
Una nova publicació, en la qual hi han contribuït Susanna Bodoy Salvans, professora de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries de la UVic-UCC, ha estat publicada a la revista PNAS Nexus amb el títol “The conserved lysine residue in transmembrane helix 5 is pivotal for the cytoplasmic gating of the L-amino acid transporters”.
Quin és l’objectiu científic principal abordat a l’article, i per què és rellevant?
L’estudi revela com una lisina, aminoàcid concret de la proteïna, actua com a mecanisme de control per obrir i tancar la comporta interior d’un transportador d’aminoàcids que té com a funció facilitar l’entrada i sortida d’aminoàcids dins i fora de la cèl·lula.
Quina metodologia s’ha utilitzat? Per què?
Mitjançant un enfocament multidisciplinari que combina criomicroscòpia electrònica (cryoEM), transmissió d’energia de ressonància per fluorescència d’una molècula individual (smFRET) i simulacions de dinàmica molecular, l’equip ha caracteritzat la interacció clau entre la lisina conservada a l’hèlix transmembrana 5 del transportador BasC, necessària perquè la proteïna dugui a terme l’intercanvi d’aminoàcids, un procés essencial per a nombroses funcions cel·lulars.
Quins són els principals resultats de l’estudi?
Aquest descobriment aporta noves pistes per al possible desenvolupament d’estratègies terapèutiques dirigides a modular l’activitat dels transportadors d’aminoàcids, amb aplicacions potencials en malalties metabòliques, minoritàries i càncer.
Quines podrien ser les aplicacions o implicacions potencials dels resultats de la recerca en termes pràctics?
Cal destacar que aquesta lisina en concret es troba mutada en pacients amb una malaltia minoritària anomenada Lisinúria amb intolerància a proteïnes, fet que confirma el seu paper clau en la funció d’aquests transportadors. Entendre el paper estructural que té aquesta lisina, ens permetrà dissenyar fàrmacs i teràpies dirigides per tal d’intentar millorar la salut dels pacients.
Quins són els passos següents que us plantegeu a partir dels resultats obtinguts? Quines són les futures direccions per a la recerca basada en els resultats d’aquest estudi, i queden preguntes sense resposta que es podrien abordar en estudis futurs?
Aquest descobriment aporta noves pistes per al possible desenvolupament d’estratègies terapèutiques dirigides a modular l’activitat dels transportadors d’aminoàcids, amb aplicacions potencials en patologies com afeccions metabòliques, malalties minoritàries i càncer.