesta perspectiva, la sobirania digital es vincula a la capacitat de les comunitats per generar coneixement compartit, suport mutu i autonomia davant processos de digitalització que sovint s’imposen des de lògiques tecnocràtiques i de mercat.
La participació al congrés va permetre situar l’experiència de la XFD en els debats internacionals sobre educació, tecnologia i justícia social, aportant evidències sobre com les pràctiques comunitàries poden esdevenir alternatives concretes davant les desigualtats generades per l’actual model de digitalització.

Deixeu un comentari