L’art com a resistència: una exposició per donar veu a les dones afganeses

A finals d’agost del 2024, mentre a la UVic-UCC iniciàvem un nou curs acadèmic, el règim talibà ratificava una llei de moralitat que prohibia escoltar la veu de la dona en públic. Aquesta notícia va donar la volta al món coincidint amb el tercer aniversari de la presa de poder dels talibans i la retirada de l’exèrcit dels Estats Units de l’Afganistan. En resposta, dones iranianes i afganeses van inundar les xarxes amb vídeos per reivindicar el dret a fer-se sentir.

Entre les moltes mostres de resistència que es van fer virals, destacaven les imatges de l’obra de Shamsia Hassani, una artista afganesa filla de refugiats a l’Iran. Hassani ha desafiat el sistema conservador i opressor a través del grafit, una forma d’expressió artística que li ha permès denunciar la situació de les dones afganeses i, alhora, oferir esperança i fortalesa. La seva obra s’ha convertit en una icona de la lluita per la igualtat de gènere i la llibertat d’expressió.

“Dones afganeses cercant la llum”: una exposició amb vocació educativa i transformadora

A partir d’aquesta realitat colpidora, des del projecte El fil invisible, amb el suport de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries (FCTE), va sorgir la necessitat d’actuar. Així va néixer la idea d’organitzar l’exposició “Dones afganeses cercant la llum”, que no només donés visibilitat a aquesta realitat, sinó que també servís com a eina de reflexió per a la nostra comunitat educativa i més enllà.

L’exposició, ubicada al campus Torre dels Frares, s’emmarca dins de les activitats organitzades per la UVic-UCC pel Dia Internacional de la Dona i pretén sensibilitzar sobre la situació de les dones afganeses. L’obra de Hassani parla per si sola, denunciant la injustícia i la violència que pateixen, però també transmetent un missatge d’esperança i resistència.

A més, El fil invisible aposta per integrar l’exposició dins l’àmbit educatiu, fent-la accessible a diferents nivells d’ensenyament i promovent la participació activa del públic. En aquest sentit, la mostra inclou un panell interactiu que convida els visitants a implicar-se i expressar les seves reflexions.

Un projecte col·lectiu amb una gran implicació

Aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la implicació de moltes persones. L’equip d’El fil invisible ha comptat amb el suport constant de la FCTE, la Unitat d’Igualtat i Diversitat, i l’Oficina de Gestió Cultural de la UVic, que han recolzat la proposta des del principi.

Dins de l’equip organitzador de l’exposició, han destacat per la seva dedicació: M. Àngels Crusellas, Montse Simon i Xènia Ulecia, així com Jordina Bartomeus (UMedia), responsable del disseny dels panells. També cal agrair la col·laboració de Raymond Lagonigro i Unai Estavillo, que han desenvolupat l’aplicació web per generar un núvol de paraules interactiu.

L’exposició, fruit d’un procés col·lectiu, és només el primer pas d’un projecte que aspira a arribar a més centres educatius i institucions per continuar teixint reflexions sobre els drets humans i la igualtat de gènere

No et perdis l’exposició “Dones afganeses cercant la llum” al campus Torre dels Frares i descobreix com l’art pot ser una poderosa eina de resistència i canvi!