Presentem una professora que va optar per la jubilació anticipada i que continua vinculada a la Facultat com a professora emèrita. En aquesta ocasió conversem amb la Julita Oliveras Masramon, doctora en Ciències Biològiques especialitzada en divulgació científica i amb una sòlida experiència docent universitària.

Professora de la FCTE des del 1991, durant gairebé dues dècades ha liderat el Programa Ciència i Societat. Ara, com a professora emèrita, és coinvestigadora principal, juntament amb la Dra. Neus Roca Ayats, del projecte de recerca «L’activitat física en les dones en menopausa amb osteoporosi» i segueix acostant la ciència a la ciutadania.

Parlem amb ella per conèixer millor el seu recorregut, els seus interessos científics i les expectatives d’aquesta nova etapa professional en l’entrevista completa que publiquem al nostre blog.

  • Després d’una llarga trajectòria a la FCTE, què et va portar a sol·licitar l’emeritatge?

Han estat 34 anys en una facultat magnífica, des de la incipient Escola Universitària Politècnica d’Osona fins a l’actual FCTE. Per circumstàncies personals, i per la necessitat de tenir temps per fer esport, em vaig preguntar quin paper té l’activitat física en la salut òssia. Una pregunta personal s’ha convertit en una pregunta científica, i una recerca així demana temps. L’emeritatge me’l dona i em permet continuar a la universitat.

  • Què significa per a tu continuar vinculada a la Universitat com a professora emèrita?

Com a emèrita puc fer recerca i mantenir el contacte amb els companys i companyes de la universitat i amb l’estudiantat. A través del projecte de recerca em farà molta il·lusió continuar dirigint TFG, TFM i tesis doctorals, i també seguir fent comunicació científica adreçada a la ciutadania.

  • En quins projectes estàs treballant actualment amb la UVic-UCC?

El principal és el projecte «L’activitat física en les dones en menopausa amb osteoporosi», que tirem endavant amb un equip de professorat de referència de diverses facultats i que ara està en avaluació pel Comitè d’Ètica de la Investigació amb medicaments (CEIm) de l’IRIS-CC. La intenció és donar-lo a conèixer aquesta tardor i començar-lo a principis del 2027.

Seguint l’estela del Programa Ciència i Societat, hi volem sumar la lectura, amb llibres d’assaig i novel·les, per explorar el diàleg entre salut, ciència i literatura. A la UVic-UCC sabem que no hi ha fronteres entre ciències i lletres… i llegir ens fa guapes!

Un altre projecte molt engrescador: amb la professora Cristina Bancells, de la Facultat de Medicina, i en Jordi Bancells, d’Amics de la Ciutat de Vic, coorganitzem la segona edició del Cicle de converses científiques, amb la col·laboració de l’equip de l’Oficina de Gestió Cultural, l’Ateneu de Vic i el Casino de Vic.

I continuo a disposició del que calgui, per exemple com a jurat de la Lliga de Debats, jutgessa a la FIRST LEGO League i jurat dels Premis UVic als treballs de recerca de batxillerat. També participo a la Coral UVic, on cantem plegats professorat i, sobretot, estudiantat, i on gaudim de l’alegria i la professionalitat del director, el professor Miquel Rojo.

  • Quins són els principals objectius o reptes d’aquests nous projectes?

En el projecte de recerca, la pregunta és clara: quin paper té l’activitat física en la salut òssia de les dones en menopausa amb osteopènia o osteoporosi? El que em passa a mi és important, però un sol cas no és evidència científica: passem de l’experiència individual al coneixement compartit.

Farem el seguiment de les participants durant els dos anys a través de Healthivity, l’app creada pel nostre company, el professor David Reifs, que permetrà registrar les dades. També volem fer arribar la divulgació científica a la ciutadania i impulsar l’alfabetització en salut òssia: que tothom entengui què és la prova de la densitometria òssia i què ens diu el T-score. L’osteoporosi és una condició silenciosa: no hi ha dolor, i es pot fer vida normal sense saber que la tens si no et fas aquesta prova ben senzilla.

En el Cicle de converses científiques, el repte és convidar persones expertes que parlin de temes d’actualitat, amb la voluntat d’agermanar les ciències i les humanitats, i sumar-hi llibres actuals, a ser possible presentats pels seus autors i autores.

  • Si haguessis de resumir la teva trajectòria com a docent a la Facultat, quins moments destacaries?

La bonica relació amb els companys i companyes i amb l’estudiantat: el respecte, l’amabilitat, la implicació i les ganes d’aprendre.

L’oportunitat de crear el Programa Ciència i Societat, que vaig coordinar del curs 2007-2008 al 2024-2025 i que inicialment aplegava tres projectes: les Tertúlies de Literatura Científica, el Premi Llegim Ciència i el Mercat de Tecnologia d’Osona. Sempre va comptar amb el suport del deganat i de la secretaria de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries, i amb una gran col·laboració de diverses àrees de la universitat, com ara la coordinació del grau d’Administració i Direcció d’Empreses, la direcció de la Facultat de Medicina, els deganats de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar i de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, la Unitat de Divulgació Científica, la Biblioteca, el Vicerectorat de Recerca i el Rectorat. Moltes gràcies a tothom! I, com que també coordinava la Secció territorial de Vic de la Societat Catalana de Biologia, en vull destacar l’excel·lent entesa.

