De manera inesperada i completament imprevista en Pere Pujolàs i Maset, qui fou degà de la Facultat d’Educació i director del GRAD (Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat) fins fa ben poc, moria ahir dimarts dia 28 de juliol. Des del CIFE, per la vinculació que des dels inicis del centre hi ha tingut volem fer-vos-en partíceps al mateix temps que, a mode d’homenatge i agraïment, volem repassar alguns dels aspectes més destacats de la seva llarga i dilatada trajectòria professional. Una trajectòria professional que en el seu cas, i les persones que hi hem treballat, de més a la vora o de més lluny, sabem que ha anat sempre acompanyada d’una gran qualitat humana. Moltes gràcies, doncs, al mestre, professor, company i amic.

La creació del CIFE

I és que el seu nom, juntament amb el d’altres persones, però de manera especial el seu, ha anat sempre associat al CIFE, ja que precisament va ser sota el seu període de deganat que el Consell de Direcció de la Universitat de Vic aprovava, el mes d’octubre de 2007, la seva creació, i en nomenava un director. I amb el seguiment de l’adjunt a la Rectora per a la Formació Continuada i el deganat de la Facultat d’Educació, el mes de febrer de 2008 s’elaborava i aprovava el seu Projecte General d’Organització, el qual establia els seus àmbits d’actuació. I és que en aquest sentit, també, el nom que finalment va adoptar el centre va ser, en bona mesura, aportació seva. Enrere han anat quedant les reunions que al començament fèiem al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, aleshores d’Educació, dialogant i buscant sempre la millor manera de col·laborar, de sumar esforços, d’aportar el millor de la nostra universitat en benefici de l’educació al nostre país, sempre de la mà de l’acompanyament en els processos de canvi i millora de les pràctiques educatives. Sens dubte que el seu mestratge ens impulsa a continuar-ho fent encara ara. Reunions i moments, però, que s’instal·len en el record i que, en situacions com la que ara compartim, afloren de manera nostàlgica i sens dubte ens reconforten. I d’una manera o altra ens apropen, ens fan sentir més junts. Des del CIFE estarem sempre agraïts a en Pere per la manera com va portar les relacions institucionals del nostre centre, tant dins de la universitat com fora d’ella.

L’aprenentatge cooperatiu: la seva gran passió

És d’aquesta manera que volem referir-nos, d’entre les seves diverses activitats professionals a les quals s’ha dedicat amb passió, il·lusió i sempre de manera serena, a la que es vincula més a la formació permanent del professorat, motiu pel qual va dedicar bona part de la seva carrera professional a la docència universitària (no sense abans haver passat pels ensenyaments no universitaris, i en concret els professionals, va ser mestre de fusteria) i a la recerca, sempre amb un propòsit clar: buscar la manera d’atendre cada vegada més i millor a l’alumnat de les nostres aules, la manera d’atendre a tots i a cadascun dels alumnes, des d’una mirada inclusiva. D’aquesta manera, i dins una de les línies del seu grup de recerca, va ser un dels principals impulsors i creador del Programa CA/AC (Cooperar per aprendre/Aprendre a Cooperar), un programa que avui dia coneixen i posen en pràctica centenars i centenars d’escoles escampades tan arreu de Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. És en aquest sentit que la seva relació amb el CIFE ha estat ininterrompuda des del moment en què aquest es va crear, tot treballant amb ell colze a colze vetllant pels aspectes organitzatius i de gestió que comportaven els assessoraments que ell de manera principal, i posteriorment de manera més progressiva el seu equip, realitzaven i encara realitzen arreu. I és que amb els anys ha sapigut consolidar al seu voltant un equip de persones compromeses amb l’educació del nostre país, un equip de persones bona part de les quals són de la Facultat, però que també compta amb la implicació de mestres i professors del territori. Aquesta és, doncs, una altra de les essències que en Pere ha anat cuidant i sense fer fressa, però sí molta feina, ha vist com creixia i es feia realitat al seu voltant. Des d’aquí volem expressar també el nostre més profund agraïment a tota la feina feta en aquest àmbit.

Marques de foc

Ja de manera més recent, i d’ençà de la seva jubilació, el mes de novembre de 2013 ens captivava un cop més a totes i a tots els assistents amb el que va ser la seva Lliçó de jubilació, i amb ella passava a ser professor emèrit de la nostra Facultat. Ahir el nostre actual degà, en Joan Soler i Mata, compartia el text, que sota el títol “Marques de foc”, ens va oferir en Pere aquell dia. I és que com ens deia en degà al seu missatge informant-nos de la mort d’en Pere, “em sembla que és el millor que puc fer: deixar que ell mateix us digui. Que llegiu el seu pensament, resseguiu la seva pedagogia i recordeu les seves paraules”. Us el fem a mans a l’enllaç que trobareu més avall.

En aquests moments, doncs, volem apropar-nos un cop més a ell, avui a mode de comiat, amb el record ben fresc encara, del seu testimoni. De la bona persona que ha estat en Pere al llarg de la seva vida i en tots els camps on ha aportat el millor d’ell mateix sempre de manera humil, senzilla, discreta i propera. Aquest era el seu tarannà, i aquest és el que prenem com a model.

Moltes gràcies, Pere. Descansa en pau.

 

Podeu llegir el text de la conferència clicant aquest enllaç:

https://drive.google.com/file/d/0B5GvbxCCWzbxd050LUFaRjZyekU/view?usp=sharing

És la mateixa lliçó que també podeu veure en el video disponible en el canal UVic: http://canal.uvic.cat/videos/868/lliçó-de-jubilació-de-pere-pujolàs-maset