Sandra Brucet Balmaña és doctora en Biologia, especialista en Ecologia Aquàtica i professora d’investigació ICREA de la Universitat de Vic, a més de coordinadora del Grup d’Ecologia Aquàtica  del Departament de Biociències de la UVic-UCC. Les seves investigacions tenen com a prioritat l’estudi dels ecosistemes aquàtics continentals i en les conseqüències que tenen les activitats humanes sobre les zones humides. En aquesta entrevista, Sandra Brucet ens parla sobre el projecte europeu Ponderful, com a principal investigadora.

Tal i com ha explicat Brucet, el projecte Ponderful està a punt de tancar el seu primer any. L’esforç de l’equip en aquest període ha estat enfocat, per una banda, a l’establiment de bases per a una correcta gestió del projecte des de la UVic-UCC, i, per altra banda, hi ha hagut una dedicació majoritària a fer mostrejos de biodiversitat i gasos a les basses, a més de fer un triatge de les basses que seran utilitzades de demostració, establir una xarxa d’actors interessats i preparar-ne una primera reunió.

El projecte parteix de la hipòtesis de que les basses poden captar CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, però també poden alliberar-ne. “Això sembla que depèn de diversos factors, que són els que volem estudiar, com per exemple, l’estat ecològic de la bassa, de si està seca o inundada”, afirma Brucet. A més a més, amb Ponderful també es vol demostrar la importància que tenen les basses o les rieres en la protecció de la biodiversitat i l’augment de la resiliència dels ecosistemes aquàtics davant el canvi climàtic. De fet, les masses d’aigua petites juguen un paper clau en l’àmbit de lluita contra el canvi climàtic: “són molt nombroses, actuen de reservoris de biodiversitat i tenen més espècies estranyes, endèmiques i amenaçades que els grans rius i llacs”, explica la investigadora.

Pel que fa als mostrejos realitzats, per una banda, a la primavera es van agafar mostres de biodiversitat d’invertebrats aquàtics, macròfits i ADN ambiental de peixos i amfibis. Per altra banda, s’ha fet un anàlisi sobre els gasos d’efecte hivernacle que alliberen i capten les basses en diferents estacions de l’any: la primavera, l’estiu i la tardor. Degut a que encara cal processar aquestes mostres al laboratori, no hi ha resultats visibles. Ara bé, segons Sandra Brucet, el que està clar és que ha estat un any molt sec, fet que comporta, i, comportarà dificultats a l’hora de mostrejar les basses, degut a la manca de pluges, i per tant, d’aigua.

Brucet també ha aprofitat per denunciar la falta de consideració per part dels representants polítics respecte a la preservació dels ecosistemes aquàtics de menor dimensió: “tots els ecosistemes de mida petita són menysvalorats (per exemple, les rieres), tot i que tenen un paper ecològic tan important o més que els ecosistemes de mida més gran. Les directives europees han exclòs en gran part aquests ecosistemes”, reivindica la coordinadora de Ponderful.

Cal destacar que el projecte Ponderful compta amb divuit socis i onze països implicats. Tot l’equip espera que la iniciativa marqui un abans i un després respecte a la consideració de les basses i els estanys com a ecosistemes aquàtics essencials a preservar. L’objectiu primordial de la iniciativa és conscienciar als governs dels beneficis que suposa la preservació i restauració de les basses per garantir la conservació de la biodiversitat, la mitigació del canvi climàtic i el benestar de la societat en general. Per això, el projecte proporcionarà les eines necessàries perquè les administracions, o qualsevol actor interessat, puguin emprar les basses com a solucions naturals per augmentar la resiliència, a nivell d’ecosistemes i societat, enfront el canvi climàtic.