La malaltia hepàtica per esteatosi associada a disfunció metabòlica (MASLD, en anglès), més coneguda com a malaltia del fetge gras, és una síndrome metabòlica produïda per una acumulació crònica i excessiva de triglicèrids a les cèl·lules hepàtiques no relacionada amb el consum d’alcohol. És a dir, aquesta malaltia es produeix per una acumulació excessiva (superior al 5 %) de greix al fetge, sovint a causa de problemes de sobrepès, mala alimentació o diabetis, i s’estima que afecta al voltant d’un 25 % de la població general als països occidentals. Normalment, el diagnòstic clínic es basa en mètodes d’imatge no invasius, però el diagnòstic definitiu i concloent s’aconsegueix mitjançant una biòpsia hepàtica invasiva.

Un estudi liderat per la UVic-UCC i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI-CERCA) ha fet un pas més enllà. Ha mostrat el potencial que té el cribratge no invasiu de les anàlisis del microbioma intestinal (conjunt de microorganismes beneficiosos que habiten a l’intestí i que permeten mantenir-nos sans) per tal d’estratificar malalties com ara la MASLD, amb l’objectiu de comprendre-les millor i poder tractar de forma més adequada cada pacient.

El treball ha analitzat l’associació que hi ha entre un microbioma intestinal desequilibrat del pacient i la patogènesi de la MASLD. Ha mostrat de manera preliminar com la riquesa i la diversitat microbianes en mostres de femtes de pacients amb la MASLD i en pacients sans varia segons la gravetat de la malaltia. Els resultats han evidenciat canvis en el microbioma intestinal —tant una reducció de la diversitat com de la riquesa microbiana— a mesura que augmenta la gravetat del dany hepàtic respecte als subjectes de control.

Un estudi col·laboratiu 

Han encapçalat l’estudi Marc Llirós Dupré, professor de Biociències i investigador del grup de recerca Bioinformatics and Bioimaging (Bi-Squared) de la UVic-UCC, i Xavier Aldeguer Manté, cap del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota de l’IDIBGI-CERCA. Llirós comenta que “l’estudi de la microbiota intestinal, és a dir, quins microorganismes hi ha en una mostra, en quina quantitat i quina funció fan, a partir de les dades de seqüenciació massiva, contribueix enormement al coneixement de certes malalties complexes, com és el cas de la MASLD”.

La recerca, que va analitzar 8 individus sans i 46 diagnosticats amb la MASLD, s’ha basat en un estudi pilot prospectiu en el qual es van analitzar els diversos grups establerts pels clínics de la malaltia segons la pràctica clínica habitual i el patró del microbioma intestinal basat en la seqüenciació del gen 16S rRNA en mostres de femta. Es van estudiar mostres de femtes de pacients associats als diferents estats de la malaltia per tal d’observar canvis en la comunitat de microorganismes presents a les femtes. L’estudi, a més, ha aplicat un algoritme estadístic desenvolupat per Malu Calle Rosingana i Meritxell Pujolassos Tanyà, investigadores del grup de recerca Bi-Squared de la UVic-UCC, basat en la composicionalitat de les dades de seqüenciació del gen 16S rRNA, això és, en la seva proporcionalitat.

Aquesta recerca ha derivat en l’article “Preliminary insights into gut microbiome shifts as screening proxy for MASLD disease progression”, pendent de publicar-se a Scientific Reports, publicació d’accés obert de la revista Nature.