El projecte LIFE ALNUS, coordinat pel CTFC, amfitrió de la Platform Meeting on Connectivity (Lessons from LIFE on ecological connectivity towards a coherent, functional and resilient network of protected areas), organitzada per l’instrument de finançament europeu LIFE Programme.

Un dels grans reptes que es planteja des del Progaram LIFE, és l’ampliació i consolidació de la Xarxa Natura 2000. Aquesta, avui en dia, és la xarxa d’espais multinacionals coordinats d’espais naturals protegits més gran del món. Però l’objectiu d’una gestió eficaç, totalment funcional i coherent d’una xarxa d’àrees amb un alt valor per a la biodiversitat, encara està en ple procés de realització.

La fragmentació del paisatge, i dels seus hàbitats, és un dels motors clau de la pèrdua de biodiversitat, principalment pel resultat de les infraestructures de transport i la urbanització i intensificació de les pràctiques agrícoles i ramaderes. Aquestes amenaces són actualment agreujades pel efectes, cada vegada més notables, del canvi climàtic sobre els ecosistemes, fet que posa de manifest la importància de la connectivitat com a eina necessària per garantir la biodiversitat i el subministrament dels serveis ecosistèmics a la llarga.

Amb la recentment estratègia adoptada per la UE amb la biodiversitat per al 2030 (EU Biodiversity strategy for 2030), la UE pretén construir una “Xarxa Trans-Europea de Natura veritablement coherent”, mitjançant l’ampliació de la xarxa d’àrees protegides actual, amb l’objectiu ambiciós de protegir legalment el 30% de les terres de la UE i el 30% dels mars de la UE abans del 2030.

El programa LIFE Natura i Biodiversitat ha contribuït directament a l’establiment de la xarxa Natura 2000 i a la restauració i gestió dels espais propis de la Xarxa Natura 2000, així com espais propers més enllà de la seva estricta figura i delimitació.

I és en aquest context, en el que més de 80 projectes LIFE hem participat d’aquestes jornades sobre el futur de la connectivitat europea. Jornades que han sigut tot un èxit de participació i d’intercanvi d’experiències, perquè en tres dies han passat prop de mil persones vinculades a governs de diversos estats membres, organitzacions internacionals, universitats i centres de recerca, organitzacions no governamentals, gestors, tècnics, científics, etc.

Així doncs, el primer dia de jornada es va parlar sobre la millora en la identificació de zones de corredor prioritàries, per tal d’augmentar-ne la protecció i aconseguir, així, un sistema coherent i una xarxa natural europea funcional, és a dir, definir criteris de selecció clars per garantir la multifuncionalitat del paisatge i aconseguir els objectius de connectivitat, conservació de la natura i de serveis ecosistèmics en el context de canvi climàtic, basats en les eines existents de cartografia i presa de decisions.

El segon dia de les jornades va servir per parlar, debatre i intercanviar experiències al voltant de la governança des de la perspectiva que els projectes LIFE treballen en diversos espais naturals europeus, preguntant-nos com es poden “governar” millor els corredors ecològics, és a dir, estudiant diferents models de governança i sistemes de tinença de terres dels projectes LIFE, que garanteixen una gestió adequada a llarg termini, que faci exitosa la conservació d’aquesta connectivitat ecològica.

El tercer, i darrer, dia de les jornades, es va fer èmfasi en com assegurar el finançament per a la conservació de la connectivitat, com fer un millor ús del finançament existent dels programes europeus, alhora que es van proporcionar unes orientacions sobre mecanismes de finançament innovadors.