El proppassat divendres 6 de Febrer, la UVic-UCC va hostatjar la conferència anual del programa de doctorat interuniversitari en Bioinformàtica, participat per estudiants de vuit universitats catalanes (UAB, UB, UOC, UPC, UdL, URV, UdG i UVic-UCC) i promogut per l’associació Bioinformatics Barcelona. En aquesta activitat, de gran rellevància dins el programa i que ja va tenir lloc a la nostra universitat l’any 2023, estudiants del programa a totes les universitats participants hi presenten la seva recerca en format de conferència científica. Enguany es varen rebre prop d’un centenar de comunicacions, d’entre les quals es varen seleccionar 8 com a ponències orals i la resta en format de pòster. A més, la conferència va comptar amb dues xerrades convidades. D’una banda, la Dra. Elisenda Bonet, directora general i co-fundadora de l’empresa FetalLife, SL, hi va presentar la recerca de la seva empresa, dedicada al desenvolupament d’equipament per a la cura de nadons prematurs. D’una altra, el Dr. Eduard Ocaña, investigador Ramón y Cajal de la Universitat Oberta de Catalunya, hi va presentar els resultats dels seus estudis sobre l’orígen dels eucariotes. 
 
La conferència, que va rebre el suport econòmic de les escoles de doctorat de la UVic-UCC i la UAB, així com de l’IRIS-CC a través de l’àrea de recerca en Bioinformàtica i Bioimatge (ARBB) de l’IRIS-CC, va ser organitzada pel node local del programa de doctorat. Aquest node està coordinat pel professor de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries (FCTE), membre del grup de recerca BI-SQUARED i coordinador de l’ARBB, Jordi Villà i Freixa, en col·laboració amb la comissió acadèmica del programa de doctorat i una secretaria tècnica formada pels estudiants de doctorat Roger Casals, Gabriel Ruiz, Sergi Soldevila i Jing Yang, i la tècnica de secretaria de la FCTE Yolanda Tristancho. La coordinadora del programa de doctorat, Dra. Margarida Julià, de la UAB, juntament amb la directora de l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC, Dra. Marta Otero, i la degana de la FCTE i coordinadora del BI-SQUARED, Dra. Malu Calle, van inaugurar la conferència. 
 
La bioinformàtica tracta de l’estudi dels sistemes vius a partir de l’anàlisi de dades biològiques i, sovint, de la seva simulació computacional. La recerca en aquest camp ha experimentat en les darreres dècades un creixement exponencial a mesura que noves tècniques, cada cop més eficients, per a l’obtenció de dades experimentals genòmiques, transcriptòmiques, proteòmiques, metabolòmiques, etc, s’han anat desenvolupant. La bioinformàtica es constitueix com a espai de confluència entre les matemàtiques, l’estadística, la física, la química, la biologia, la medicina i les ciències de la computació, i té com a objectiu descriure la vida de manera quantitativa i predir els resultats de la seva immensa complexitat. Com va recordar la degana Calle a la inauguració de la conferència, aquests dies se celebren els 25 anys de la publicació, en dos articles a la revista Science i Nature per part d’un consorci públic i un de privat, del primer esbós complet del genoma humà, fita que va obrir una nova era a la recerca bioinformàtica. En la darrera dècada, a més, els nous desenvolupaments en l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial aplicats a la bioinformàtica, li han donat un impuls excepcional que permet ser cada cop més ambiciosos en l’exploració de les ciències de la vida i el desenvolupament de la biotecnologia en totes els seus vessants.  
 
Aquest programa de doctorat interuniversitari dona continuïtat als màsters de primer nivell que ofereixen les universitats catalanes, en particular el MSc en Anàlisi de Dades Òmiques que ofereix la FCTE, i posiciona el nostre país com a centre de referència internacional en bioinformàtica. Tal i com va evidenciar la Dra. Marta Otero, els principals reptes futurs d’aquest programa són la consolidació del grau d’excel·lència de les tesis que s’hi desenvolupen paral·lelament a augmentar el nombre de matriculats. Caldrà incrementar la internacionalització, a través de cercar aliances internacionals per optar a fons europeus per finançar contractes predoctorals així com promoure estades de mobilitat dels doctorands actuals, així com promoure projectes de tesis orientades a resoldre els nous reptes futurs, a través de codireccions interdisciplinàries i impulsar el desenvolupament de tesis amb menció de doctorat industrial per accelerar l’impacte social i econòmic de les tesis d’aquest programa.