En els últims anys, concretament entre el 2021 i el 2023, s’ha detectat un deteriorament en diversos paràmetres fisicoquímics i biològics (macroinvertebrats aquàtics i peixos) a la riera Major, ubicada a la conca del riu Ter. Aquest fenomen podria estar vinculat a les condicions de sequera que han provocat una significativa disminució del cabal. El seguiment de la població de peixos i macroinvertebrats a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona s’ha dut a terme des de l’any 2018 pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, coordinat per Marc Ordeix, professor de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries.

Durant els últims dos anys, la temperatura de l’aigua a l’estiu ha superat els límits crítics per a la supervivència de la truita (22ºC), mantenint-se a aquests nivells com a mínim durant 7 o 8 setmanes, segons els estudis realitzats pel CERM, el seguiment dels guardes de l’Espai Natural i les dades de l’estació de mesura de cabal i temperatura al Molí de Bojons.

Els dos trams de la riera que s’han avaluat mostren un poblament de peixos integrat per tres espècies: la truita comuna (Salmo trutta), amb una presència gairebé testimonial; el barb de muntanya (Barbus meridionalis), que ha mantingut estables les seves poblacions; i el veró o barb roig (Phoxinus sp), d’origen forani i invasor, que s’ha consolidat com l’espècie majoritària, en detriment de les altres dues.

La situació actual dels peixos a la riera Major podria tenir diverses causes, com la reducció dels cabals i l’increment de la temperatura de l’aigua, la qual supera el límit crític dels 22ºC per a la supervivència de la truita. No es pot descartar l’impacte persistent de l’aiguat del 2020, les alteracions en l’hàbitat per l’augment del sauló i la disminució de les gorgues. Des del 2022, també s’observa una disminució de la condició física mitjana de les tres espècies, especialment de les truites, possiblement vinculada a l’increment dels abocaments orgànics al llarg de la riera.

La manca de connexió ecològica efectiva per als peixos a causa de diverses rescloses continua sent una pressió rellevant, tot i que s’estan implementant accions per augmentar la permeabilitat d’aquestes rescloses. Aquestes barreres representen un problema particularment per la truita, que no pot remuntar la riera per reproduir-se a la tardor-hivern i/o refugiar-se durant els mesos més càlids. Tot i així, és imprescindible continuar avaluant l’augment dels abocaments i el seu impacte en l’ensemble de la població de peixos i invertebrats aquàtics.