El grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC lidera un projecte H2020 que estudia com estanys i basses contribueixen a l’alentiment del canvi climàtic. La presència de l’aigua dolça al planeta Terra és escassa i només representa, aproximadament, un 2,5% del total. Entre el 30 i el 50% de la superfície global d’aquesta aigua dolça es troba en basses i estanys, un recurs que malgrat ser excepcional acull el 70% d’espècies aquàtiques europees. A més, compten amb una presència més alta que en llacs o rius d’espècies rares, endèmiques o amenaçades com ara amfibis, invertebrats o plantes. La mida reduïda d’estanys i basses ha fet que hagin estat qüestionats, encara a hores d’ara, com a recursos que contribueixen a l’equilibri biològic del planeta i a la lluita contra el canvi climàtic.
Aquests ecosistemes esdevenen un actiu per mitigar el canvi climàtic alhora que ofereixen a la societat beneficis que, moltes vegades, passen desapercebuts. Alguns exemples en són la provisió de l’aigua, el control d’inundacions, la captació de CO2 o els múltiples beneficis per a la salut de les persones. En aquest context, el projecte PONDERFUL (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a changing climate), liderat pel grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC estudiarà, durant quatre anys, estanys i llacunes d’arreu d’Europa per concretar quina és la seva implicació en el canvi climàtic i per millorar la conservació dels seus ecosistemes i biodiversitat.
L’objectiu principal del projecte, al capdavant del qual hi ha la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, és utilitzar els estanys i llacs com a solucions basades en la natura (Nature-Based Solutions) per actuar contra el canvi climàtic i millorar la conservació de la diversitat, els ecosistemes i el benestar de la societat. Per això, per una banda, el treball estudiarà les xarxes d’estanys existents i, per l’altra, identificarà les possibilitats, la rendibilitat i les barreres existents a l’hora d’implementar solucions basades en la natura. Per exemple, l’equip es preguntarà: quina rendibilitat té restaurar un estany? Quins costos i beneficis té conservar la seva biodiversitat? Quines barreres existeixen a l’hora de fer-ho?
Per fer-ho possible, PONDERFUL avaluarà les interaccions i retroalimentacions que aquests ecosistemes tenen amb la resta de la biodiversitat en diversos estanys i basses en múltiples localitzacions. Serà mitjançant mostrejos en diverses parts de la Unió Europea, Turquia i Llatinoamerica, en concret Uruguai, on s’obtindran els resultats que posteriorment serviran per desenvolupar una guia de finançament i inversió sostenible per a la implementació de les solucions basades en la natura. Aquesta guia estarà orientada, precisament, a sensibilitzar per a la conservació de la biodiversitat d’estanys i basses.
PONDERFUL compta amb la implicació de 18 socis entre universitats, centres de recerca i entitats privades dels 11 països implicats. A més de la UVic-UCC també hi participen la Universitat de Girona i Randbee Consultants, d’Espanya; l’IGB Leibniz-Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries, l’Ecologic Institute de Berlin i la Technische Universitaet Muenchen d’Alemanya; la Katholieke Universiteit Leuven de Bèlgica; la Haute Ecole Specialisee de Suisse Occidentale de Suissa; la University College de Londres, la Bangor University i Freshwater Habitats Trust de Regne Unit; la Middle East Technical University, de Turquia; el CIIMAR – Centro Interdisciplinar de Investigação Marinha e Ambiental de Portugal; l’Aarhus Universitet, de Dinamarca; l’Uppsala Universitet de Suècia; l’Institut Superieur d’agriculture Rhone Alpes i Amphi International, de França, i la Universidad de la Republica d’Uruguay
A part del grup de recerca responsable del projecte, des de la UVic-UCC també es compta amb la implicació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG), dirigit per Gerard Coll i que actuarà com a responsable de la transversalitat de gènere en el contingut i les accions que es desenvoluparan al llarg del cicle de vida del projecte. El projecte s’emmarca dins la convocatòria Horitzó 2020 de la Unió Europea i té un pressupost total de gairebé 7 milions d’euros, dels quals la UVic-UCC n’ha obtingut 800.000. El passat 1 de desembre es va posar en marxa el projecte que s’espera que acabi de cara al novembre de 2024.
