El paisatge natural de la Plana de Vic ha canviat de forma singular respecte al que hi havia a mitjan segle XX. Aquesta transformació s’ha materialitzat sobretot en l’homogeneïtzació i l’empobriment de les comunitats pradenques. Així ho constata la tesi d’Albert Palou, que el passat 20 d’abril es va convertir en nou doctor de la UVic-UCC, en el marc del programa de doctorat en Ciències Experimentals i Tecnologies.

La tesi, titulada “Evolució del paisatge vegetal i la seva influència sobre comunitats i tàxons d’interès. El cas de la Plana de Vic (1957-2013)”, l’han dirigit la doctora Carme Casas, investigadora del Grup de Recerca en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentaria (BETA) i del Centre Tecnològic BETA, i el doctor Llorenç Sáez, de la unitat de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat, davant d’un tribunal format pels doctors Josep M. Ninot i Jordi Carreras, ambdós de la secció de Botànica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i el doctor Joan Font, del Centre Tecnològic BETA.

L’estudi de Palou ha analitzat l’evolució del paisatge de la Plana de Vic a tres nivells: la coberta vegetal amb la màxima precisió possible, les comunitats vegetals pradenques i l’evolució de l’hàbitat potencial d’algunes espècies incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

L’objectiu de l’estudi era analitzar amb el màxim detall l’evolució del paisatge de la Plana de Vic, molt comú a Europa, i fer-ho a tres nivells: tota la coberta vegetal, les comunitats vegetals pradenques i, finalment, l’evolució de l’hàbitat potencial de dues espècies incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya, l’Astragalus austriacus i l’Spiraea creata subespècie parvifolia. Per això una part essencial de la tesi ha consistit a fer mapes de vegetació detallats en diversos moments de les últimes dècades (1957, 1986 i 2013) per reconstruir els canvis amb precisió.

L’estudi ha permès a Palou demostrar que entre els anys 50 i 80 del segle passat el paisatge de la Plana de Vic ha tendit a homogeneïtzar-se de manera molt ràpida i que s’ha produït un trencament de l’equilibri. Els resultats obtinguts han de ser útils per incidir en millores de la gestió de la biodiversitat en les matrius paisatgístiques de mosaic agrícola, urbà i forestal, així com per avançar cap a una millor gestió, planificació i seguiment dels ecosistemes i dels seu patrimoni biològic associat.