Marc Llirós Dupré és doctor en Microbiologia i especialista en ecologia microbiana. Des del 2021 és professor a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i ha participat en projectes de recerca internacionals sobre microbiota humana, resistències antibiòtiques, ecosistemes i entorns extrems.

Com és que et dediques a la microbiologia? Quins són els teus referents? 

Em dedico a la microbiologia perquè, quan estudiava Biologia, era l’àrea que més em cridava l’atenció. M’atreia perquè implicava conèixer el que hi ha a fora, sortir al camp, mostrejar i manipular coses que no es veuen, que són abstractes.

Com a referents, he col·laborat en molts projectes amb Maira Martínez-Alonso, professora agregada a la UAB i experta en ecologia microbiana. A la universitat vaig tenir com a professora Isabel Esteve, doctora en Microbiologia i ecòloga microbiana. Gràcies a ella vaig conèixer figures com Ricard Guerrero, catedràtic emèrit en microbiologia, i Lynn Margulis, una de les científiques més importants en l’estudi de l’evolució de la vida a la Terra. Saber que havia estat parella de Carl Sagan també em va connectar amb aquella curiositat adolescent de mirar la lluna i preguntar-me si som els únics en tot aquest espai. Aquest conjunt de persones i converses de sobretaula van despertar en mi el “cuc” de l’ecologia microbiana i han acabat marcant tota la meva vida professional.

“M’atreia la microbiologia perquè implicava conèixer el que hi ha a fora, sortir al camp, mostrejar i manipular coses que no es veuen”

En quins projectes treballes actualment? 

Ara mateix tinc moltes línies obertes. Col·laboro en un projecte que estudia el paper dels microorganismes en la formació d’estalagmites i estalactites excèntriques amb coloracions metàl·liques. He participat en l’estudi de la microbiota i altres factors de Maria Branyes, la dona més vella del món el 2024 (117 anys), i volem iniciar un estudi amb totes les persones supercentenàries de Catalunya. Estic analitzant la microbiota de persones amb covid-19 persistent per veure si els desequilibris microbials tenen relació amb la pèrdua cognitiva. També mantinc projectes amb equips d’Àfrica, els Estats Units i Canadà sobre microbiologia d’un llac entre el Congo i Rwanda, entre d’altres.

Quin pes té la microbiologia en la formació de biòlegs a la UVic-UCC?    

És important en Biologia, Biotecnologia, Biomedicina i, fins i tot, en Nutrició Humana i Dietètica. La microbiota intestinal té un paper cabdal en la salut i el benestar, ja que els microorganismes produeixen substàncies que actuen com a senyals o neurotransmissors. Qualsevol estudiant necessita saber què és un bacteri, què és un arqueu i quin paper juguen en els processos ambientals i en el nostre cos.

Quin consell donaries a estudiants que vulguin dedicar-se a la microbiologia? 

Els diria que tinguin present que els bacteris són fonamentals, els responsables que avui puguem respirar oxigen. Fa uns 2,4 milers de milions d’anys, un canvi metabòlic protagonitzat per microorganismes va transformar una atmosfera reductora, rica en CO₂ i metà, en una atmosfera oxigènica. Sense ells, no seríem aquí parlant.

Coneixem una fracció molt petita de la diversitat microbiana del planeta; si som molt generosos, potser un 10 %. Això vol dir que hi ha moltíssim camp per recórrer, tant en microbiologia ambiental com en microbiota humana.

“Coneixem una fracció molt petita de la diversitat microbiana del planeta; si som molt generosos, potser un 10 %”

Què et va portar a interessar-te pel microbioma associat a l’esperma?

Va ser un encàrrec de The Conversation. Com a peça de divulgació, es podia explicar que hi havia correlacions entre la qualitat de l’esperma i una microbiota diferent, però l’article científic original no demostrava una relació causa-efecte clara. Jo l’hauria matisat més, perquè les dades no permetien afirmar que una microbiota concreta provoqués infertilitat.

El que sí que sabem és que, en el moment de l’ejaculació i la recollida de la mostra, hi ha microbiota procedent de la uretra i de l’exterior del penis, i que infeccions o desequilibris poden afectar la qualitat de l’esperma. Però cal ser molt curós a l’hora de traduir això en missatges contundents.

