Mireia Bartrons, professora de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya, ha estat coautora d’un estudi dels efectes del canvi climàtic al sòl a Islàndia. No només el canvi climàtic escalfarà l’aire i el mar sinó també el sòl. La revista Natura Ecology&Evolution publicarà un article sobre la recerca més global que existeix fins ara sobre els efectes de l’escalfament del sòl a curt i a llarg termini. En aquesta investigació han participat el consorci ForHot a Islàndia format per un grup de científics, entre ells la Mireia Bartrons, professora i membre del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC, la Sara Marañón, Albert Gargallo i Jordi Sardans investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i Josep Peñuelas investigador del CREAF i el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
Durant el seu treball, els investigadors van observar que els primers anys d’escalfament del sòl l’ecosistema pateix una superreacció: el metabolisme dels microorganismes s’accelera, s’allibera carboni a l’atmosfera i la composició del sòl canvia. No obstant això, a llarg termini aconsegueix un nou equilibri en el qual ja no s’observen canvis bruscos: les espècies d’éssers vius són diferents o s’han adaptat i, encara que hi ha una concentració menor de carboni, nitrogen i matèria orgànica, l’ecosistema ha aconseguit un nou estat estacionari.
Els investigadors van comparar els efectes de l’escalfament en 124 elements de l’ecosistema que representaven diferents organismes vius (plantes, comunitats de microorganismes i fongs) i inerts (composició del sòl). Segons l’equip investigador, un dels punts forts del treball és el consorci que conformen, format per científics que estudien diferents variables als mateixos llocs, com ara les comunitats microbianes, les variables químiques del sòl, la biomassa de les arrels, els nematodes, la vegetació o la quantitat de carboni. “Altres recerques se centren en una quantitat més limitada”, comenta Sara Marañón, investigadora del CREAF i coautora de l’estudi.
