Amb aquesta idea que encapçala l’entrada i moltes altres reflexions que van mantenir l’atenció del públic en tot moment, va tenir lloc ahir la conferència que en Sergi Pérez, cofundador del col·lectiu Mestres de Vida, va fer davant d’un nombrós públic a la Sala Mercè Torrents i que s’havia organitzat conjuntament amb el CIFE. En aquest sentit, i com ja ens hem anat fent ressò en altres entrades al nostre blog, amb aquesta conferència, que portava per títol “Vivim la vida o la vida ens viu”, es donava el tret de sortida a la col·laboració entre la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i el col·lectiu Mestres de Vida i que té per objectiu apropar a tots els professionals i les persones que vulguin avançar en el seu autoconeixement eines de treball interior que els portin a assolir cada vegada més una vida plena i feliç.
L’acte va ser presentat pel director del CIFE, l’Antoni Portell, per l’Anna Pujol, de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, la qual en va emmarcar conceptualment les fonts que segons ella mateixa ja des de la saviesa recollida al temple de Delfos, a l’antiga Grècia, passant per l’Edat Moderna amb J. A. Comènius (1592-1670) o el mateix Francesc Torralba, filòsof i teòleg, ja a l’actualitat, des de sempre ens ha mogut la necessitat, no sempre assolida i satisfeta, de conèixer-nos a nosaltres mateixos. D’aquí que ara, avui i aquí, s’emprenguin iniciatives com la d’aquest passat dijous. I amb tot plegat la mateixa Anna concretava les intencions que han portat a aquesta col·laboració institucional. Una col·laboració institucional que continuarà amb noves i interessants propostes formatives com la que es va donar a conèixer a les persones assistents. Tot seguit, la Mercè Puntí, també del col·lectiu Mestres de Vida, es va encarregar de presentar el conferenciant, amb qui ja fa temps que treballen plegats en aquest àmbit del creixement personal. A partir d’aquí, en Sergi, amb un estil clar i proper mica en mica va anar connectant amb el nombrós i heterogeni públic assistent i entre el qual la majoria pertanyia al col·lectiu docent, des de les primeres edats fins a la universitat.
En Sergi va recordar als assistents que el cos, les emocions i el present estan desverticalitzats. Perquè donem massa importància al que ha de venir i no al que tenim aquí. En aquest sentit ell va comparar la vida amb un claustre, on amb actitud reflexiva els monjos van caminant sense cap pressa. Comparava caminar per la vida amb caminar per un claustre, on per molt ràpid que es vagi no es va a parar enlloc, amb la qual cosa podem despreocupar-nos d’on anem. També va recordar que la ment és comparativa, i que per tant no pot atrapar el moment present. I és que l’única possibilitat que tenim de fondre’ns amb l’instant present és a través d’una part interna que és també eterna, és a dir, l’essència o consciència. Tot plegat, el ponent afirmava que té a veure amb la dimensió profunda de l’individu, de fet amb la dimensió més real de la persona. Té a veure amb la dimensió espiritual de l’ésser humà.
Si voleu accedir a un resum de la conferència podeu clicar l’enllaç que teniu més avall:
https://plus.google.com/114651319291715911902/posts/JqDwDWiU5Z1
Val a dir que l’èxit de la convocatòria i la resposta rebuda per la gent ha portat a l’organització a programar un altre cop la conferència per al proper dimecres dia 22 de juny a les 7 de la tarda. Podeu trobar més informació en aquest enllaç:
https://drive.google.com/file/d/0B5GvbxCCWzbxSW1OQU1kQUpVYzQ/view?pref=2&pli=1
Una interessant proposta formativa de cara al curs vinent
En la línia de l’expressat al llarg de la conferència, des del CIFE i el col·lectiu Mestres de Vida hem organitzat un curs d’extensió universitària per als propers mesos d’octubre i novembre, del qual en podeu trobar més informació a l’enllaç que teniu tot seguit:
Els nostres nens estudien moltes matèries a les escoles, però enlloc se’ls explica com funcionen ells mateixos. Com distingir emocions de sentiments, com gestionar-ho tot plegat, com descobrir qui sóc, què vull o desitjo, què em convé etc etc
Arriben a grans i tota la filosofia de vida que tenen prové dels mitjans de comunicació i del que fan els demés.
Si no se qui sóc mai sabré què em convé i la meva vida anirà de sobresalt a sobresalt, de fracàs en fracàs que jo no sabré mai perquè ha passat…
En Sergi ofereix les eines per revertir aquest procés viciat i poder viure una vida plena.
Com deia el títol de la conferència: VIURE LA VIDA i no pas que la vida vagi passant mentre estic ben ocupat fent una altra cosa (J. Lennon)
Salutacions
Moltes gràcies, Rosa Ma. per la teva participació i reflexions. Sortosament mica en mica anem avançant en la direcció d’aquest objectiu tan bàsic que ens proposava en Sergi l’altre dia.
http://familiaiescola.gencat.cat/ca/educar-creixer-en-familia/educacio-valors/educacio-socioemocional/recursos-eines/
El creixement personal és l’única assignatura valida 100% per a la vida. Per tant s’hauria d’educar als futurs mestres en aquest sentit. O bé, que tinguessin la opció d’estudiar-ne un Màster. Èxit de demanda assegurat!
Moltes gràcies pels teus comentaris, Carme! Sens dubte que aquest és un tema que encara que no es vulgui, toca el moll de l’òs de l’educació. I també del procés de creixement personal que totes i tots vivim. I una evidència més que contundent ha estat l’èxit de les dues xerrades que ha fet en Sergi i que han omplert la sala de gom a gom.