L’acte de jubilació del professor Víctor Grau va reunir companys i companyes, amistats i familiars en una ocasió que, tal com va remarcar la degana en l’obertura, té una dimensió alhora acadèmica i profundament humana: no és només un final administratiu, sinó una oportunitat per reconèixer una trajectòria, posar en valor el camí recorregut i agrair tot allò que s’ha contribuït a construir dins i fora de la universitat.
Obertura de la degana: rigor, curiositat i vocació de compartir
En el seu parlament inicial, la degana va descriure el professor Grau com algú que ha encarnat una manera particular i valuosa d’entendre la ciència i la universitat: curiositat intel·lectual, rigor, voluntat de comprendre i, sobretot, la necessitat de compartir i fer accessible el coneixement. Va subratllar que, en la seva trajectòria, hi conviuen la física teòrica, la didàctica de les ciències, la construcció de models, l’experimentació i la passió per explicar.
En aquest marc, va aparèixer la figura de Richard Feynman com a referent: entendre de debò vol dir ser capaç d’explicar amb claredat, i el plaer de descobrir i continuar fent-se preguntes és un fil que recorre la trajectòria del professor Grau.
L’encomi: tres mirades sobre una trajectòria
Tot seguit, la degana va donar pas a l’encomi a tres veus, a càrrec dels doctors Jordi Boronat, M. Àngels Crusellas i Jordi Martí.
El doctor Jordi Boronat va evocar la relació acadèmica iniciada amb la tesi doctoral del professor Grau (a mitjan anys noranta). Va remarcar-ne la determinació davant la dificultat, el treball sostingut i la qualitat d’una tesi que —segons va explicar— encara consulta per la seva claredat i bon raonament. També va destacar la capacitat de reinventar-se quan la trajectòria universitària el va portar a canviar de context, i com aquesta reinvenció va derivar en una dedicació intensa a la docència i a la divulgació.
La doctora M. Àngels Crusellas va posar el focus en la seva incorporació a la Universitat de Vic en un context exigent i en la seva capacitat d’adaptació. En va destacar la creativitat, l’enginy i una manera de fer docència molt vinculada a “veure” la física: imaginar, dissenyar i construir dispositius per comprendre i explicar fenòmens. Va remarcar també la seva vocació divulgativa a través de projectes com “Física!” i iniciatives educatives, entre les quals “Ciència amb ritme”, amb l’objectiu d’apropar la física a l’alumnat i promoure el pensament crític.
El doctor Jordi Martí va repassar la seva trajectòria a la FETEP i la seva polivalència docent, impartint assignatures en diversos graus i àmbits relacionats amb la didàctica de les ciències i de les matemàtiques. Va subratllar un element central: el domini de la transposició didàctica, és a dir, la capacitat de convertir el coneixement expert en coneixement ensenyable. En aquest sentit, va esmentar el llibre Estratègies per ensenyar electricitat. Formant el professorat formador (publicat el 2025 a Octaedro, en coautoria amb la doctora Carolina Pipitone) i la participació del professor Grau en programes de formació permanent del professorat, com “Petits Talents Científics”.
La lliçó del professor Grau: un relat cronològic amb física, escola i vida
En iniciar la seva lliçó de jubilació, el professor Víctor Grau va agrair les paraules rebudes i la presència dels assistents, i va anunciar que intentaria ajustar-se al temps disponible.
La seva lliçó va prendre la forma d’un recorregut cronològic per la seva trajectòria, combinant vivències personals, anècdotes i reflexions sobre la física i la didàctica. Va recordar com l’interès per la ciència es va consolidar des de ben petit gràcies a experiències escolars i de lectura, i va donar un pes especial als anys d’escola primària com a etapa clau per l’empremta rebuda (grups reduïts, exigència i estímul del pensament crític).
Al llarg del relat, va reivindicar una manera d’ensenyar la física basada en models mecànics i manipulatius, que permeten a l’alumnat “tocar” i comprendre millor els fenòmens, sempre advertint dels límits dels models. També va compartir una preocupació sobre l’educació actual: la possible pèrdua de coneixement estructurat quan s’imposa el pes de les metodologies, i la necessitat de fonamentar el pensament crític en una base sòlida de coneixements.
La lliçó es va tancar amb un agraïment a les persones que l’han acompanyat al llarg de la vida, i amb la idea de la jubilació com l’inici d’una etapa nova, amb més temps propi i nous camins per explorar.
Cloenda: una empremta que queda
En la cloenda, la degana va tornar a subratllar la figura del professor Grau com a docent, investigador i divulgador, i, sobretot, com algú que ha sabut transmetre una mirada: curiositat, rigor i entusiasme. Va remarcar el fil conductor de la seva trajectòria —la voluntat d’entendre i de fer entendre— i el valor de la ciència com a eina de pensament crític i llibertat. L’acte va finalitzar amb el lliurament d’un obsequi institucional i un brindis en reconeixement a la seva trajectòria i a la nova etapa que s’obre.
Enhorabona, Víctor, i moltíssima sort en aquesta nova etapa!
