En el marc del nostre projecte Erasmus+, vam distribuir un qüestionari sobre l’ensenyament del català, el sard i l’irlandès en l’educació secundària. Aquí us resumim els resultats obtinguts a Catalunya, que ben aviat contrastarem amb els resultats obtinguts a Sardenya i Irlanda en la segona reunió transnacional de projecte (TPM) a Dublín, els dies 7 i 8 de maig.
Enquesta en línia
Vam rebre 245 respostes al qüestionari, una xifra que ens permet parlar amb força confiança dels resultats. El perfil predominant és el d’una docent dona (77%), d’entre 45 i 54 anys, amb deu o més anys d’experiència ensenyant català (58%). La gran majoria treballa en centres públics de secundària (84%), i en un 97% dels casos el català és la llengua vehicular del centre.
Pel que fa als hàbits lingüístics de l’alumnat, els resultats mostren una diferència important entre la interacció amb el professorat i la interacció entre iguals. Un 51% del professorat indica que més del 75% del seu alumnat se’ls adreça en català, però quan es tracta de les relacions entre estudiants, la situació canvia radicalment i més de la meitat del professorat (54%) situa l’ús del català entre l’alumnat per sota del 30%, de manera que el castellà domina clarament en els contextos informals.
Quant als materials didàctics, el professorat indica que el material de creació pròpia és, amb diferència, la font principal (227 respostes), per davant dels llibres de text (209) i del material elaborat per altres docents (157). Les activitats que més es troben a faltar, pel que fa al recursos disponibles, són les de comprensió oral (113 respostes), les d’expressió oral (108) i les interdisciplinàries (106).
Un 72% del professorat enquestat treballa habitualment amb material audiovisual, majoritàriament com a font d’informació (162), tot i que un nombre significatiu també l’utilitza com a pràctica creativa (108). Pel que fa a la traducció i accessibilitat audiovisual (doblatge, subtitulació, audiodescripció), el grau de coneixement és desigual, però la disposició a incorporar-les si s’oferís formació específica és notable: la valoració mitjana és de 3,33 sobre 5, amb 110 docents que ho valoren amb un 4 o un 5. Els formats de vídeo preferits per a activitats de traducció serien fragments de pel·lícules (162), reportatges (140), documentals (149) i curtmetratges (136).
Entrevistes: quatre mirades sobre una realitat complexa
Per aprofundir en els resultats del qüestionari, vam dur a terme quatre entrevistes extenses amb docents de català en centres de secundària de diverses zones de Catalunya, des d’una zona rural de l’interior on el català es manté fort fins a poblacions amb una realitat sociolingüística més complexa.
En consonància amb els resultats de l’enquesta, el denominador comú de les quatre entrevistes és la distància entre l’ús formal del català, a classe, amb el professorat, i l’ús espontani entre l’alumnat. Totes quatre descriuen una tendència clara: quan sorgeix una conversa informal, o quan hi ha algú a l’aula que té el castellà com a llengua familiar, el grup tendeix a canviar de llengua, sovint sense que ningú ho hagi decidit conscientment. Aquesta dinàmica s’intensifica entre l’alumnat dels últims cursos de secundària, que passa moltes hores connectat a continguts en castellà a les xarxes socials.
Les quatre persones entrevistades coincideixen que la llengua vehicular del centre és i ha de ser el català, però les estratègies per fer-ho viable difereixen. Hi ha qui aposta per la immersió estricta, aplicada amb coherència i sense excepcions: el català és la llengua de tota comunicació professional, i el professorat no canvia de llengua encara que pugui. Hi ha qui combina aquesta posició amb un treball explícit de conscienciació, per exemple amb activitats que fan visible el valor d’expressar-se en la pròpia llengua sense sentir-se malament. També hi ha qui aprofita la diversitat lingüística de l’aula com a matèria pedagògica en si mateixa: el fet que hi hagi alumnes que parlen amazic, wòlof, àrab o romanès es converteix en una porta d’entrada per parlar de llengües minoritàries i minoritzades en general, i per explicar la situació del català des d’una perspectiva comparada que interpel·la l’alumnat nouvingut.
Finalment, un dels objectius centrals del projecte és explorar el potencial didàctic de la traducció i l’accessibilitat audiovisual com a eines per a l’aula de llengua minoritzada. En aquest aspecte, les entrevistes ofereixen un panorama divers. Algunes de les persones entrevistades ja utilitzen la subtitulació de manera activa: per facilitar la comprensió a alumnat nouvingut, per fer que l’alumnat creï els seus propis vídeos subtitulats, o fins i tot per explorar la subtitulació multilingüe com a activitat que reconeix i posa en valor les llengües familiars de tot l’alumnat. En un dels centres, una docent ha impulsat una activitat en la qual l’alumnat subtitula materials en les seves pròpies llengües d’origen, cosa que converteix el que podria ser una barrera lingüística en un recurs creatiu i de mediació cultural. Les quatre entrevistades reconeixen que hi ha un desconeixement molt estès, tant entre el professorat com entre l’alumnat, de com funcionen la subtitulació, el doblatge o l’audiodescripció: qui els fa, com, per a qui, i quin esforç lingüístic i cultural comporten. Fer visible aquest procés a l’aula, fer-ho en català, és en si mateix una manera de reivindicar que la llengua és capaç de produir cultura audiovisual pròpia, accessible i engrescadora: amb els materials i activitats didàctiques elaborades en el marc del projecte HOW TIMELY, esperem contribuir-hi!
