Marçal Nonell Ruscadella, alumne del Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes, és el guanyador del premi Fundació Sebastià Álvarez al millor treball de final de màster de temàtica educativa de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Piscologia de la UVic-UCC (2022) amb el treball “L’Educació Física en l’Escola del Futur: Una visió global a través dels models pedagògics, tutoritzat per la professora Montserrat Martín.
Des del Blog hem contactat amb en Marçal perquè ens expliqui la seva experiència a l’hora de fer el treball, el procés, l’acompanyament rebut… Aquí podeu llegir el text que ens ha fet arribar per a la seva publicació.
“L’elaboració del Treball Final de Màster constitueix un gran repte per a l’alumnat, però també una oportunitat per a poder expressar i aportar el seu punt de vista a través de l’aplicació dels fonaments teòrics i les experiències viscudes en diferents àmbits, amb l’objectiu de poder contribuir al creixement i millora d’una determinada disciplina. Com en molts altres casos, l’inici sol ser el més complicat. Per tant, definir la naturalesa de la recerca i que és el que volem aportar amb la nostra intervenció és fonamental. En aquest context, l’elecció del tema i l’enfocament metodològic de l’estudi són probablement les decisions més importants i que normalment generen més preocupacions. Des d’aquesta perspectiva, aprofundir en la literatura científica més recent és una bona manera per començar a construir un eix capaç d’articular elements com les inquietuds personals, els continguts teòrics interioritzats en la primera fase del curs i els aprenentatges obtinguts en espais com la Universitat o el centre de pràctiques. Paral·lelament, l’acompanyament per part del tutor/a, al llarg de tot el trajecte és indispensable, ja que et permet solucionar dubtes, apuntalar l’estructura i tenir un intercanvi d’opinions que afavoreix la creació d’una aproximació més àmplia i crítica que t’ofereix la possibilitat d’enriquir la investigació. De la mateixa manera també és interessant considerar qualsevol punt de vista provinent del professorat i la resta de companys/es, mitjançant, per exemple, grups cooperatius, així com valorar l’opinió de familiars, amics i professionals vinculats o no al camp d’estudi, amb la voluntat de reforçar aquells punts del projecte susceptibles de ser modificats i detectar aspectes de millora. Així doncs, és normal que en algun moment sorgeixin incerteses o indecisions, però el més important és tractar i decidir-se per una qüestió o realitat que t’interessi i et motivi, recolzar-se en els consells i ajudes quan sigui necessari, i tenir inquietud i iniciativa per a millorar i per aprendre. Finalment, concloure la tesi amb l’entrega de la memòria i la corresponent defensa és un moment de gran satisfacció, ja que suposa culminar una etapa on s’ha dedicat molt de temps i esforç. En aquest sentit, el fet d’haver tingut l’oportunitat de rebre el Premi Sebastià Àlvarez ha sigut una gran alegria, pel fet que suposa un estímul que m’impulsa a encarar el futur amb il·lusió i entusiasme. Tanmateix, sense el suport i l’ajuda de totes les persones que en algun moment o altre han col·laborat, participat i contribuït en la construcció i desenvolupament del treball, aquest reconeixement no hagués estat possible.”
Felicitacions, Marçal!
