El doctorand en ciència política a la Université Libre de Bruxelles, Romain Biesemans, i investigador visitant del GEYPO research group, va impartir una sessió centrada en les polítiques anti-gènere i anti-trans, posant el focus en l’evolució dels drets del col·lectiu LGTBI a Europa. La sessió va començar amb una panoràmica general de la situació europea, destacant les grans diferències entre països pel que fa als drets i llibertats de les persones del col·lectiu LGTBI, especialment de les persones trans. A través d’un mapa comparatiu, Biesemans va mostrar com aquestes desigualtats es reflecteixen territorialment. L’anàlisi es va centrar especialment en la comparació entre Espanya i Bèlgica. En aquest context, el ponent va destacar l’aprovació de la llei trans a Espanya l’any 2023, situant l’Estat espanyol com un dels més avançats en matèria de drets trans dins d’Europa.

L’anti-gènere com a moviment polític

Un cop establert el context, el ponent va introduir el concepte anti-gènere, definit com el rebuig dels drets de les persones en funció de la seva identitat o pertinença al col·lectiu LGTBI, la qual  cosa  promou una desigualtat clara en termes de drets i llibertats. Biesemans va assenyalat el paper del Vaticà en la conceptualització d’aquest corrent ideològic, així com la implicació de diversos actors: institucions religioses, associacions pro-família i pro-vida, grups contraris a l’avortament i fins i tot governs. Segons va explicar, es tracta d’un moviment transversal amb presència en múltiples nivells de la societat.

Els drets de gènere en risc

El ponent va alertar que els drets de gènere es troben actualment en un moment delicat. Va destacar que la incomprensió cap a les persones trans ocupa un paper central dins l’activisme anti-gènere. En aquest sentit, l’expert va afirmar que els atacs polítics cap al col·lectiu no són nous, però sí que han augmentat en visibilitat i intensitat. A més, va advertir que aquests discursos busquen penetrar també en sectors liberals i feministes, contribuint a generar divisions dins dels moviments progressistes.

Durant la sessió, Biesemans va introduir també el concepte de “pànic trans”, que va definir com una eina política potent destinada a presentar les persones trans com una amenaça per als valors socials ja que contribueix a generar por i rebuig en part de la població. L’expert també va explicar el concepte de TERF (feminisme radical trans-excloent), que defensa una visió binària i essencialista del gènere a través del qual les dones trans són percebudes com una amenaça i els homes trans com una identitat confosa. Tot i això, Biesemans va remarcar la necessitat de diferenciar aquest corrent dels moviments anti-gènere en general.

Entre les característiques dels discursos anti-trans, va destacar la consideració del sexe com a biològic i immutable, la construcció de la persona trans com a amenaça, la patologització de les identitats (presentades sovint com a “contagi social”) i el que va anomenar una “guerra epistemològica”.

Conseqüències socials i polítiques

Les conseqüències d’aquests discursos són múltiples i profundes. Biesemans va assenyalat fenòmens com la deshumanització del col·lectiu, la construcció d’una opinió pública contrària, l’augment de la violència i la transmisogínia, així com situacions de precarietat econòmica i aïllament social. La sessió va concloure amb una activitat pràctica en què els estudiants van treballar casos reals de diferents països, amb l’objectiu d’aplicar els conceptes exposats i analitzar les diferències culturals i polítiques en la gestió d’aquestes qüestions. La dinàmica va permetre aprofundir en la complexitat del fenomen i fomentar una mirada crítica sobre les polítiques de gènere en contextos diversos.