Amb aquest suggerent i intencional títol que serveix d’horitzó a assolir, l’Aula Magna de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha estat l’escenari en el qual avui s’ha donat el tret de sortida a un ambiciós projecte educatiu a la ciutat de Vic. Un projecte liderat per l’Ajuntament de Vic amb la col·laboració i l’assessorament de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) i el CIFE i que té com a objectiu donar coherència i continuïtat a l’etapa educativa dels 0 als 6 anys a la ciutat. Sens dubte que el primer que volem destacar és el caràcter novedós i pioner de la iniciativa empresa per la ciutat. I també la singular proposta formativa que l’equip coordinador n’ha planificat. Tot plegat en una valenta aposta que, per les xifres d’inscripció i de participació enregistrades, ha tingut una excel·lent acollida entre els diferents equips docents de les escoles.
Una motivadora primera jornada
D’aquesta manera, més de cent-cinquanta mestres de les diferents escoles bressol, llars d’infants i escoles d’infantil de Vic s’han aplegat en una matinal formativa en el que ha estat la primera de les cinc trobades previstes per a aquest curs, les quals es centraran en el seu caràcter pràctic i en l’acompanyament per part de l’equip d’assessores i formadors, tots ells vinculats al CIFE, en el procés de presa de decisions a cada centre.
La sessió d’aquest dissabte dia 17 d’octubre ha constat de tres parts i una prèvia en què les dues coordinadores del projecte, la Marta Casellas (Ajuntament de Vic) i la Francesca Davoli (UVic-UCC), en què han presentat el marc general i compartit intencions i il·lusions. Així, a la primera, la Carolina Vilches i la Noemí Trullols, mestres d’Educació Infantil de l’Escola El Martinet, de Ripollet, han pronunciat la conferència “Temps, autonomia i relacions. L’etapa 0-6: el mateix infant, una escola diferent?”, la qual els ha servit per presentar els principals trets del seu innovador projecte educatiu i que, ja a la part final, ha generat un interessant torn obert de paraules entre les persones assistents. A la segona part s’ha convidat a cada escola, mentre s’animava a fer el preceptiu descans, a reflexionar i a posar en comú els punts forts i les àrees de millora en relació als aspectes coneguts a la primera part. Ha estat el cafè-conversa. I, finalment, ja com a tancament de la primera sessió formativa, a la tercera part i ja per grups d’escoles (entre tres i quatre per grup), les assessores i formadors han començat a treballar amb cadascun d’ells, en total cinc, i que ben aviat es retrobaran per prosseguir en el desenvolupament d’aquest interessant projecte que en aquesta primera fase s’allargarà fins al mes de maig. Tot plegat amb la intenció de prosseguir el curs següent, el 2016-2017, ja amb la mirada posada en la presència de les assessores i formadors a cada escola.
Les cares de satisfacció eren ben explícites i els comentaris que les persones assistents feien al final d’aquesta intensa i il·lusionant matinal sens dubte evidenciaven la bona feina iniciada avui. A partir d’aquí es tracta de caminar i que cada centre, en conjunció amb tots els altres centres, vagi prenent les decisions oportunes per tal d’avançar en aquest horitzó compartit que esmentàvem al començament d’aquesta entrada i que emmarca un gran projecte educatiu en clau de ciutat.
*********
I és que amb aquesta trobada d’avui, un cop més, com podeu anar seguint al nostre blog, s’evidencia que el col·lectiu de mestres és ben viu i actiu, que es mobilitza, que té inquietuds i que té ganes de millorar. Tot plegat amb la mirada posada sempre en l’infant, en el nen, en l’adolescent amb qui dia a dia treballem des de les diferents llars d’infants, escoles i instituts. I si avui era l’etapa 0-6, fa unes setmanes era la creativitat i la innovació, el proper dijous serà serà la raó i l’emoció … Des del CIFE ens n’alegrem, ens en fem ressò i ens posem cada dia al seu costat i els acompanyem, perquè estem convençuts que “la formació és una manera amable de transformar les coses”.
Molt interessant, l’etapa infantil es esencial en el desenvolupament.
Moltes gràcies pel teu comentari, Yolanda!