Gemma Fuster és coordinadora del grau en Biomedicina de la UVic-UCC, membre del grup de recerca TR2Lab i investigadora adscrita a l’IRIS-CC, professora titular de la FCTE, doctora en Biologia i autora de 40 publicacions científiques (capítols de llibres, revisions i articles). La seva recerca actual se centra a comprendre millor les lesions preinvasives de càncer de mama (DCIS), amb un enfocament en el seu microambient per millorar la gestió clínica i evitar sobretractaments. Ha participat en nombrosos projectes d’investigació des de fa més de vint anys. Actualment, està involucrada en un projecte finançat per La Marató 3Cat sobre la salut sexual i reproductiva en pacients de càncer de mama.

Com valores el fet de coliderar un dels 26 projectes seleccionats per la Fundació La Marató 3Cat de l’any passat, dedicada a la “Salut sexual i reproductiva”?

Coliderar un dels 26 projectes seleccionats per La Marató de TV3 de l’any passat, centrada en la salut sexual i reproductiva, representa per a tot l’equip, coordinat per diferents institucions, com l’IRIS-CC, el VHIO i l’IGTP, un important avenç, alhora que un repte per continuar la nostra recerca en el càncer de mama. Estem especialment satisfets que un comitè avaluador internacional hagi escollit el nostre projecte d’entre els 106 presentats, valorant factors com el currículum, l’experiència i el prestigi de l’equip d’investigadors. Rebre aquest suport de La Marató 3Cat és un gran orgull per a tots els que formem part d’aquest projecte.

Què és el carcinoma ductal in situ (DCIS)? Quina necessitat específica vau identificar que calia abordar en aquest projecte?

El carcinoma ductal in situ (DCIS) és la forma preinvasiva més comuna del càncer de mama i actualment representa el 25 % de les lesions diagnosticades. Aquest tipus de lesions no són fàcils de classificar i, tot i saber que no totes evolucionen cap a un càncer de mama invasiu (carcinoma ductal invasiu, IDC), gairebé totes les pacients amb DCIS són sotmeses a tractament, ja que no és possible predir quines lesions progressaran a IDC. El nostre objectiu és identificar els mecanismes moleculars que impulsen aquesta transició, amb la finalitat d’identificar quines pacients de DCIS no desenvoluparan IDC i, així, evitar tractaments agressius i innecessaris que tenen un impacte en la qualitat de vida d’aquestes pacients, especialment en la seva salut sexual i reproductiva.

Quins són els principals reptes científics i tècnics que preveieu afrontar en aquest estudi? I com creus que el finançament de La Marató us ajudarà a aconseguir-los?

El principal repte científic i tècnic al qual ens enfrontem és la identificació de marcadors moleculars que ens permetin avaluar millor el risc de progressió de les pacients amb carcinoma ductal in situ (DCIS), millorant així l’estratègia terapèutica i el seguiment d’aquestes lesions en el futur. Aquest avenç contribuiria a preservar la salut sexual i reproductiva d’aquestes pacients, així com altres aspectes relatius a la seva qualitat de vida.

El finançament de La Marató 3Cat ens permet afrontar aquest repte mitjançant l’ús d’enfocaments tècnics innovadors, com la transcriptòmica espacial i l’espectroscòpia Raman, per caracteritzar i estratificar millor les lesions DCIS a partir de les biòpsies de les pacients. Aquest projecte multidisciplinari disposa d’un equip format per metges (patòlegs, oncòlegs i radioterapeutes) i investigadors bàsics (físics, bioquímics, bioinformàtics i biòlegs) de diversos hospitals i institucions de recerca i acadèmiques de Catalunya i del nord d’Europa (Oslo, Noruega), que treballen conjuntament per obtenir més informació sobre la progressió del DCIS a IDC.

Fins ara, quins han estat els resultats més prometedors en la vostra investigació?

Fins ara, hem rebut finançament per dur a terme aquest estudi de la Fundació Privada Cellex i també de La Marató 3Cat en la seva edició del 2018 sobre el càncer. Els resultats obtinguts ens han permès identificar tres marcadors moleculars indicadors de progressió tumoral, una molècula inicialment descrita com a factor neuronal, la Semaforina 3F, i els seus correceptors, la Neuropilina 1 i la Neuropilina 2.

Per acabar, quins són els pròxims passos a seguir en el projecte i quines expectatives tens per al futur de la recerca en aquest camp?

Actualment, estem investigant si altres marcadors moleculars, incloent-hi factors neuronals, també juguen un paper clau en l’evolució del DCIS, mitjançant models cel·lulars i animals.

Com a part d’aquest projecte que durem a terme a partir de gener finançat per La Marató 3Cat, el nostre objectiu és identificar els marcadors que indiquen el risc de progressió i determinar quines cèl·lules del tumor, incloses les tumorals o les del seu microambient, són responsables de l’expressió d’aquests marcadors.

En aquest subprojecte hi participen també altres membres de l’equip, entre els quals Laia Bosch, Antoni Parcerisas i Cristina Martín, del TR2Lab, altres investigadors de la FCTE, la Universitat de Barcelona, l’Institut de ciències Fotòniques  i la Fundació Althaia.

La nostra classificació molecular del DCIS, amb un enfocament multidisciplinari, millorarà l’estratificació d’aquestes pacients, garantint que es prenguin decisions més segures i que es beneficiï així la societat. Aquest enfocament contribuirà a una medicina més personalitzada, que reduirà el sobretractament i minimitzarà els efectes sobre la salut sexual i reproductiva de les pacients.