La professora d’investigació ICREA Sandra Brucet acaba de publicar un article a la revista Ecology basat en l’estudi que ha elaborat sobre la relació entre la distribució de les mides dels organismes que habiten els llacs i l’eficiència energètica d’aquests ecosistemes. L’estudi l’ha liderat el Leibniz Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries (IGB) (Alemanya) i, a més de Brucet, hi han participat altres investigadors internacionals.

L’estudi ha investigat la cadena tròfica en dos llacs petits, poc profunds i rics en nutrients del nord d’Alemanya, cadascun dels quals es van dividir en dos ecosistemes tancats amb la instal·lació d’una cortina de separació. El llarg període de divisió ha propiciat que els grups clau d’organismes s’hagin desenvolupat de forma diferent a cada banda dels llacs, fet que ha permès als científics recollir dades de quatre ecosistemes aquàtics diferenciats. Amb aquestes dades han determinat la biomassa i la mida de tots els organismes presents als llacs i han calculat la seva Eficiència de Transferència Tròfica o eficiència de transferència d’energia (Trophic Transfer Efficiency – TTE), és a dir la quantitat d’organismes que pot albergar un hàbitat per mantenir l’equilibri alimentari, a tots els nivells de la cadena tròfica.

Les investigacions prèvies apuntaven que en el pas d’un nivell de la cadena al següent només s’aprofita el 10% total de l’energia, és a dir, que quan un animal en devora un altre només utilitzarà el 10% de la seva energia. L’anàlisi dut a terme ara, a tots els nivells de la cadena tròfica i centrat només en els llacs, ha permès constatar que el percentatge d’eficiència energètica és, fins i tot, menor d’aquest 10%, i que existeix una correlació clara entre l’Eficiència de Transferència Tròfica d’un ecosistema i la distribució de mides dels organismes que l’habiten. L’estudi també posa de manifest la importància de la mida corporal dels organismes per entendre el funcionament ecològic dels ambients aquàtics.

De fet, la relació que els científics han constatat entre una i altra permet entendre molt millor els processos biològics i les alteracions que impacten als ecosistemes aquàtics. Alhora, obre noves possibilitats d’investigació d’aquests entorns i ofereix una forma molt més simple que les habituals fins ara, a partir de l’estudi de la mida corporal, d’avaluar l’estat energètic i l’eficiència d’un llac.

Foto: Un dels llacs experimentals dividits en dos amb una cortina en el marc de l’estudi, a Brandenburg (Alemanya)