La Universitat de Vic ha celebrat, com cada any, el minicongrés de biofísica aquest passat dimecres 23 de març a l’Aula Magna, dins el marc del programa de Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i de la 7a edició de l’Annual Biophysics Week, organitzada per la Biophysical Society.

L’eix central del Congrés ha estat el llibre de La vida immortal d’Henrietta Lacks, de la periodista i escriptora Rebecca Skloot, recull la història d’Henrietta Lacks, qui va morir l’any 1951, a causa d’un càncer cervical d’úter. Les seves cèl·lules tumorals, extretes sense permís, van ser l’origen de la línia de recerca cel·lular immortal HeLa, que ha permès molts avenços en el camp de la medicina. La doctora Julita Oliveras, professora de la FCT i organitzadora de les TLC, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, en la Conferència d’enguany, a més d’introduir la primera ponència, a càrrec del doctorand Sergi Masó, investigador al grup de recerca Quantiative BioImaging (QuBI) de la UVic-UCC.

Posteriorment, els estudiants de l’escola FEDAC de Vic van presentar els seus pòsters sobre les cèl.lules immortals HeLa. Els alumnes van parlar dels avanços científics realitzats gràcies a l’estudi d’aquestes cèl·lules a la vegada van abordar el debat ètic que envolta tota aquesta investigació. Seguidament, se’ls va fer entrega d’un diploma per la seva participació i d’un val per a material escolar a l’Abacus. La professora Sandra del Valle també va rebre un diploma com reconeixement de la coordinació i per la participació dels seus estudiants en el minicongrés curs rere curs.

Els avenços científics i l’ètica en la recerca

En la taula rodona del congrés, moderada pel Dr. Carlo Manzo, professor de la FCT i coordinador del grup de recerca QuBI, van intervenir el catedràtic d’Oncologia de la Facultat de Medicina Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona (HVH) i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); i Cristina Plata, biòloga i tècnica especialista de laboratori a la Universitat Pompeu Fabra.

El debat es va centrar principalment en les diferents tipologies de recerca que involucren les cèl·lules immortals, els avantatges i desavantatges que aquestes comporten, i també la necessitat d’utilitzar l’ètica durant la investigació. Josep Tabernero es va centrar principalment en el paper que les cèl·lules HeLa han tingut sobre la recerca oncològica. Durant la seva intervenció va destacar que gràcies als avenços científics actualment i en línies generals, el 67% dels pacients que pateixen càncer el superen, un percentatge molt més alt que el de fa pocs anys. I va afegir que gràcies a la recerca “el 50% dels càncers es poden evitar i també és més senzill trobar-los en estats prematurs per facilitar-ne el tractament”, prevenció que es pot aconseguir mitjançant el seguiment del decàleg d’hàbits saludables. Tabernero va parlar sobre la recerca en animals i va explicar que hi ha certes investigacions on és necessari utilitzar ratolins, però que des d’un punt de vista ètic, si es pot evitar, és millor prescindir-ne.

El progrés i la privacitat dels pacients en la recerca mèdica dels segles XX i XXI va ser el tema central de la intervenció de Marina Geli, que va destacar la importància del treball interdisciplinari en la ciència. Geli va remarcar especialment que l’ètica no només ha de ser una qüestió legislativa, sinó que ha de ser sobretot personal i, “primerament individual”. També es va referir a la rellevància dels instruments ètics a l’hora de desenvolupar nous tractaments.

Cristina Plata va parlar sobre les diferents tècniques utilitzades als laboratoris de recerca i va explicar que diferents tipus de cèl·lules comporten processos variats a l’hora d’estudiar-los. Durant la seva intervenció va apuntar que és important l’estandardització en els animals quan es duen a terme les investigacions per assegurar que els resultats siguin tan precisos com sigui possible.J

El minicongrés s’emmarca dins les Tertúlies de Literatura Científica, que enguany celebren la seva 15a edició. Compta amb la col·laboració de la UVic-UCC; UDivulga, Ciència i Societat; la Facultat de Ciències i Tecnologia i la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); la Societat Catalana de Biologia, l’Spanish Biophysical Society, la Biophysics Week i la iniciativa #JoEmCorono.