Com a socis institucionals de la Red Estatal de Docencia Universitaria (RED-U), la UVic va ser una de les 15 universitats que va participar al seminari que acollia la Universitat de Sevilla. Al llarg d’una intensa i productiva sessió de treball l’activitat de les trenta persones que hi van assistir es va centrar en la presentació de les bases per a un marc de qualificació docent i el posterior debat punt per punt.

L’encarregat de presentar i conduir la sessió va ser el professor Javier Paricio Royo, de la Universitat de Saragossa i principal impulsor del que ja es comença a conèixer com el marc de qualificació de RED-U, i membre de la Junta Directiva de la mateixa xarxa. De fet, fa just avui tres setmanes que Javier Paricio va ser a la nostra universitat dins del marc de la Jornada d’Innovació Docent que vam dedicar als TFG/TFM i de la qual en teniu informació en asquest mateix blog. Al Seminari de Sevilla, de la UVic-UCC hi van asistir l’Anna Ramon, Vicerectora de Professorat, i l’Antoni Portell, Director del CIFE i membre de la Junta Directiva de RED-U, els quals han fet una positiva valoració del que va donar de sí la intensa trobada. Tots dos els podem veure a la dreta de la fotografia que encapçala aquesta entrada. Aquesta entrada vol ser també una primera devolució a la nostra comunitat universitària.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I és que com afirmava a la presentació de l’acte el Degà de l’amfitriona Facultat de Turisme i Finances, el Dr. Cristóbal Casanueva, seu d’acollida del Seminari, “qualsevol esforç per posar en valor la docència és benvingut, i si a més a més aquest esforç va en la línia d’identificar els factors que l’han de caracteritzar, millor que millor”. I en aquest sentit també va a animar els presents “no només a fer arribar la feina feta a les autoritats acadèmiques, sinó també a l’opinió pública”. Casanueva, que durant una bona colla d’anys va ser inspector docent, recordava als assistents que una de les potes fonamentals del desenvolupament professional a la universitat és la docència, tot afimant que els docents universitaris “som professors que investiguem i no pas investigadors que ens dediquem a la docència”.

Desenvolupament del Semninari

Ja des del començament de la trobada es va posar sobre la taula la importància de la cultura docent i la manera com aquesta es promou i es configura a les nostres universitats. I és que no hi ha dubte que aquesta cultura té molt a veure amb l’impacte de la innovació i amb aquest la pròpia transformació de les nostres universitats. Perquè és precisament en aquest aspecte en el que pretén incidir el marc proposat i que en aquests moments es troba encara en una fase molt inicial i certament a nivell teòric. El que pretén, al cap i a la fi, i així es va a fer a Sevilla, és començar a compartir una representació del que entenem per ser un bon professor universitari, en definitiva, compartir què entenem per una bona docència universitària.

Un dels objectius de l’actual Junta Directiva de la xarxa és aglutinar les diferents universitats i convertir-se en un visible referent dins l’àmbit de la docència universitària. És per això que que entre els seus membres hi ha des de professors a títol individual, grups de recerca, representants acadèmics de les diferents universitats i de manera significativa directors i directores dels ICE,  serveis de formació equivalents i unitats de docència i innovació de les diferents universitats, com ara el CIFE.

De fet, tal i com afirmava el ponent, Javier Paricio, a la primera part del seminari i al llarg de la qual va presentar no només els principals referents dels quals beu el marc proposat (especialment del marc britànic, però sobretot de l’australià), portem anys reivindicant que ens cal definir una carrera docent, i malgrat això ningú sap encara en què consisteix. I això ens porta a compartir una visió plana del tema, la qual cosa fa que senzillament es tradueixi en una acumulació de mèrits. De fet, prosseguia Paricio, “ser un bon docent significa moltes coses, significa molt esforç. Ens fa falta, doncs, definir una carrera docent, com ja s’ha fet en altres països. I els nivells són alts, molt alts”.

