La biodiversitat té un paper especialment rellevant en el funcionament de les basses, sobretot en aquelles que estan situades en regions àrides, fet que converteix la seva conservació en una eina clau per afrontar l’augment de la sequera i l’aridificació associades al canvi climàtic. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn del projecte europeu PONDERFUL, liderat per Sandra Brucet, investigadora ICREA de la UVic-UCC, i en el qual ha participat Maria Cuenca, investigadora del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica (GEA) de la UVic-UCC i primera autora de l’article.

La recerca ha analitzat 206 basses de set països (Espanya −a Catalunya− i Turquia, com a exponents de zones més àrides, i Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Alemanya i Suïssa com a representants de zones més humides) i ha recollit prop de 2.500 observacions de biodiversitat de quatre grans grups d’organismes: plantes aquàtiques, zooplàncton, macroinvertebrats i amfibis. Els investigadors han relacionat aquesta diversitat amb diverses funcions ecològiques de les basses, com les emissions de metà, la concentració de clorofil·la, l’acumulació de biomassa d’organismes aquàtics, la descomposició de matèria orgànica i el segrest de carboni.

Aquesta relació entre biodiversitat i funcions de les basses és especialment intensa en les regions àrides. Segons els autors, en entorns amb disponibilitat hídrica limitada, les interaccions entre espècies i la complementarietat en l’ús dels recursos poden adquirir més importància per mantenir el funcionament de l’ecosistema. “Aquest fet reforça la necessitat de conservar no només les basses com a hàbitat, sinó també la diversitat d’organismes que contenen”, explica Maria Cuenca.

La importància del zooplàncton 

Entre els grups d’organismes estudiats, el zooplàncton (plàncton d’origen animal) és el que mostra una relació més estreta amb diverses funcions de les basses. Una riquesa més gran d’aquests organismes s’associa amb menys biomassa algal i menys emissions de metà, a més de contribuir a la transferència d’energia al llarg de la xarxa tròfica (cadena alimentària interconnectada).

Per altra part, l’estudi també revela que la presència de peixos afecta negativament el funcionament ecològic de les basses: d’una banda, perquè és possible que els peixos redueixin el zooplàncton i, d’altra banda, perquè remouen més els sediments i això pot incrementar la terbolesa de l’aigua, fet que redueix la multifuncionalitat de les basses; és a dir, la capacitat de mantenir diverses funcions ecològiques alhora.

Efecte del canvi climàtic 

En un context de canvi climàtic, la conclusió és especialment rellevant per a les regions mediterrànies, sotmeses a una aridificació creixent. L’augment de les temperatures, els canvis en les precipitacions i una evaporació més elevada redueixen la disponibilitat d’aigua en unes masses d’aigua que, per la seva petita superfície i poca profunditat, són especialment vulnerables a les alteracions hidrològiques. “Les basses de les regions mediterrànies poden ser més sensibles a la pèrdua de biodiversitat, ja que canvis relativament petits en la composició de les comunitats biològiques poden tenir més conseqüències sobre el conjunt de funcions ecològiques”, explica Sandra Brucet.

En un escenari en què les regions àrides poden expandir-se a conseqüència del canvi climàtic, els resultats apunten que conservar la biodiversitat de les basses serà cada vegada més important no només per protegir les espècies, sinó també per mantenir els processos ecològics i la resiliència d’aquests ecosistemes.

L’estudi també alerta de l’impacte d’un segon factor de pressió que pot actuar al mateix temps que l’aridificació: l’eutrofització. Les concentracions elevades de nitrogen i fòsfor, vinculades especialment als usos agrícoles intensius, s’associen amb una menor multifuncionalitat de les basses. La disminució del nivell de l’aigua pot agreujar encara més aquest problema perquè pot concentrar encara més els nutrients. Per això, els investigadors plantegen una doble prioritat de conservació: protegir la biodiversitat i reduir l’entrada de nutrients als ecosistemes aquàtics.

Podeu consultar més informació a l’article científic publicat: Biodiversity enhances pond ecosystem multifunctionality across Europe (Nature Ecology & Evolution, 2026)