La UVic-UCC acull una trobada de tots coordinadors del Grau en Enginyeria Biomèdica de l’estat espanyol

Els responsables acadèmics del Graus en Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Barcelona, Universidad CEU-San Pablo de Madrid, Universidad Rey Juan Carlos, Universidad Politécnica de Madrid, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Centro Tecnológico CEIT-Universidad de Navarra, Universitat Politècnica de València, Universidad Carlos III, Mondragon Unibertsitatea i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya van participar en una jornada de treball on es van abordar temes com la mobilitat dels estudiants, les col·laboracions empresa-universitat i les perspectives d’empleabilitat dels graduats, a més de compartir les experiències i esdeveniments més destacats de cada centre en relació al grau en el darrer curs acadèmic. En la reunió també s’hi trobava representada la Sociedad Española de Ingeniería Biomédica (SEIB). La SEIB té com a finalitat principal promoure la col·laboració entre investigadors, professionals i estudiants que desenvolupen la seva activitat en el camp de l’Enginyeria Biomèdica, així com impulsar l’educació en aquest àmbit a distints nivells (Grau, Màster i Doctorat). La SEIB està afiliada a la International Federation for Medical and Biological Engineering (IFMBE) i a la European Alliance for Medical and Biological Engineering and Science (EAMBES).

Com a aspecte novedós d’aquesta reunió, l’estudiant de 3er d’Enginyeria Biomèdica de la UVic-UCC, Lorena Casanova, secretària del Consejo Estatal de Estudiantes de Ingeniería Biomèdica e Ingeniería de la Salud (CEEIBIS) va exposar les tasques i activitats que desenvolupen en l’organització i les accions de col·laboració establertes entre el consell d’estudiants i les universitats espanyoles. És la primera vegada que el CEEIBIS està present en una reunió de coordinadors a nivell estatal i la valoració d’aquesta participació va ser francament positiva. Segons Dempere, “la reunió dels coordinadors d’Enginyeria Biomèdica té com a objectiu últim la millora de la formació i de les perspectives professionals dels graduats en Enginyeria Biomèdica, per tant, incorporar la seva veu en aquest fòrum és del tot imprescindible”.

‘L’enginyer biomèdic és cabdal per facilitar la transferència de la tecnologia a la pràctica assistencial’

Un aspecte que va rebre especial atenció en la reunió va ser la voluntat que hi hagi el reconeixement professional del perfil d’enginyer biomèdic en el sector de la salut. Es tracta d’un perfil clau i amb una llarga tradició en l’àmbit de la salut en països com ara els Estats Units i que, només en els últims anys, ha penetrat en l’oferta acadèmica estatal. En paraules de Laura Dempere, degana de la Facultat de Ciències i Tecnologia “es tracta d’una carrera amb unes perspectives professionals excel·lents”. En un moment en què, assenyala Dempere “les tecnologies travessen tots els àmbits de la nostra vida, és precisament en l’àmbit salut i, específicament en l’àmbit de la Biotecnologia i l’Enginyeria Biomèdica, on s’albiren els avenços tecnològics més espectaculars i amb major impacte social.” En aquest context, el perfil de l’enginyer biomèdic és cabdal per facilitar la transferència d’aquesta tecnologia a la pràctica assistencial. Amb una formació que combina una profund coneixement dels aspectes de l’enginyeria més rellevants en l’àmbit de la salut com ara la intel·ligència artificial, programació, electrònica, mecànica i materials, amb uns fonaments sòlids de la biologia humana i la medicina, aquests professionals són els encarregats “d’aportar solucions tecnològiques als reptes clínics que planteja la pràctica assistencial”, segons Dempere.

Aquesta reunió ha tingut lloc precisament dos dies després que la Conferencia General de Política Universitaria hagi donat llum verda a la creació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Amb la posada en marxa del Grau en Medicina, amb un èmfasi especial en oferir una atenció centrada en les persones i la comunitat, “s’obre un ampli ventall de possibilitats de col·laboració entre els graus en Enginyeria Biomèdica i el de Medicina en àmbits com la monitorització de l’estat de salut de les persones a través de wearables i el tractament del Big Data derivat d’aquest dispositius, o el desenvolupament i integració de sistemes intel·ligents de suport a la decisió en la pràctica clínica”, indica Dempere.  Destaca també que “és molt important que els estudiants d’Enginyeria Biomèdica i de Medicina trobin espais comuns de formació i creixement professional ja que la penetració de les tecnologies en l’àmbit de la salut és imparable i els dos perfils professionals hauran de treballar en equips multidisciplinaris quan s’integrin als centres de salut i hospitals. Si això es fomenta des de l’etapa formativa, de ben segur que el seu perfil competitiu es veurà  molt reforçat.”