Els boscos del riu o de ribera són comunitats vegetals que viuen a les terres pròximes d’un riu. Actualment, la majoria es troben en procés de degradació a causa de l’activitat humana. Garantir-ne la regeneració i un bon estat de conservació és imprescindible perquè els rius puguin mantenir totes les seves funcions ecològiques.

A Catalunya es distingeixen diferents boscos de ribera en funció de l’espècie dominant: vernedes, salzedes o alberedes.
Els boscos de verns es troben al curs alt-mitjà dels rius. Estan en regressió i pateixen moltes alteracions i, per això, avui són hàbitats d’interès de conservació prioritari a la Unió Europea.

Els darrers segles, diferents pressions antròpiques han degradat, fragmentat o fet desaparèixer la major part dels boscos de ribera en general i les vernedes en particular, fins la punt que avui dia els boscos al·luvials de vern es troben una situació crítica a escala europea. El seu estat de conservació delicat va motivar la seva designació com a Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari.
Les vernedes mediterrànies es troben fortament exposades al canvi climàtic, fent-les extremadament vulnerables: els boscos de verns, que es caracteritzen per la seva apetència per cabals permanents i temperats, estan exposats als canvis tèrmics dràstics i a la reducció de precipitacions.
Les vernedes són molt sensibles a la regulació hidrològica de les conques de clima mediterrani. La manca de cabals per sota dels grans embassaments o per l’efecte acumulat de nombroses petites preses i recloses (o assuts), dificulta la supervivència i regeneració dels verns i altres espècies llenyoses de ribera que necessiten arrels humides o xopes. Les canalitzacions i les esculleres vora l’aigua amb grans blocs de pedra o talussos de terra per a la regulació de les avingudes impedeixen el creixement de la vegetació de ribera vora l’aigua, a primera línia, i dificulten la inundació de la plana al·luvial, que s’ha format per les crescudes habituals (recurrents) dels rius.

També pateixen moltes pressions físiques directes: ho són les extraccions d’àrids, l’expansió urbanística i de conreus, els cultius arboris (per ex., pollancres) i les pastures, que ocupen part del seu domini, sovint fins a tocar el curs del riu. En aquestes situacions l’hàbitat desapareix del tot o es circumscriu a una filera simple i no sempre contínua, d’uns quants arbres vora el riu, formant galeria.
La gestió forestal ha tractat les vernedes com a bosc menut (format per rebrots) amb tallades arreu (de tots els rebrots) fins a la propera rebrotada. El resultat són boscos amb molts rebrots per soca, que mai arriben a ser madurs.
La manca de vernedes amples i frondoses, que oferirien ombra a sota del seu dosser, ha facilitat la implantació d’espècies exòtiques molt expansives (amb caràcter invasor), com ho són les robínies, els ailants, els negundos, les canyes, etc.

LIFE ALNUS és un projecte de la Unió Europea per a la conservació, la restauració i la governança de les vernedes a Catalunya.
Es desenvoluparà fins l’any 2021 amb l’objectiu de crear un model de recuperació transferible a altres zones mediterrànies que pateixen els mateixos problemes de conservació.
Les tres conques de riu on es duu a terme el projecte són la del Ter, la del Segre i la del Besòs. I en totes elles hi desenvolupen diverses accions de conservació que es resumeixen en els següents punts:

-Protecció jurídica de l’hàbitat: Incrementar la protecció jurídica de l’hàbitat de forma ininterrompuda en tot el curs de la xarxa fluvial. Incrementar l’espai potencial per a l’hàbitat a escala regional dins i fora de la Xarxa Natura 2000, coordinant les diferents administracions hidràuliques (ACA, CHE) i l’ambiental (DTS) per establir nous patrons de governança.

-Treballs silvícoles: Millorar l’estructura i la qualitat ecològica de les vernedes més estratègiques de cada conca mitjançant treballs silvícoles i d’eliminació d’espècies invasores. Reintroduir l’hàbitat en trams desestructurats, o extingits en el passat, i així millorar la connectivitat de l’hàbitat.

-Projectes demostratius: Implementar 4 projectes pilot amb caràcter demostratiu en trams fortament alterats i degradats. Aquests presentaran solucions a les problemàtiques a escala regional i que molt sovint requereixen de tècniques complexes. Els 4 projectes estan dissenyats per abordar problemàtiques específiques de cada tram tipus.

-Regulació de l’ús públic: Complementar localment les accions anteriors regulant els usos recreatius i millorant la governança de l’hàbitat a llarg termini, amb l’objectiu de regular les pressions sobre les riberes (limitar els accessos a zones sensibles (ecològicament parlant), relacions amb entitats de pesca, etc.).