La Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC ha incorporat aquest gener dos nous investigadors: Narcís Fernandez i Carlo Manzo. Tots dos han rebut una ajuda Ramon y Cajal, que promou i finança la incorporació d’investigadors amb una trajectòria destacada a centres d’I+D, i han escollit la Facultat de Ciències i Tecnologia (UST) de la UVic-UCC per dur a terme la seva recerca. L’ajuda garanteix la seva contractació laboral per un període de cinc anys, i finançament addicional per a l’execució de la seva activitat d’investigació, però també promou la creació de llocs de treball de caràcter permanent un cop finalitzat aquest període.
Tots dos investigadors coincideixen a afirmar que han optat per la UVic-UCC, després de valorar altres possibilitats a tot l’Estat espanyol, entre altres motius pel fet de ser una universitat jove però amb una trajectòria sòlida, i per la qualitat de la recerca que s’hi duu a terme. “M’ha atret per ser un espai jove i dinàmic, amb una mentalitat moderna i un projecte comú molt ambiciós”, explica Carlo Manzo. Per a Narcís Fernandez, la UVic va ser el centre més engrescador de tots els que va visitar: “Em va resultar el més interessant sobretot per les sinergies creades i per l’entusiasme dels investigadors amb qui vaig parlar”, aclareix.
L’estudi de mecanismes cel·lulars complexos
Carlo Manzo és doctor en Física Fonamental i Aplicada per la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia). Es va iniciar a la ciència en l’àmbit de l’òptica no-lineal per després migrar al camp de la biofísica, on ha estudiat la interacció entre ADN i proteïnes i la dinàmica de components cel·lulars mitjançant tècniques de molècula individual. Ha estat investigador postdoctoral al Departament de Física de la Universitat Emory (Atlanta, EUA), a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) de Barcelona i research fellow a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels.
A la UVic-UCC treballarà en el projecte QuBIC (Quantitative Bioimaging of Cellular Complexity) que consisteix en l’estudi de mecanismes cel·lulars complexos mitjançant una combinació de tècniques de microscòpia, anàlisi de dades i modelització matemàtica. “Vull estudiar problemes biològics des d’un punt de vista analític, generant una visió quantitativa dels mecanismes que regulen la funció cel·lular, i en concret la dinàmica i la organització de proteïnes de membrana cel·lular en relació amb la seva senyalització bioquímica”, explica ell mateix.
Eines computacionals per entendre malalties complexes
Narcís Fernandez és biòleg i bioquímic, a més de doctor en Biologia Computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre d’altres, ha estat investigador associat a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i lector de Bioinformàtica a la Aberystwyth University (Gran Bretanya). Prèviament havia rebut una ajuda Marie Curie i una TecnoSpring, entre d’altres.
“La meva recerca és purament computacional, amb un clar interès en les xarxes d’interacció de proteïnes a nivell cel·lular”, explica Fernandez, que també té interès en la utilització d’eines computacionals per entendre malalties complexes, com per exemple el càncer. En un pla més aplicat, també participa en projectes de disseny de proteïnes amb interès biotecnològic.
En augment el nombre de beques singulars
Amb la incorporació de Fernandez i Manso, la UVic-UCC afegeix dues ajudes Ramon y Cajal a la que ja té la directora de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, Marta Guadalupe Rivera, i a diverses beques singulars amb les quals ja compta la Universitat. Entre aquestes figuren la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, Mainardo Gaudenzi, que es va incorporar al grup de recerca MECAMAT ara fa un any amb una beca Marie Curie, i tres ajudes Juan de la Cierva: la de Lucrezia Crescenzi, la d’Elisabet Marti, que s’acaba d’incorporar a la UVic-UCC, i la de Federica Ravera, que ho farà en el transcurs de les properes setmanes.
A més, el novembre passat Miguel Cañedo-Arguelles va finalitzar la seva ajuda TecnioSpring i el proper 31 de gener ho farà Carlota Tayà, ambdós del CT BETA, mentre aquest gener Xavier Rovira s’ha incorporat al TR2Lab arran d’un programa del MINECO per finançar projectes d’I+D+I dirigits per joves investigadors.
