El passat 22 d’abril, la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC va celebrar la lliçó de jubilació de la professora Lucrecia Keim i Cubas, un acte acadèmic que va esdevenir molt més que un comiat institucional: un espai de memòria compartida, de reconeixement i de reflexió sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.
L’acte es va iniciar amb la intervenció de la degana, Mila Naranjo, que va posar l’accent en el significat profund de les lliçons de jubilació com a moments de celebració d’una trajectòria i de gratitud col·lectiva. En les seves paraules, la jubilació no es va presentar com un final, sinó com la culminació d’un recorregut llarg, intens i profundament vinculat a la universitat, fet de docència, recerca, compromís institucional i relacions humanes.
Un recorregut docent, investigador i institucional
L’encomi va anar a càrrec de la professora Gemma Delgar i el professor Marcos Cánovas, que van oferir una mirada complementària sobre la trajectòria de la professora Lucrecia Keim. D’una banda, es va repassar la seva incorporació a la Universitat de Vic als inicis dels estudis de Traducció i Interpretació, la seva formació en filologia alemanya i filologia anglogermànica, i una llarga tasca docent en graus, màsters i programes de doctorat, tant a la UVic-UCC com en altres universitats.
Es va destacar especialment la seva manera d’entendre la docència: rigorosa, coherent, exigent i alhora profundament generosa, basada en conceptes com l’autonomia de l’aprenent, la reflexió sobre la pràctica, la innovació metodològica i l’ús conscient de la tecnologia. La seva recerca, estretament vinculada a la pràctica docent, ha incidit en àmbits com la interacció oral, la competència intercultural, el plurilingüisme, l’ús del portafolis i l’avaluació formativa.
Des del vessant de la gestió i la recerca, es va posar en relleu el seu paper clau en moments decisius per a la Facultat i els estudis de traducció: la coordinació de relacions internacionals, la cap d’estudis en etapes de canvi institucional, la creació del grau interuniversitari amb la UOC, la participació i lideratge en projectes competitius estatals i europeus i la formació de personal investigador mitjançant la direcció de tesis doctorals.
La lliçó: dels referents a la coconstrucció
El nucli de l’acte va ser la lliçó de jubilació, titulada «Els camins i les affordances d’aprenentatge amb aprenents adults de segones llengües». En la seva intervenció, la professora Lucrecia Keim va proposar un recorregut reflexiu pels principals eixos que han orientat la seva pràctica docent i investigadora al llarg de les darreres dècades.
A partir de la idea que els camins d’aprenentatge mai no són lineals, va estructurar la lliçó com un viatge que va des de la imitació de referents fins a la coconstrucció de coneixement. Va abordar qüestions com l’aprenentatge significatiu i estratègic, l’agentivitat i l’autonomia, la interacció i l’anàlisi del discurs, el pas del monolingüisme al plurilingüisme, la competència intercultural i el valor de la traducció com a eina d’aprenentatge de llengües.
Un dels conceptes centrals de la lliçó va ser el d’affordance, entès des d’una perspectiva ecològica com el conjunt d’oportunitats que ofereix un context perquè l’aprenentatge es pugui produir. Des d’aquesta mirada, la professora Keim va defensar la importància de crear entorns rics, multimodals i socialment interactius, en què els aprenents puguin actuar, experimentar, equivocar-se, reflexionar i construir coneixement amb altres.
La lliçó també va incorporar exemples concrets de la pràctica docent —des de l’evolució dels enfocaments metodològics fins a l’ús crític de la intel·ligència artificial en l’aprenentatge de llengües— i va subratllar una idea que va travessar tota la intervenció: cada aprenent és un món. Reconèixer la singularitat de cada persona, les seves experiències, creences i contextos, és una condició imprescindible per a una docència exigent, inclusiva i profundament humana.
Un llegat que perdura
En el tancament de l’acte, la degana Mila Naranjo va recuperar algunes de les idees clau de la lliçó per destacar el llegat de la professora Lucrecia Keim: una manera d’entendre la docència com a ajustament constant de l’ajuda educativa, i l’aprenentatge com un camí compartit, ric en matisos i construït amb pensament crític i compromís.
Finalment, la Facultat va fer lliurament d’un obsequi institucional a la professora homenatjada com a mostra d’agraïment. L’acte es va cloure amb un llarg aplaudiment i amb la certesa que la seva empremta continua present en les aules, els projectes i, sobretot, en les persones que han compartit aquest trajecte.