Al llarg del participat intercanvi entre el ponent i els assistents a la trobada també es va parlar de la idea de les concepcions implícites: les persones actuem segons dues premisses, les nostres creences o concepcions (allò que pensem que hauria de ser) i el nostre context (els instruments, en el cas que ens ocupa). I és precisament això el que ens porta a la constatació que no s’està movent res. Molt possiblement degut a la cultura institucional, insistia Paricio. Amb tot plegat el primer que cal és definir la referència del que ha de ser, que hem de fer-la evolucionar per tal de compartir les concepcions de cap on estem apuntant.

Paricio prosseguia tot afirmant que “estem intentant construir una representació per començar a mesurar. El treball conceptual és lent, però és l’únic que garanteix una progressió estable, és l’únic que canvia la mirada. I aquests conceptes són els que ens poden aportar un sistema de medició adequat”. I al seu torn, una de les persones assistents reblava tot dient que “l’avaluació pot ser complexa, però no complicada. Hem de separar mentalment el com es fan bé les coses (en aquest cas la bona docència universitària) del com s’avaluarà. Hem de començar pel primer, ja que pensant de seguida en el segon, en l’avaluació, ens podem perdre”.

Arribats ja a la segona part del Seminari, sota la conducció i moderació del mateix Javier Paricio, es va passar al debat ddel marc proposat punt per punt. Un debat que sens dubte va ser ric i ple de propostes i reflexions que es va acordar que es farien arribar al ponent perquè, juntament amb dues o tres persones més que s’afegissin al grup, puguin donar forma al que seria la nova versió del marc. I a partir d’aquest nou document avançar en el debat dins la pròpia xarxa per més endavant donar-lo a conèixer a les agències universitàries i autoritats acadèmiques (enteneu-hi aquí l’ANECA) o també, com suggeria el degà Casanueva, a l’opinió pública i per susposat que a les associacions universitàries, també les internacionals, per tal de donar a conèixer el marc de qualificacions de RED-U. Aquests van ser, doncs, a mode de resum, els principals acords als quals es va arribar el dilluns passat a Sevilla i que va portar, ja des de la Junta Directiva de RED-U a emplaçar els assistents així com a tots els socis de la xarxa, a les properes Jornades RED-U previstes pel novembre a Bilbao dins del que serà la Conferència  Internacional RED-U 2017, “Universitat i desenvolupament sostenible: experiències d’aprenentatge que comprometen el futur”. I és que dins del marc de les Jornades que anualment organitza la RED-U hi ha prevista la celebració de la seva assemblea general anual de socis.

En síntesi, doncs, un interessant Seminari que sens dubte ha de portar a la RED-U, i per extensió totes les universitats presents a la seva xarxa, i de manera especial la nostra, a avançar en aquest camí de compartir aquest tan necessari marc de qualificació docent del professorat universitari. Des d’aquestes ratlles volem també felicitar la Junta Directiva de RED-U per l’encert en la proposta, ja que l’assistència de les 30 persones d’aquestes 15 universitats deixen plena constància de la importància i sens dubte transcendència del tema tractat.

Instantània amb els membres de la Junta Directiva de RED-U presents al Seminari, amb el Dr. Javier Paricio a l’esquerra i l’Antoni Portell, Director del CIFE, tercer per la dreta també. A l’esquerra l’actual president, el Dr. Gregorio Rodríguez, de la Universitat de Cadis i que fa uns anys va partiticipar en una Jornada d’Innovació Docent de la UVic, en aquella ocasió sobre “L’avaluació orientada a l’aprenentatge” (2011).

A mode de recull, detallem a continuació la relació d’universitats presents al Seminari:

UNED

Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir

Universidad de Deusto

Universidad de Jaén

Universidad de Sevilla

Universidad de Zaragoza

Universidad Europea de Madrid

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Barcelona

Universitat de Burgos

Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Politècnica de València

Universitat Pompeu Fabra

Universitat Rovira i Virgili

Altres notícies relacionades en aquest blog: