És un fet que les realitats escolars amb què ens trobem arreu del territori són prou diverses, des d’escoles que comencen a plantejar-se canvis fins a escoles que ja tenen un llarg recorregut fet cap a la innovació i que estan obertes a nous reptes. I estem convençuts que la clau de la millora i el canvi, de la transformació que pretén la formació de la qual ens fem ressò en aquesta nova entrada al nostre blog, és sens dubte la implicació de tot l’equip de mestres, veritable garantia perquè els canvis siguin sostenibles en el temps, més enllà de les persones que en un moment o altre del procés els lideren i protagonitzen.
Des del CIFE, sota aquesta mirada i amb la clara intenció d’acompanyar en aquest desig de canvi present en moltes escoles, més de setanta mestres pertanyents a vuit escoles bressol i d’infantil i primària del territori català encetaven avui a la Sala Mercè Torrents de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el camí de la transformació de la mà de Gino Ferri, doctor en Ciències de l’Educació i que ha estat mestre durant molts anys a les escoles de Reggio Emilia. Des de l’any passat, Gino Ferri és col·laborador del CIFE de la UVic-UCC.
I és que després de l’experiència duta a terme en cinc escoles al llarg del curs 2014-2015, des del CIFE s’ha posat novament a disposició dels centres una proposta formativa innovadora (fins i tot amablement qualificada de ‘transgressora’ en paraules del propi director del centre en el moment de prese
ntar el formador) que pretén facilitar la millora i el canvi escolar a través d’una formació en centre en la modalitat d’assessorament, dirigida a l’etapa 0-6
i al primer cicle d’Educació Primària, així com a tots els mestres de l’equip docent a qui els pugui interessar.
Escoles obertes a la innovació i a nous reptes
D’aquesta manera, des d’ahir mateix i fins al mes de març del present curs escolar, els diferents centres comptaran amb la presència i assessorament de Gino Ferri per tal de determinar i reflexionar sobre el tema al voltant del qual centrar l’objecte de la formació, sempre en funció de les necessitats, interessos i mirada de cada equip.
En aquest sentit i al llarg de la primera de les dues sessions conjuntes que compartiran totes les escoles el formador ha promogut la reflexió entre les persones assistents al voltant d’aspectes com ara la transformació dels espais en ambients d’aprenentatge, l’observació com a estratègia per conèixer i reconèixer els processos dels infants, la documentació dels processos de construcció del coneixement, el retorn de les accions dels infants en forma de propostes i projectes o l’eficàcia comunicativa de l’escola entre l’equip de mestres i amb les famílies.
Del que no hi ha dubte és del fet que les persones assistents a la trobada no han quedat indiferents a tot el que han pogut escoltar, compartir i fins i tot expressar al llarg de les més de dues hores que ha durat la sessió, ja que la intervenció de Gino Ferri anava adreçada més que a donar respostes, receptes, a generar interrogants que cada escola, ja dins de la seva realitat, intencions i possibilitats mirarà de desgranar i de triar quin ha de ser el seu punt de partida per iniciar i avançar, de la mà de l’assessor, el seu propi procés de transformació amb la mirada posada sempre en l’infant. I a fe que ho ha aconseguit.
Documentació complementària
Entrevista a Gino Ferri. El Taladro. La Re-vista. Elche. 17/07/2015
“¿Queremos que los ninos aprendran meros conocimientos o que sepan construir sus sueños?
Entrevista a Gino Ferri. Diari de l’Educació. 03/07/2015
“Si no involucrem les famílies en l’escola només n’esperaran bones notes”
Conversa entre Gino Ferri i David Altimir sobre “Quins espais i quines temps per acollir les múltiples capacitats dels infants?. Jornada Quina pedagogia per a l’educació infantil d’avui?. Barcelona, 9 de juliol de 2011
He tingut l’oportunitat d’escoltar en Giró Ferri en diferents ocasions i la veritat és que et contamina les ganes de que es replantegi d’una vegada el que vol dir l’educació. Encara hi ha mestres que, després d’escoltar una explicació de com s’organitzen per espais una escola durant l’etapa d’educació infantil, on la mestra es dedica més observar i només actuar quan ho creu convenient, en lloc de dur a terme una classe “magistral”, pregunten… I com ho feu per ensenyar matemàtiques i l’escriptura als infants?… Primer, els espais, si es plantegen i organitzen adequadament, estan plens de conceptes matemàtics i de llenguatge per descobrir i, segon, qui diu que els nens d’educació infantil hagin d’iniciar-se ja en el món de l’escriptura? No tinguem tanta pressa… Assaborim cada moment d’aprenentatge de l’infant com el que és, únic i irrepetible; per fer-ho cal conèixer-lo i, com a mestres, proporcionar-li les eines adequades per descobrir-se a ell mateix i el seu entorn
Moltes gràcies pels teus comentaris i les teves reflexions, Rosa! I certament que en tot el que estem compartint hi entren en joc no només les “mirades”, sinó també les “intencions”, les quals sens dubte fan que els mestres i les mestres, els equips, ens moguem i avancem en la tan necessària transformació. Coincideixo plenament amb tu en què en Gino encomana passió i no deixa indiferent.