L’Aula de Cinema de la UVic-UCC va reunir ahir prop d’un centenar de companys, familiars i amics per escoltar la lliçó de jubilació del professor Joan Masnou. L’acte va ser presidit per Josep Burgaya, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, amb encomi de Pere Quer sota la polièdrica mirada de Janus, el déu romà de la frontera, i símbol de les moltes cruïlles del recorregut professional de Masnou.
Una vida a la cruïlla
Connectat als “espais intermedis” entre la ciència, l’art, els idiomes, la recerca i les relacions entre persones, el professor va reflexionar amb els assistents sobre el seu “viatge compartit” a la universitat sota el prisma de la seva particular visió de la frontera, un concepte que Masnou entén com un espai on “els coneixements contacten, es barregen i s’hibriden: un espai ampli on conviuen contradiccions, dubtes i possibilitats i on tot, absolutament tot, és susceptible de ser qüestionat”. Ha estat aquesta idea de camins possibles i espais de trobada la que el professor va subratllar en el repàs del seu trajecte com a traductor, investigador, gestor i, sobretot, docent en els més de 37 anys que ha passat a la UVic-UCC.
Constructor i visionari
I va ser també aquesta faceta com a “constructor” que Pere Quer, company i també professor de la FEC, va destacar prèviament en l’encomi: “Joan Masnou ha estat l’artífex de moltes de les estructures que al llarg del anys han sostingut la nostra organització”, entre les quals destaquen l’empenta a la internacionalització i la gestió de la Universitat, de la qual va ser rector interí durant una etapa breu però cabdal, “una etapa d’avenç net en la marxa de la institució” va subratllar Pere Quer.
Així mateix, Quer va subratllar el seu esperit de responsabilitat, “de prendre’s molt seriosament tot allò que fa” i de posar-ho al servei dels estudiants, l’activitat “que més li agrada” de totes, moltes, de les que ha exercit a la UVic-UCC.
Josep Burgaya, degà de la facultat i també company de viatge, va cloure la sessió destacant la gran capacitat de Masnou “per idear coses noves” i el seu estil discret i afable amb el qual ha aconseguit deixar una profunda petjada al seu entorn, tal com va evidenciar la llarguíssima ovació dels assistents per tancar una altre de les transicions -la lliçó de jubilació- de la vida jànica de Joan Masnou.
