Des d’aquest lloc ens fem ressò d’un escrit quer ens han fet arribar les companyes Núria Simó i Alba Parareda, Professores de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC, membres del GREUV i coordinadores del Seminari Internacional “Democràcia, participació i inclusió educativa als centres educatius. Cap on avancem?” que es durà a terme properament a la Universitatde Vic-Universitat Central de Catalunya.
En els últims anys, s’ha ampliat l’oferta educativa de centres educatius que aposten per models pedagògics innovadors tant pel que fa a centres públics, sovint de nova creació, com privats o concertats, com ara escoles lliures o vives, o altres projectes educatius basats en la pedagogia Waldorf o Montessori. Dins d’aquest nou ventall, l’organització per matèries es trenca i s’assagen altres formes d’organitzar els continguts per assolir aprenentatges més transversals i amb sentit educatiu.
Així, algunes escoles, per exemple, treballen per projectes, on l’alumnat negocia, col·labora i discuteix en grups de treball cooperatiu, per assolir un fita comuna, un producte o encàrrec que fa el docent o que, fins i tot, han consensuat docents i alumnat. És a dir, els alumnes són el centre de l’aprenentatge, i en són els protagonistes, perquè el docent no es comporta com un expert, sinó que acompanya el procés d’aprenentatge, procés en el qual, docent i alumnat participen. Al mateix temps, aquests nous models pedagògics no plantegen la diversitat com un problema, com se solia fer en els models tradicionals, sinó que la consideren un avantatge, quelcom positiu per a l’enriquiment del grup. En molts casos s’atén la diversitat dins l’aula, i no pas fora d’aquesta.
Potser us pregunteu la relació existent entre els nous models pedagògics i la democràcia escolar. Tots sabem que l’escola és un entorn de relacions jeràrquiques, per això, cercar i assajar nous models pedagògics trencadors, que parteixen dels interessos de l’alumnat a l’hora de plantejar l’aprenentatge, on les relacions entre les persones esdevenen més horitzontals és afirmar que estem davant de models que aposten per la democràcia escolar. Apple i Beane (1997) expliquen que una escola democràtica es dota d’estructures i processos que ho permetin, i d’un currículum que també sigui construït democràticament. I sabem que molts dels centres que estan construint projectes innovadors, han iniciat el camí de la democràcia escolar.
Si més no, orienten l’acció pedagògica per viure la democràcia. Quins elements ho evidencien? En primer lloc, que l’alumnat pugui decidir, escollir, participar en prendre decisions, siguin curriculars o organitzatives, permet parlar de democratització. Al mateix temps, que l’acció educativa es centri en l’alumne i en el seu rol actiu en l’aprenentatge, també. I no només això, l’esforç que l’equip docent fa així per impulsar i apostar per aquests nous models evidencien que treballen per viure de manera democràtica.
Des d’un punt de vista general, democràcia és un terme molt ampli, però de forma breu diríem que la democràcia té a veure amb processos on es prenen decisions, però, no n’hi ha prou. També cal que tothom se senti feliç i respectat al centre i que a més, aquesta democràcia es visqui associada a certs valors humanistes com el respecte, la llibertat, la cooperació, etc. En qualsevol cas, tal com deia Dewey (1916), la democràcia es viu, és un procés que per aprendre’l cal viure’l. I en aquests models pedagògics emergents això és així, les estratègies que s’utilitzen, ja sigui per a la participació o benestar de l’alumnat, així com el benestar de tota la comunitat educativa, permeten afirmar que es treballa perquè la democràcia es pugui viure a l’escola, bo i tenint com a horitzó ampliar el marc democràtic cap a la comunitat, més enllà dels murs de l’escola.
Dins d’aquest marc i amb la voluntat d’aprofundir en el significat de l’escola democràtica i conèixer centres i experiències, amb pràctiques educatives que avancen cap a la democràcia, tot fomentant la presa de decisions, prioritzant el benestar dels infants i de la comunitat educativa, respectant totes les persones que en formen part i defensant valors democràtics humanistes que cerquen l’equilibri entre l’individu i la comunitat, es planteja el Seminari Internacional Democràcia, participació i educació inclusiva als centres educatius, Cap on avancem? Que tindrà lloc els dies 6 i 7 de maig de 2016.
Núria Simó i Alba Parareda.
Val a dir que l’activitat formativa compta amb el suport del CIFE i està reconeguda com una jornada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Podeu accedir a més informació clicant l’enllaç de més avall.
https://drive.google.com/file/d/0B5GvbxCCWzbxTUJuS2lNdmZPbWM/view?pref=2&pli=1
Deixeu un comentari