Les explotacions ramaderes d’Europa generen més del 90% dels quals tornen als camps de cultiu en forma d’adobs. L’ús d’aquestes dejeccions ramaderes com a fertilitzants agrícoles no es fa de forma eficient ni prou controlada, fet que deriva en un problema de concentració de purins, que perjudica els conreus resultants i contamina tant el sòl com l’aigua.
El projecte Fertimanure treballarà per desenvolupar fertilitzants biològics a partir de les dejeccions ramaderes, fets a mida per a determinats cultius i competitius en el mercat actual. El seu objectiu és obtenir “una solució sostenible al problema de les dejeccions ramaderes, un dels més importants tant a nivell català com europeu, transformant aquests residus en productes d’alt valor afegit”, explica Laia Llenas, subdirectora del CT BETA i coordinadora del projecte. El projecte segons Llenas, “L’únic d’aquesta envergadura finançat a nivell europeu i focalitzat en la valorització de les dejeccions ramaderes i la recuperació de nutrients” a més, “farà front a les barreres actuals del mercat dels biofertilitzants tant des d’un punt de vista legislatiu com pel que fa a l’acceptació social”.
Durant els quatre anys d’execució del projecte, s’avançarà en dos grans àmbits: en primer lloc, en el desenvolupament de tecnologies i processos que faran possible l’obtenció de nous biofertilitzants. En segon lloc, en la creació dels plans de negoci que permetran comercialitzar-los i fer-los arribar al públic final, és a dir, els ramaders. En el projecte també es resoldran diferents tipus de qüestions com ara si els ramaders podran tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi, si hauran de fer plantes externes o si, en un procés a mig camí, es podran tractar inicialment a la granja i traslladar-les després a la planta de fertilitzants.
Finalment, avaluarà la sostenibilitat econòmica que tindrà per als ramaders i farà una comparativa de la qualitat agronòmica entre els nous productes desenvolupats i els fertilitzants comercials actuals.
