Els canvis climàtics són part de la història de la humanitat i de la seva evolució. Els moments d’auge, desenvolupament i declivi d’algunes de les civilitzacions més importants del nostre passat estan estretament lligades amb les circumstàncies climàtiques de cada moment. Al llarg de la seva història, l’espècie humana s’ha sabut adaptar als canvis de l’entorn propiciats pel clima. La seva existència no hi havia tingut especial capacitat d’influència fins que no es va desenvolupar la industrialització a partir del segle XVIII. En aquesta sessió, emmarcada en les Jornades Transversals dedicades a l’Emergència Climàtica, el professor Santi Ponce va oferir una perspectiva històrica sobre la influència dels canvis climàtics en el desenvolupament de les societats.

Abans de l’existència de l’espècie humana sobre la Terra, ja hi havia canvis climàtics que posaven en perill el planeta: erupcions volcàniques, glaciacions, meteorits… Alguns d’aquests fenòmens van acabar amb determinades espècies, com per exemple, els dinosaures. D’altres, van evolucionar i sobreviure amb l’aparença que coneixem avui en dia, com també ho vam fer els humans: els colors de la pell, la forma del cos, l’ondulació dels cabells o la tolerància a alguns enzims són algunes de les adaptacions físiques que hem experimentat per enfrontar les condicions del nostre entorn.

Moments clau de la història i canvi climàtic

El clima ha influït en el nostre fenotip, però també en el desenvolupament de les nostres societats. Tal com va expressar Santi Ponce, citant a l’historiador Y. Harari, “Qualsevol fet històric ha tingut lloc amb el rerefons d’algun canvi climàtic”. Així, Ponce va explicar com la civilització egípcia va florir gràcies a una època de bonança climàtica, en part propiciada pel desplaçament del monsó a la llera del Nil la qual va contribuir, a la vegada, al desenvolupament de l’agricultura.

Si bé l’Imperi Romà va gaudir també d’un període benigne (200 a.C. – 150 d.C.), la seva caiguda va coincidir amb l’inici d’un cicle fred. El descens de les temperatures va glaçar els rius Rin i Danubi facilitant així (entre altres factors) les invasions bàrbares. Un altre exemple vist durant la sessió de Santi Ponce va ser l’època medieval: en el període càlid es redueixen els conflictes i es consolida el sistema feudal mentre que en l’anomenada “petita edat de gel”, al segle XIV, s’esdevé una nova crisi agrícola, augmenten els moviments migratoris i es propaguen noves malalties, com la pesta bubònica.

La intervenció humana en el clima

Fins al moment, els humans convivien amb les variacions climàtiques sense gaire capacitat d’interferència fins a meitat del segle XVIII amb la Revolució Industrial i la crema massiva de combustible fòssil. Per primera vegada, és l’acció humana la que fa augmentar la temperatura global amb molta més rapidesa que en èpoques anteriors i amb efectes clarament nocius per la resta d’habitants del planeta.

Un període càlid diferent

A diferència de la línia històrica vista durant la sessió, el període progressivament càlid que vivim fa augurar uns temps cada vegada més tensos. A més, la velocitat amb què s’eleven les temperatures fan descartar canvis biològics prou significatius per l’adaptació a un medi que s’esdevindrà cada vegada més extrem. “Estem experimentant una acceleració de la història”– va dir Ponce durant la sessió -en la qual haurem de canviar la manera de pensar i, una vegada més, adaptar-nos als nous temps que han de venir.