Quina relació causa-efecte hi ha entre microbiota i longevitat? 

La longevitat depèn d’un conjunt de factors: genètica, epigenètica, dieta, estil de vida, benestar emocional, capacitat de resiliència… La microbiota no determina la longevitat; és només una part més dins d’un conjunt de factors. Les persones de més de 110 anys han sobreviscut guerres, recessions i han sabut adaptar-se, això també condiciona el seu metabolisme i estat d’ànim.

“La microbiota no determina la longevitat; és només una part més dins d’un conjunt de factors”

Com evoluciona la microbiota al llarg de la vida? 

Funciona una mica com un bosc, des que naixem, la microbiota es va formant, enriquint i, amb l’edat, arriba un moment en què comença a empobrir-se.

Si el part és vaginal, el nadó s’inocula de la microbiota de la mare; això condiciona en part la predisposició a certes malalties. La lactància materna afavoreix una resposta immunitària més robusta que la lactància amb fórmula. Durant la infància i la preadolescència guanyem diversitat i estabilitat fins a l’edat adulta. A mesura que envellim, disminueix el nombre de grups bacterians i la seva abundància; així la microbiota envelleix amb nosaltres.

En alguns supercentenaris hem vist que tenen grups bacterians en abundància similars als de persones vint anys més joves. En el cas de Maria Branyes, per exemple, hi havia una abundància relativament alta de bifidobacteris, del grup dels bacteris làctics, semblants als del iogurt. Ara bé, científicament això és un N = 1 i no se’n poden extreure conclusions generals.

Quins consells donaries per preservar la microbiota?

Una alimentació rica i diversa: fruita, verdura, carn, peix, productes de temporada, frescos i fermentats (envinagrats, embotits, formatges i làctics). El pa de llarga fermentació, amb massa mare i farines menys refinades, és més digerible i la microbiota ho agraeix.

Quin paper juga l’eix cervell-intestí? 

Els microorganismes es mengen el que nosaltres mengem, i generen metabòlits que poden afectar la permeabilitat intestinal i l’homeòstasi del budell i arribar al cervell via sang o sistema limfàtic. Hi ha dies que potser la nostra bona o mala cara té una part d’origen al budell perquè hi ha comunicació directa entre intestí i cervell, tot i que això no vol dir que “parlin els bacteris i no la nostra consciència”, però sí que els seus productes metabòlics poden modular el nostre estat d’ànim i el nostre benestar.

“Hi ha dies que potser la nostra bona o mala cara té una part d’origen al budell”.

Quina idea principal vols que la societat entengui sobre la microbiota i la salut?

Que la microbiota és salut. Com més rica i diversa és la nostra microbiota, més possibilitats tenim de gaudir d’un metabolisme equilibrat i d’un millor estat de salut general.

Hi ha algun descobriment recent que t’hagi fet replantejar conceptes?

Destacaria el gran impacte del sistema CRISPR-Cas9, descobert fa uns anys i guardonat amb el Nobel de Medicina. Inicialment, el vèiem com una eina d’edició genètica i com un sistema immunitari dels bacteris davant dels virus. Fa poc vaig sentir una ponència de Francis Mojica, el seu descobridor, i va explicar que hi ha un antiCRISPR-Cas9 que actua com a mecanisme d’immunitat addicional, com tenir un “Típex per al Típex”, que corregeix la correcció. Això ens fa adonar que la natura és molt més sofisticada del que pensàvem i que la genòmica microbiana encara ens reserva moltes sorpreses.

Com definiries la teva trajectòria com a investigador?

Jo vaig acabar la carrera l’any 2000 i no vaig aconseguir una plaça fixa fins al 2021. Durant vint-i-un anys he anat encadenant projectes i oportunitats. El que m’ha fet continuar és que m’agrada molt allò que faig: entendre millor el món invisible i poder-ho explicar a la gent. Avui, tenir una plaça a la UVic-UCC, poder participar en tants projectes i encetar nous “melons” de recerca és, per a mi, una gran satisfacció. Si ets constant i t’hi deixes la pell, tard o d’hora s’obren finestres i veus món.