L’investigador Miguel Cañedo Argüelles, del grup de recerca BETA de la UVic-UCC, publica un article aquest divendres a la revista Science on alerta dels perills de la salinització de l’aigua per a la salut humana i per als ecosistemes d’aigua dolça (rius, llacs, etc.), així com dels seus costos econòmics, degut a la manca de polítiques públiques que la frenin. El treball, elaborat per un equip científic internacional i coordinat per Cañedo Argüelles, posa de manifest que activitats humanes com l’agricultura o l’extracció de recursos (carbó, minerals, gas, etc.) estan augmentant la salinitat de l’aigua i provoquen efectes adversos per la salut humana i el funcionament dels ecosistemes.
Des de fa quasi un any, Cañedo Argüelles, juntament amb el director del CT Beta Tecnio de la UVic-UCC Sergio Ponsà, coordinen la planta de rius artificials pionera a l’Estat instal·lada al Museu Industrial del Ter de Manlleu per tal d’investigar l’efecte de la salinització en els rius. Aquestes investigacions són les que han permès la publicació a la revista Science.
L’article, el primer que la UVic-UCC publica a la prestigiosa revista –signat també per Ponsà i la professora d’investigació ICREA de la UVic-UCC Sandra Brucet Balmaña–, adverteix que la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats a causa tant de la pèrdua de serveis ecosistèmics, com de costos directes relacionats amb el tractament de l’aigua per al consum humà. El treball també alerta que en la gran majoria dels casos les accions preventives s’enfoquen únicament cap al usos humans de l’aigua, ignorant la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com Austràlia i Estats Units han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès en base a criteris ecològics. Malgrat això, el nivell de protecció és insuficient. Tal com explica Cañedo Argüelles “en la majoria dels casos es parla de recomanacions (sense vinculació legal) fetes en base a la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l’aigua”. En aquest sentit, s’ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i per això, els científics que signen l’article reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi, etc.) als nostres rius i llacs.
Davant d’aquestes evidències, l’article de Science reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic i que tinguin en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l’accés de les generacions futures als béns i serveis que ens proporcionen. A més, apunten que amb el canvi climàtic aquesta situació empitjorarà, ja que augmentarà l’evaporació de l’aigua, disminuirà la capacitat dels rius i llacs per diluir les sals i, a més, l’aigua salada entrarà en els espais costaners d’aigua dolça actuals degut a la pujada del nivell del mar.
L’article proposa que es donin incentius a les bones pràctiques i a l’ús de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Per exemple, defensa la implementació de noves pràctiques a l’agricultura a través de la introducció de cultius que facilitin un ús racional de l’aigua. També es recomana pactar permisos i controls amb les empreses responsables dels abocaments salins per tal que descarreguin els residus en determinats períodes (en funció de la capacitat del rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, tal com s’està fent a Austràlia. L’article admet que els grans desastres ecològics causats per la salinització, tot i que són pocs, han significat enormes pèrdues de diversitat i patiment per a les poblacions afectades com la salinització i contaminació del Mar d’Aral o la impossibilitat de tenir aigua dolça per la població del Delta del Ganges a Bangladesh. La publicació considera que encara s’és a temps de prevenir desastres més grans d’aquest tipus si es posen en marxa accions preventives i de gestió adequades. De totes maneres l’afectació als aqüífers salins o l’increment de la salinitat dels conreus que fan impossible cultivar certs aliments (com ja passa a la vall de l’Ebre) s’incrementarà, fent més difícil la producció d’aliments i la potabilització de l’aigua, el que, a més d’arruïnar moltes famílies, pot incrementar de forma notable les migracions entre països. Els països del sud d’Europa seran els que més patiran aquesta situació i on les activitats econòmiques quedaran més afectades, especialment l’agricultura.
Podeu llegir tot l’artice a Science Magazine
