El 21 d’octubre va tenir lloc una nova edició del Cafè del CRED, centrada en la relació entre la metodologia outdoor i el benestar socioemocional de l’alumnat. La sessió va comptar amb la participació de Daniela Pasqualetto (Università degli Studi “Kore” di Enna), mestra d’educació primària i doctoranda en processos educatius en contextos heterogenis i multiculturals, que va presentar part dels resultats empírics de la seva tesi doctoral.

Sota el títol “Outdoor Education and Student Well-Being: A Comparative Analysis”, Pasqualetto va exposar un estudi quantitatiu comparatiu dut a terme en dues escoles —una amb una aproximació pedagògica outdoor i una altra amb una aproximació tradicional—, amb l’objectiu d’analitzar com diferents entorns d’aprenentatge poden incidir en determinades dimensions socioemocionals de l’alumnat.

La recerca es basa en l’aplicació del Big Five personality traits, un instrument àmpliament validat per a l’avaluació de la personalitat, que contempla cinc dimensions principals:

  • Extraversió (tendència a la sociabilitat i a la recerca d’estimulació),

  • Amabilitat (nivell de cooperació i empatia),

  • Consciència (capacitat d’autoregulació i responsabilitat),

  • Estabilitat emocional (gestió adaptativa de l’estrès i de les emocions negatives, pol oposat al neuroticisme),

  • Obertura a l’experiència (curiositat, creativitat i flexibilitat cognitiva).

Els resultats preliminars indiquen que els participants escolaritzats en entorns outdoor obtenen puntuacions mitjanes significativament més elevades en extraversió, amabilitat, consciència i obertura a l’experiència. En canvi, pel que fa a estabilitat emocional, els resultats són més favorables per a l’enfocament tradicional, suggerint que els entorns més estructurats podrien oferir un marc emocionalment més estable per a determinats perfils d’alumnat. Aquest patró de resultats va donar lloc a una discussió sobre els reptes emocionals que pot implicar aprendre en entorns més oberts, dinàmics i menys estructurats.

La sessió també va posar èmfasi en la importància de les interaccions en l’aprenentatge i el paper mediador del docent i en la importància de la qualitat de la relació educativa com a factor clau per al desenvolupament socioemocional, més enllà de la metodologia emprada. Es va destacar el valor del medi natural com a “tercer educador”.