Entrevistadora: Carme Sanmartí
Data i lloc: 12 d’abril de 2011, Universitat de Vic.

Susana Solano és artista plàstica i historiadora de l’art. Artista molt personal, va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i va fer la seva primera exposició l’any 1980 a la Fundació Miró. De les lones, el llautó i la fusta inicial aviat va passar a les planxes de metall soldades amb l’objectiu de fer, amb una gran diversitat de textures, obres a les quals introdueix el buit en contrast amb el ple i el còncau amb el convex. Escultora preocupada per l’experimentació i la recerca de noves solucions espacials, converteix l’escultura en una forma de resposta als reptes de la vida.

Les seves obres contundents i sòlides posen en relació l’espai escultòric i l’arquitectònic, l’escultura i l’entorn, fins al punt que a vegades les escultures són com recintes arquitectònics fets amb el mínim d’elements. Solano és l’escultora amb més reconeixement internacional de l’estat espanyol.