Una nova publicació, en la qual ha contribuït la professora Susanna Bodoy, ha estat publicada a la revista Nature Metabolism amb el títol “Slc7a7 licenses macrophage glutaminolysis for restorative functions in atherosclerosis” aquest passat setembre.
Quin és l’objectiu científic principal abordat a l’article, i per què és rellevant?
L’objectiu de l’article és investigar com el transport de glutamina a través del transportador SLC7A7 regula la funció metabòlica dels macròfags en el context de l’aterosclerosi, una malaltia inflamatòria crònica
Quina metodologia s’ha utilitzat? Per què?
L’article utilitza una metodologia que combina estudis in vitro, in vivo i anàlisi transcriptòmica. Es fan servir macròfags derivats de medul·la òssia amb manipulacions genètiques (silenciant Slc7a7, Gls1, Glul) i tractaments farmacològics per analitzar canvis en el metabolisme. Paral·lelament, s’utilitzen models murins amb delecions específiques i dietes aterogèniques per validar els efectes en el desenvolupament de plaques. Aquesta combinació permet una comprensió translacional del paper de la glutamina en la plasticitat i funció dels macròfags en l’aterosclerosi.
Quins són els principals resultats de l’estudi? Els resultats de l’estudi mostren que la capacitat resolutiva dels macròfags en l’aterosclerosi depèn de la captació de glutamina a través del transportador SLC7A7, que alimenta la glutaminòlisi a través de GLS1. La deleció específica de Slc7a7 en els macròfags redueix l’entrada de glutamina, altera el metabolisme cel·lular, disminueix la producció d’ATPs i, contribueix a una progressió més agressiva de l’aterosclerosi. Finalment, també es demostra que la reprogramació metabòlica i transcripcional dels macròfags es modula per la degradació de glutamina, afectant la remodelació de la matriu extracel·lular i la estabilitat de les plaques.
Quines podrien ser les aplicacions o implicacions potencials dels resultats de la recerca en termes pràctics?
Els resultats d’aquest estudi obren la porta a noves estratègies terapèutiques per combatre l’aterosclerosi mitjançant la modulació del metabolisme dels macròfag, més concretament el transportador SLC7A7 i l’enzim GLS1, podrien ser dianes terapèutiques per estabilitzar les plaques i reduir el risc cardiovascular. Alhora es proposa l’ús d’aquests marcadors per millorar el diagnòstic i la predicció clínica en pacients amb aterosclerosi.
Quins són els passos següents que us plantegeu a partir dels resultats obtinguts? Quines són les futures direccions per a la recerca basada en els resultats d’aquest estudi, i queden preguntes sense resposta que es podrien abordar en estudis futurs?
Explorar com la modulació del metabolisme de la glutamina pot millorar la funció dels macròfags en l’aterosclerosi, i investigar com factors com la dieta o el microbioma influeixen en la degradació de la glutamina. També queda pendent comprendre millor les diferències metabòliques entre subtipus de macròfags i el seu impacte en la progressió de l’aterosclerosi.
