Manel Vilar, professor de l’Escola Universitària Politècnica del 1989 fins al 2012, que es va jubilar. Sempre va compaginar la docència amb la gestió universitària, ja fos com a cap del departament d’Enginyeria i Projectes, com a director del centre o com a gestor de convenis de pràctiques i borsa de treball. Aquest 2017 ha publicat el llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, personatge pel qual es va interessar arran de la seva participació a l’associació La Garriga Secreta, editora del llibre, que s’havia proposat donar a conèixer aquest gran col·leccionista de La Garriga.
Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 1882-1956) era fill d’un comerciant de productes colonials, Antoni Plandiura i Baucells, un garriguenc que es va instal·lar a Barcelona el 1856. El negoci anava bé i això li va permetre comprar un edifici al carrer de la Ribera, just davant del mercat central del Born. Des de ben petit Lluís havia volgut ser artista, però aviat va veure que les seves habilitats en la pintura i el dibuix potser no eren suficients i va optar per dedicar-se al col·leccionisme. Va començar amb una col·lecció de cartells publicitaris que avui es troba tota ella al MNAC. La venda dels cartells li va permetre començar a comprar dibuixos i pintures d’artistes catalans contemporanis: Enric Galwey, Joan Llimona, Santiago Rusiñol… Aquestes compres s’anaven dipositant a l’edifici del carrer de la Ribera, que havia d’esdevenir una gran casa-museu.
Malgrat que normalment Plandiura comprava per col·leccionar, s’ha fet més conegut per una operació de compra-venda de les pintures d’un absis procedents de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) que ara es troben al Museu de Belles Arts de Boston.
L’arribada de la República no li va ser favorable. La caiguda dels preus del sucre va provocar una gran crisi a la seva empresa, que no va trobar manera de solucionar si no era amb la venda de la col·lecció. Malgrat que va tenir ofertes molt bones de l’exterior, Plandiura va preferir vendre-la a un consorci format per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La venda es va oficialitzar el 1932 enmig d’una forta polèmica a la premsa. Gràcies a aquesta operació, avui les obres d’aquesta col·lecció es poden veure al MNAC, al Museu del Disseny de Barcelona, al Cau Ferrat de Sitges i al Museu Picasso.
Tot i que Lluís Plandiura. El gran col·leccionista no és un llibre d’art, sí que s’hi reprodueixen força imatges d’obres que havien format part d’alguna de les seves col·leccions. La majoria es troben en museus de Catalunya. I fins i tot s’hi reprodueix un retrat de Lluís Plandiura, fet per Ramon Casas, que ben probablement mai no havia estat mostrat al públic.