Tot va arrencar amb les Tertúlies de Literatura Científica, per incorporar noves metodologies d’aprenentatge com a proposta d’innovació docent amb l’arribada del pla Bolonya. A partir del curs 2007-2008 vam començar a llegir a l’aula llibres d’assaig científic actuals, un llibre de ciència en paper per comentar cada setmana, i a convidar-ne l’autor o l’autora, perquè l’estudiantat prengués consciència que darrere de cada llibre hi ha una persona que l’ha escrit i uns drets d’autoria. Quan l’escoltàvem en persona, l’emoció era enorme: una experiència inoblidable. I com que cada curs canviàvem les lectures, vam llegir i aprendre moltíssim!

També remarco el vincle tan estret amb la comunitat científica que hi participava i amb els professionals de l’educació, fidels edició rere edició. Gràcies a ells, la ciència no va ser només una oportunitat per a l’estudiantat universitari, sinó que va arribar també a l’estudiantat preuniversitari i al seu professorat, més enllà del campus.

I recordo les passejades pels passadissos i altres espais amb col·legues, fent pluja d’idees sobre els llibres que llegíem i reivindicant que llegir ens fa més guapes!

Actualment, el company i professor Marc Llirós coordina el Programa Ciència i Societat. Li desitgem molts encerts i molta sort!

  • Quins reconeixements heu rebut al llarg de la trajectòria?

2017 · Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, la primera a títol individual de la UVic-UCC, pel lideratge del Programa Ciència i Societat, destinat a apropar la ciència innovadora a l’alumnat universitari i preuniversitari.

2021 · Premi de Divulgació Científica de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), a títol individual, pel lideratge del Programa Ciència i Societat.

2022 · Menció M. Encarna Sanahuja Yll de les Distincions Jaume Vicens Vives pel projecte El fil invisible: vertebrant una mirada de gènere en la vida acadèmica preuniversitària i universitària dels estudiants de l’àmbit STEM. La primera distinció col·lectiva de la UVic-UCC en l’àmbit de la perspectiva de gènere, amb l’equip format per Laura Dempere, Josep Ayats, Julita Oliveras, M. Àngels Crusellas i Juli Ordeix.

Aquests reconeixements són de tot l’equip: gràcies per ser-hi sempre!

  • Al llarg de tots aquests anys, què t’ha aportat personalment i professionalment la teva vinculació amb la UVic-UCC?

Grans aprenentatges i molta riquesa humana. Aquesta universitat m’ha fet créixer com a persona i com a professional, i m’ha encomanat la necessitat de continuar fent treball intel·lectual tota la vida.

I, sobretot, el privilegi d’estar sempre acompanyada: de professionals excel·lents del PTGS i del PDI, i d’estudiants que t’omplen d’energia.

  • Has viscut una gran evolució de la Facultat. Quins canvis consideres més significatius des que hi vas començar fins avui?

Vaig començar el 1991 a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona, adscrita a la UPC. Després vam ser els Estudis Universitaris de Vic, l’Escola Politècnica Superior de la UVic i, ara, la FCTE de la UVic-UCC. Al principi érem una gran família, i encara mantinc l’amistat amb alguns estudiants d’aquella època!

Ara som una universitat gran i consolidada, però l’esperit de família continua!

  • Quin creus que ha estat el teu principal llegat en els estudiants? Hi ha algun record que t’hagi marcat especialment?

M’agradaria pensar que és la curiositat: l’amor per aprendre, la passió per la lectura, el pensament crític i la convicció que ciència i humanitats van de la mà.

Per a mi ha estat molt gratificant l’oportunitat d’impartir classes a joves entusiastes. A l’aula gaudia passejant-me mentre explicava, agraïda per l’atenció de l’alumnat, i tenia la curiositat de conèixer el nom de cadascú per poder-m’hi adreçar i afavorir la interacció. Com a tasca complementària a la matèria, proposava la lectura de llibres actuals de ciència i recordava a l’estudiantat que els compartís amb les seves amistats i la família, perquè compartir lectures és un acte de generositat i aporta temes de conversa de gran riquesa.

Conservo una relació molt bonica amb molts antics estudiants i becaris, avui grans professionals. Dues exestudiants que van ser becàries del Programa Ciència i Societat, i que avui són persones molt estimades per mi, hi van trobar un espai per créixer i van contribuir a tots els reconeixements que va rebre el programa. Des d’aquí, el meu agraïment a l’Atenea Malmierca, biòloga, i a l’Olfat Khannous, biotecnòloga. L’Olfat, en particular, va conèixer el Dr. Toni Gabaldón, un dels ponents que vam convidar a les Tertúlies, que la va inspirar i va acabar dirigint-li la tesi. Avui és doctora, companya a la Facultat i membre de l’equip del projecte d’osteoporosi. El cercle es tanca d’una manera preciosa!

  • Quin missatge donaries a les dones en la menopausa?

Que l’osteoporosi és una condició silenciada perquè afecta sobretot les dones, a causa de la davallada dels estrògens en la menopausa. La mobilitat i la força són essencials per estimular la regeneració òssia. Us agrairem molt que feu conèixer al vostre entorn el projecte de recerca «L’activitat física en les dones en menopausa amb osteoporosi». Quan el CEIm l’aprovi, preveiem posar-lo en marxa a principis del 2027; mentrestant, aquesta tardor en fem difusió. Per a més informació, escriviu-nos a salutossos@uvic.cat.

I, com que la lectura és la nostra dèria, també proposem llibres presentats per les seves autores. Per exemple, avui, 15 d’octubre, a les 18 h, a la biblioteca de Roda de Ter, la Dra. Elisa Llurba, en conversa amb mi, presentarà el llibre La teva menopausa en positiu i abordarem la prevenció de l’osteoporosi durant aquesta etapa vital, dins del Cicle de Salut «Viure la menopausa», organitzat per l’Ajuntament de Roda de Ter. Us hi convidem!