La doctora Marta Otero és professora de la UVic-UCC des del 2006, on s’ha desenvolupat com a docent en diverses titulacions de Biociències. Disposa de l’acreditació de recerca i de professora lectora, i de tres sexennis de recerca per AQU. Va ser vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement en el període del 2008-2014, durant el qual es va crear l’Escola de Doctorat. Després de la seva estada de recerca a la Boston University School of Medicine, va exercir de directora de Recerca i Relacions Internacionals i de vicedegana de Recerca de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i va impulsar i coordinar el programa de doctorat en Medicina i Ciències Biomèdiques. És coordinadora de l’Àrea de Recerca en Regeneració i Transformació Tissular de l’IRIS-CC i coordina, des de la seva creació el 2015, el grup de recerca en Reparació i Regeneració Tissular (TR2Lab). Des del mes d’abril passat és la nova directora de l’Escola de Doctorat.

Què et va motivar a presentar-te al càrrec?

Conec bé l’Escola de Doctorat perquè vaig impulsar-ne la creació durant la meva etapa de vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement i els últims quatre anys n’he format part com a coordinadora del doctorat de Medicina i Ciències Biomèdiques. Per mi, és un dels projectes acadèmics més estimulants de la Universitat, bàsicament perquè aglutina tots els seus àmbits, com són la docència, la recerca i la transferència de coneixement. Aquesta transversalitat em motiva, ja que no tinc altra manera de concebre la universitat que no sigui des de la globalitat de l’activitat acadèmica.

A més, ara l’Escola de Doctorat es troba en un moment molt dolç, perquè ha passat de tenir 15 doctorands, el 2008, a tenir-ne 349, actualment. No obstant això, també li conec les mancances i crec que puc ajudar que faci un salt qualitatiu.

Quins són els objectius que et proposes de portar a terme?

Tenim cinc grans eixos o objectius estratègics en què treballarem. El primer consisteix a alinear els estudis de doctorat amb la resta d’activitat acadèmica de la Universitat, mirant també els estudis de doctorat a Europa i al món. El segon fa referència a l’estructura organitzativa de l’Escola de Doctorat, ja que aquest és l’únic centre transversal de la federació UVic-UCC i, per tant, l’hem de posicionar millor en el conjunt federat i l’hem de dotar adequadament. El tercer eix s’orienta a millorar la qualitat de la formació doctoral. Així, volem millorar continguts específics del pla de formació, que tenim ben consolidat, i volem incrementar la qualitat de les tesis millorant-ne el seguiment, que passa, en bona part, per la implicació i el reconeixement de la tasca dels directors de tesis. El quart eix consisteix a millorar la internacionalització dels estudis de doctorat, un dels grans reptes en què ens caldrà aprofundir. Finalment, el cinquè eix és un aspecte nou en el qual encara no s’ha treballat i s’orienta a posar en valor els resultats que es deriven de les tesis doctorals i el seu impacte a la societat. En aquest sentit, volem treballar per garantir que els nostres titulats esdevinguin agents de transformació social amb independència de la trajectòria professional que segueixin després de doctorar-se.

Aquests cinc eixos són la base del pla estratègic que estem desenvolupant i que volem posar en marxa a partir del curs vinent.

Explica’ns com serà aquest pla estratègic…

Des de l’1 d’abril que hi estem treballant. Hem fet sessions intensives per aprofundir en el desenvolupament d’aquests cinc eixos. La primera fase, de diagnòstic, ens ha permès detectar les fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats dels estudis de doctorat en global i les particularitats de cada programa de doctorat. A la segona fase hem identificat els objectius específics per treballar per a cada eix. Ara ens queda concretar les accions específiques necessàries per assolir els objectius plantejats. Posteriorment, farem la temporalització del pla a quatre anys, per tal d’ajustar les accions a les prioritats més immediates i als recursos disponibles. Més endavant, presentarem el pla a la comunitat universitària.

En l’elaboració d’aquest pla estratègic hi estem treballant diferents actors. A més dels membres del Comitè de Direcció de l’Escola de Doctorat, del qual formen part els coordinadors dels programes de doctorat, la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement i la directora de l’OTRI, i hi està participant tota l’Oficina Tècnica de l’Escola de Doctorat, i el tècnic de l’Àrea de Gestió Acadèmica vinculat als doctorats. D’aquesta manera integrem la perspectiva acadèmica i la de gestió, que són imprescindibles per garantir la qualitat dels estudis.

