Date/Time
Date(s) - 04/02/2013
13.00 - 14.00
Location
Sala Segimon Serrallonga
Category(ies)
Title: “Ecogenètica, evolució i biotecnologia microbianes: ombres del passat i llums per al futur”
Ricard Guerrero: Catedràtic de Microbiologia de la UB, Secretari científic de l’Institut d’Estudis Catalans
Date: 04 February 2013, from 13h to 14h
Place: Sala Segimon Serrallonga, UVic
More information:
– Life’s unity and flexibility: the ecological link
– Microbis per a occir i guarir
Summary:
Els éssers vius sorprenen per la seva diversitat. El nombre total d’espècies actuals es calcula en més de 30 milions, i ara sabem que moltes més espècies han viscut, i s’han extingit, al llarg de la història de la vida. De totes les espècies que hi ha o ha hagut a la Terra, la immensa majoria són microorganismes. Els microorganismes proporcionen la millor evidència de la capacitat d’adaptació a la varietat de condicions externes que es troben a la Terra. Durant els primers 2000 milions d’anys d’evolució, els procariotes van ser els únics habitants de la Terra i van preparar el terreny per a l’assentament posterior d’altres formes de vida més complexes. Les tècniques moleculars aplicades a l’ecologia microbiana van permetre, per primer cop, estudiar la diversitat ambiental. S’han estudiat molts sistemes i, mentre que la composició en cada un d’ells pot variar, hi ha dues propietats que semblen universals en la majoria d’hàbitats. La primera és que la diversitat microbiana és molt gran, tant a un nivell de fílums com a nivell de gèneres/espècies. La segona propietat és que s’han detectat grups nous en tots els dominis de la vida, llinatges amb una història evolutiva particular (probablement amb propietats característiques) que havien romàs desconeguts. L’extrema varietat metabòlica i ecològica del món microbià representa un recurs ampli i inexplorat de biodiversitat d’enorme valor per al futur.
La biotecnologia es pot definir com el conjunt d’activitats científiques, tècniques i econòmiques que, mitjançant processos basats en sistemes biològics naturals o alterats, modifica organismes vius o llurs derivats per tal d’obtenir-ne el màxim rendiment econòmic, per tal de resoldre determinades necessitats socials. Tot i tractar-se d’un tema tant actual, no pot dir-se que la biotecnologia sigui una activitat nova, ans al contrari,
es basa precisament en tecnologies d’una tradició mil·lenària. De fet, sempre ha existit una relació entre els humans i els altres organismes. Especialment a partir de la revolució neolítica els humans hem basat la nostra subsistència en els animals domèstics i en el conreu de plantes, però també en la utilització de diferents microorganismes. Totes les civilitzacions neolítiques (amb una edat que pot oscil·lar entre 10.000 i 6.000 anys) coincideixen en la preparació d’un tipus o un altre de beguda alcohòlica (fermentada) i d’una variant o una altra de massa de farina que hom ha fet fermentar. Les noves tècniques biotecnològiques, a més de ser aplicades en camps tradicionals, han obert nous sectors industrials. Algunes de les àrees que destaquen són: a) les relacionades directament amb la salut humana o animal: producció de nous antibiòtics i vacunes, desenvolupament de noves eines de diagnòstic; b) les relacionades amb la indústria química: producció de substancies de “química fina”, extractives (lixiviació de metalls duta a terme per microorganismes), energètiques, de protecció de l’ambient (producció de polímers biodegradables, depuració i reciclatge d’aigües residuals, eliminació de metalls i contaminants presents en el medi aquàtic, tractament de residus radioactius); i c) les relacionades amb la indústria agroalimentària (obtenció d’organismes transgènics, de nous plaguicides no tòxics d’origen biològic.
L’aplicació dels coneixements de la biotecnologia permetrà una millora del progrés industrial i constituirà la base del desenvolupament de la nostra societat i la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
