El Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic ha coordinat el projecte europeu Fertimanure (fertilizers from animal manure), que té un pressupost de 8,4 milions d’euros finançats pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea i compta amb un total de vint socis de la UE, Argentina i Xile. La iniciativa té com objectiu desenvolupar, avaluar i validar estratègies innovadores per a la gestió i recuperació dels nutrients minerals, provinents de les dejeccions ramaderes, per poder produir fertilitzants segurs.
Fertimanure es va posar en marxa l’1 de gener de 2020 i està previst que finalitzi el 31 de desembre de 2023. Una de les fases més importants ha estat la creació de cinc plantes pilot ubicades en diferents països europeus: França, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i l’Estat espanyol. La planta pilot de l’Estat, que ha començat a funcionar des de fa uns mesos, està situada a la granja cal Ros de Muntanyola (Osona), de la Cooperativa Plana de Vic, i és la primera biorefineria de la seva escala implementada en una granja de l’Estat espanyol.
La inauguració de la planta pilot ha tingut lloc avui, 21 de gener de 2022 al matí. L’acte ha comptat amb la presència de Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat, ja que el departament del qual és titular també és soci del projecte; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Andreu Fabré , president de la Cooperativa Plana de Vic; Sergio Ponsá, director del CT BETA, Laia Llenas, sotsdirectora del centre i coordinadora del projecte Fertimanure.
Teresa Jordà ha fet “un agraïment molt intens” a totes les persones i entitats que han fet possible la planta pilot: “És una mostra de que quan es teixeixen complicitats surten molt bons resultats”. La consellera també ha destacat que la recerca del CT BETA i, més en concret, el Fertimanure està estretament lligada amb l’interès de la seva conselleria per la bioeconomia i l’economia circular: “Aquest projecte fa avançar el sector ramader cap a l’economia circular, que no només té un vessant de sostenibilitat ambiental, sinó també econòmica i social”, ha dit.
Per la seva part, Laia Llenas, sotsdirectora del CT BETA i coordinadora del projecte Fertimanure, ha exposat les principals característiques del projecte, “el més important en dejeccions ramaderes de Catalunya”, en el qual participen vint entitats. Llenas ha fet referència al maldecap que des de fa anys representen els purins, especialment en zones com la comarca d’Osona: “El gran excés de nutrients ha estat un dels problemes més rellevants del nostre territori i amb el projecte Fertimanure volem deixar de veure-ho com un problema i veure-ho com un recurs de gran valor afegit, perquè les dejeccions poden ser una font segura per fer biofertilitzants”, ha explicat Llenas. La sotsdirectora del CT BETA ha clos la seva intervenció desitjant que aquest sigui el principi de molts altres projectes sobre la transició cap a l’economia circular.