Tenim els estudis de doctorat prou consolidats? Quins són els marges de millora?

Tenim deu programes de doctorat consolidats i des del meu punt de vista el mapa actual de doctorats és suficient, ja que cobreix tots els àmbits de coneixement de la recerca que es fa en el marc de la federació UVic-UCC. Ara bé, el gran repte actual, perquè realment puguem parlar de consolidació dels estudis de doctorat, és l’assoliment de prou massa crítica de directors potencials per a cada programa que compleixin els requisits que estableix el nou reial decret de doctorats, que està a punt de sortir.

També necessitem una major implicació dels grups de recerca en el procés formatiu dels doctorands. Amb el benentès que la tesi doctoral és un procés formatiu per esdevenir un investigador, més enllà del pla formatiu de l’Escola de Doctorat, cal que els doctorands visquin una experiència investigadora plena, i això només es pot aconseguir integrant-los completament en l’activitat dels grups de recerca. Això, és un element imprescindible per guanyar en qualitat de la formació doctoral i serà essencial per a la veritable consolidació dels doctorats.

Un altre marge de millora és el pla formatiu, un aspecte diferenciador dels programes de doctorat de qualitat i excel·lència. Actualment, l’Escola de Doctorat proveeix d’un programa de formació en competències transversals, com les d’anàlisis estadístiques, les comunicatives, els aspectes ètics, aspectes relacionats amb la cerca de finançament, entre d’altres. No obstant això, ens falta desenvolupar activitats formatives de caràcter científic i específiques per a cada programa, tot i que alguns programes ja en tenen.

La internacionalització també és un dels àmbits a millorar. Malgrat que tenim un percentatge d’estudiants internacionals no gens menyspreable, tenim molt camí per córrer en la captació de nous estudiants i també en promoure estades de mobilitat dels nostres doctorands, que els serveixin d’experiències realment transformadores en la seva formació científica.

També tenim marge de millora en el reconeixement de la tasca dels directors de tesi, i en dotar-nos d’infraestructures i equipaments científics adequats en tot l’ecosistema d’institucions de la UVic-UCC, que permeti als grups de recerca acollir adequadament els projectes dels doctorands.

I finalment, l’Escola de Doctorat ha d’ajudar a posar en valor els resultats de les tesis. Hauríem de ser capaços d’anar més enllà de les publicacions científiques que deriven de les tesis i caldria aconseguir que les tesis tinguin també un veritable impacte en l’avenç de la societat.

Què creus que hauria de ser l’Escola de Doctorat en el conjunt de la UVic-UCC?

L’Escola de Doctorat és un centre docent, com les altres facultats de la universitat, amb el tret distintiu que s’orienta a formar investigadors i que és un centre transversal a totes les institucions que formen part de la federació i centres adscrits de la UVic-UCC. Per tant, l’Escola ha de ser l’ens que vetlla per una formació doctoral de qualitat i alhora ha d’actuar d’agent facilitador perquè les institucions aportin els recursos necessaris per garantir el desenvolupament de tesis de qualitat i amb impacte social.

I què els atreu als doctorands i doctorandes de venir a la UVic-UCC?

És molt rellevant destacar que la majoria dels doctorands i doctorandes no han cursat estudis previs a la UVic-UCC. Durant la tasca d’elaboració del Pla estratègic hem evidenciat que una gran part dels doctorands fan la tesi a temps parcial, i hem identificat que un nombre molt significatiu d’ells són professionals en actiu a l’entorn de la Catalunya central pels quals la proximitat geogràfica, però també el tracte proper que oferim, els anima a tirar endavant la tesi a la nostra universitat.

Els doctorands accedeixen als nostres doctorats a través d’un màster. Val a dir, però, que la majoria ho fan procedents de màsters d’altres universitats, ja que l’eix grau-màster-doctorat, el tenim poc treballat encara. L’atracció d’estudiants procedents d’altres universitats evidencia la capacitat d’atracció de talent dels nostres directors de tesis i grups de recerca; aquest és un aspecte rellevant que hem de continuar impulsant.

Finalment, voldria destacar l’important impacte que té la captació de doctorands via el programa de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ha estat una gran fortalesa històrica de la UVic-UCC en la qual destaquem dins el sistema universitari català. Hem de continuar treballant per ampliar aquest àmbit, ja que és bona oportunitat per als doctorands per dur a terme un projecte de recerca aplicada, de qualitat, amb impacte i que els aporti un valor afegit al seu currículum, fet que els pot obrir oportunitats laborals futures.