Envoltada dels retrats d’algunes de les seves companyes de professió, la guardonada documentalista i cineasta Carolina Astudillo va explicar a l’alumnat del grau en Comunicació Audiovisual com ha construït la seva obra al voltant de les dones i la memòria històrica.
Tal com va explicar la ponent, les circumstàncies de la seva vida distingeixen els seus treballs: “Vaig néixer i créixer durant la dictadura xilena de Pinochet i això condiciona la meva manera de veure el món”. Astudillo va mostrar com havia retratat la lluita de les dones pels seus drets i llibertats durant el franquisme en El Gran Vuelo, on l’autora relata la infància dels llavors nens i nenes que visitaven familiars a la presó de dones de Les Corts de Barcelona en la dècada dels anys 40 del segle passat.
La cineasta va fer èmfasi en una de les constants del seu treball: “Més enllà del propi retrat, busco la construcció de la història de les dones, travessada per la classe social, la classe política i la mirada”.
Al llarg de la sessió, la ponent també va posar de manifest la seva investigació sobre el material amb què ha il·lustrat els seus treballs. En aquesta tasca destaquen les seves qualitats de recerca -ja que precisament per la seva invisibilitat existeixen poques evidències de la història de les dones- i el seu enorme domini del llenguatge audiovisual per la capacitat de construir peces tan sòlides i significatives a partir del poc material existent: cartes o petits objectes personals, sovint reservats a la intimitat. L’autora va explicar diversos exemples tècnics a través de fragments de les seves pel·lícules, com ara Ainhoa, yo no soy esa; Canción a una dama en la sombra o La mujer quiere alas.
Enllaçant passat, present i futur
En una mena de metàfora en la construcció de la història de les dones, la sessió va coincidir en l’espai i en el temps amb el darrer dia d’exposició de La Mirada Horitzontal, organitzada per les professores Ana M. Palomo, Mar Binimelis i Maria Forga amb motiu del 20è aniversari del grau en Comunicació Audiovisual i el #8M23 on s’ha mostrat els retrats de 26 dones cineastes del fotògraf especialitzat en cinema, Óscar Fernández Orengo. La xerrada de Carolina Astudillo en aquest espai forma part de les activitats del projecte Europeu Erasmus+ Join the Game, dirigit a la UVic-UCC per Mar Binimelis, un dels objectius del qual és promoure una major igualtat de gènere en el món laboral. Així, la conferència d’Astudillo es mou com un enllaç entre l’homenatge a les pioneres i un nou pas cap al futur, en sintonia amb la seva tasca de construcció i implícit reconeixement de les contribucions de les dones en la història.
Carolina Astudillo és realitzadora, periodista, investigadora i docent. Diplomada en Estudis de Cinema per la Universitat Catòlica de Xile i Màster en Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball en la investigació, la creació documental i l’escriptura com a eix articulador de les dones i la memòria històrica. Els seus treballs oscil·len entre el cinema experimental i el documental. Les seves obres han estat exhibides en museus i institucions educatives. Tant el seu primer llargmetratge, El gran vuelo (2014), com el segon, Ainhoa, yo no soy esa (2018), han estat guanyadors de la Biznaga de Plata al Millor Documental al Festival de Màlaga, entre altres premis en festivals nacionals i internacionals.
Des de l’any 2016, és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (AACCE). Els seus últims treballs han estat el llargmetratge Canción a una dama en la sombra (2021) i Esa fugaz esencia que dejaron los sucesos (2022).
